O caixa o faixa

by

La història atribueix aquesta frase a Joan Prim i Prats, el general Prim abans de bombardejar Barcelona per apaivagar la revolta progressista centrada a Sant Andreu del Palomar  i la frase  feia referència a que calia actuar amb contundència per poder posar-se la faixa de general o la caixa per ser enterrat.

Doncs, sense saber si Pedro Sánchez ha pronunciat en la intimitat aquesta frase , igual que Prim, s’ha llençat a la mare de totes les batalles per intentar aconseguir la investidura com a President del govern espanyol.

En la segona ronda del rei amb les líders del principals partits polítics la cosa tampoc va quedar clara però al final el rei ha resolt.

Tot va començar amb un “He avisat al monarca que “encara no tinc majoria suficient per garantir una majoria estable. he avisat al monarca que encara no tinc majoria suficient per garantir una majoria estable. No renunciem a presentar-nos, si el rei ho estima oportú, a la investidura”. Amb aquesta declaració feta per Rajoy s’iniciava el camí perquè el rei encarregués a Pedro Sánchez la conformació d’una majoria per la investidura de president. Diuen que amb un “Gràcies Majestat , accepto” el líder(?) socialista es llença a la piscina sense saber si hi ha aigua però amb voluntat de trobar els vots suficients per la investidura.

I recordem que no ho va tenir gens fàcil sobretot entre el seus mateixos companys

Primer una colla d’exministres socialistes que comparteixen amb col·legues del PP i de la mateixa UCD , – tot plegat d’un color sèpia intens- formen la Fundación España Constitucional, entitat  fundada per José Bono i Eduardo Zaplana, i de la qual formen part, entre d’altres, Marcelino Oreja, Ángel Acebes, Elena Salgado, Rodolfo Martín Villa, Cristina Garmendia o Carlos Solchaga emet un comunicat  en que reclamen un govern “d’ampli suport” i del qual formin part “dos o més partits constitucionalistes” i que garanteixi que no hi haurà independència a Catalunya i que es continuarà amb el procés de reformes per impulsar l’economia.

Després, i si amb això n’ n’hi hagués prou, el també expresident Socialista i sant cristo gros del socialisme Felipe González advoca per un govern del PP i C’S amb l’abstenció del PSOE com explicava Montse Oliva al Punt/Avui : Simultàniament, s’ha conegut que l’expresident del govern espanyol, Felipe González, hauria explicat a un grup d’ambaixadors que prefereix que governi el PP amb Ciutadans, amb el suport exterior dels socialistes, segons informava ahir Telecinco. Des de fa dies que s’especulava amb un possible pronunciament públic de l’antic cap de files del PSOE, que encara té força ascendència al partit, expressant el seu rebuig a un pacte de Sánchez amb els de Pablo Iglesias. De moment, però, només es coneix el seu parer a partir d’un acte organitzat pels representants diplomàtics de diversos països acreditats a Madrid.

O com el mateix González explica en una entrevista al diari El País:“Analizando la representación parlamentaria, no creo que exista una mayoría progresista y reformista, que sería la opción que preferiría”

La vella i coneguda frase de “guarda’m dels meus amics que jo ja vigilo els meus enemics.” tenia tota la vigència davant la convocatòria de Comité Federal del PSOE on calia decidir sobre estratègia de pactes . Posicions diverses, enfrontades i crits de “cuerpo a tierrra! Que disparan los nuestros !”. Tot i així  Pedro Sánchez se’n va sortir i ara ja està negociant la possibilitat d’esdevenir President d‘Espanya.

Evidentment la feina no és ni fàcil ni està garantida la sortida positiva . No ho està perquè a hores d’ara no hi ha lligat cap possible acord i tot just les converses multipartits estan en la primera bullida, sembla que tot just estan en la fase de veure si és possible trobar una majoria d’escons que garanteixin l’elecció primer i la possibilitat de governar després. Malgrat el esto empieza bien de Pedro Sánchez després d’algunes entrevistes l’horitzó està carregat de boira espessa encara.

I ho té difícil també perquè escoltant les intervencions filtrades del Comité Federal del PSOE sembla que el principal escull que té Sánchez en el camí cap a la investidura són , com tantes vegades passa, els seus propis companys, tot així el regat que fa fer Sánchez al barons proposant , d’acord amb allò que ja havia expressat quan va ser escollit primer secretari,de consultar a la militància  li pot anar molt  a favor.

Tampoc serà ràpid .Sánchez ha demanat, al rebre l’encàrrec, un mes pel cap baix per lligar caps, quadrar el cercle i intentar el que ara per ara sembla impossible.

Impossible , diuen que és avui, posar d’acord C’s i Podemos, ambdós ja s’han considerat incompatibles entre ells. , o bé cercar un abstenció de C’s i trobar en els anomenats partits nacionalistes suports o abstencions que li permetessin sumar més que vots negatius . Tampoc és fàcil perquè la disposició de Sánchez a afrontar el tema català tal i com volen alguns dels partits d’aquí no té cap mena de semblança.

Les primeres reunions no van bé, Podemos veta a Ciudadanos i Sánchez reclama que no hi hagi vetos…

Ja veiem pactes exclusius i potser també excloent

Però de més verdes han madurat.

El President del Congrés va fer l’anunci solemnement de que ell i el rei encarreguen al socialista l’ intent de formar govern  i  el “yo voy en serio” de Sánchez sembla indicar una seguretat inicial que la matemàtica més pura i dura desmenteix o almenys qüestiona la possibilitat de Sánchez pugi acbar esdevenint el proper president espanyol.

Res no està escrit ni res és segur.

En Política res el que sembla i el que avui sembla blanc demà pot ser més negre que el carbó. I a l’inrevés el negre pot anar perdent el color i amb tonalitat de grisos arribar a fins a esdevenir blanc com la neu.

Ho hem vist manta vegades i ara podria tornar a passar.

Però també cal deixar clar que una cosa és acabar esdevenint President i l’altre es poder governar i Rajoy ja ho va advertir, el PP té majoria relativa al Congrés i absoluta al Senat per tant la clau per aprovar bona part de els lleis i vetar els canvis legals com pe exemple la necessària reforma d ela constitució.

Per tant no ho té fàcil i una victòria en la investidura no li garanteix la possibilitat de governar o almenys de tenir una legislatura amb la tranquil·litat necessària per poder aplicar reformes clares i “despeperitzar ” bona part de la legislatura que avui s’està aplicant diguis, llei Werd o diguis llei Mordassa per citar-ne algunes.

El fet de que s’encarregui intentar formar govern també vol dir que corren els terminis de tot aquets procés complicat i cansat i per tant el camí cap a la legislatura o a noves eleccions està ja marcat.

Reiterem Sánchez no ho te fàcil amb noranta diputats manen les matemàtiques i aquestes són de difícil combinació i de sumar amb altres i és en aquets sentit que Sánchez s’ho juga tot a una carta , no te res ha perdre perquè ja té molt de perdut i en canvi molt a guanyar si és capaç de conformar majoria de vots per investir-lo.

De moment Pedro Sánchez ha demostrat ser un excel·lent saltamartí i aguanta dret qualsevol cop però….. durarà això molt?

Una setmana més i sabrem si hi ha possible suma i si no….

Sánchez juga molt fort , blanc o negre, cara o creu, pàtria o mort,  o caixa o faixa. D’això va ara.        

 

Publicat a l’Eix Diari el 8 de febrer del 2016

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: