La cultura a debat.

by

Aquest divendres l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran ha programat una conferencia prou interessant, La Cultura Catalana els últims cinquanta anys. A càrrec de Jordi Amat, periodista i escriptor, autor del llibre “El llarg procés” i d’arrels vilanovines. L’acte començarà a les set de la tarda a l’UPC.

Jordi Amat Fusté es nascut a Barcelona a l’any1978, escriptor, periodista, filòleg i crític literari català. Llicenciat en filologia hispànica (UB, 2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX.

Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d’assaig. Va rebre el Premi d’Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo. Poesía i política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet. Com a filòleg, s’ha especialitzat en l’anàlisi i edició d’autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica.

Va començar a exercir la crítica literària l’any 2002 al suplement “Libros” d’El Periódico de Catalunya, l’any 2009 va començar a col·laborar al suplement “Cultura/S” del diari La Vanguardia i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d’opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l’editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

El llibre “El llarg procés” en que tracta la situació de la cultura catalana ha obtingut un èxit notable i ja està considerat com un llibre imprescindible per conèixer la situació de la cultura a Catalunya.  En el llibre s’analitza la cultura catalana des de la República, passant pel franquisme i la lluita contra la dictadura, la transició, i el desenvolupament ja en plena democràcia, els dels que van donar-se i els combats entre nacionalisme i marxisme dues posicions que han també fonamentat les diverses interpretacions de la cultura del país. Amat posa damunt del paper el nom de moltes de les persones que han tingut un paper important, alguns determinants, en el procés de la reconstrucció cultural de Catalunya, des de Gaziel fins Solé Tura, o de Serrahima fins Josep Benet, o d’Espriu a Castellet. En fer una biografia i una anàlisi en els seu recorregut en pro de la cultura catalana de cada moment. L’explicació molt ben tramada de les relacions i debats dialèctics entre ells donen peu a seguir aquets fil de la construcció (o reconstrucció en altres casos) nacional i cultural del país. Però l’assaig va més enllà i procura relacionar, com ja hem apuntat, aquest procés de renaixement cultural amb els moviments que també es van desenvolupant a Europa i a la resta del món.

Fa poc dies que Jordi Amat ha guanyat el Premi Comillas d’Història amb “La primavera de Múnich”. En al nota de premsa del premi es pot llegir:

L’escriptor i doctor en filologia hispànica Jordi Amat (Barcelona, 1978) ha rebut el XXVIII Premi Comillas d’Història, Biografia y Memòries 2016, de l’editorial Tusquets, per “La primavera de Múnich. Esperanza y fracaso de una transición democràtica”. L’obra emmarca l’anomenat “contuberni de Munic”, un capítol de l’oposició democràtica al franquisme, i es publicarà a la col·lecció “Tiempo de Memoria’” el proper 1 de març.

Amat ha fet una minuciosa i perseverant investigació sobre l’episodi de Múnich que va ser un revulsiu per l’oposició política antifranquista i li va donar visibilitat a Europa. El juny del 1962 prop de 120 Intel·lectuals i polítics espanyols es van trobar a la ciutat alemanya per intentar consensuar el full de ruta pel possible retorns de la democràcia a Espanya i la seva plena integració a Europa-

Segons el jurat, Amat inscriu aquest episodi “en la guerra freda cultural entre els comunistes i la CIA, i entre la CIA i el departament d’Estat nord-americà, i projecta els seus èxits i fracassos en el posterior desenllaç de la Transició cap a la democràcia espanyola”.

Valdrà la pena escoltar doncs a Jordi Amat , que amb aquets precedents segur que farà una interessant dissertació i ens aportarà alguns coneixements més al voltant de la cultura i Catalunya en els darrers anys de la dictadura i durant els anys ja de la democràcia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: