Florida espectacular

by

.

Primera sortida en grup d’engunay.
Passejada tranquil•la per la plana de Ribes.
Un dia magnífic , força fresca al començar però un sol esplèndid que ha anat consolidant-se la llarg del camí, ha fet que acabéssim amb una còmoda escalforeta ( lo caloreta, vaja) que ajuda a caminar amb confort.
La natura està esplendorosa malgrat es nota la manca de pluja, el terra ben dur malgrat sembli que la rosada de matinada ajuda a mantenir una certa humitat, però caldria ben segur més d’un ruixat o bé un episodi de pluja més o menys continuada i amb una certa quantitat, sobretot en el camps de cereals i també a les vinyes que estan a punt de començar a treure ja les fulles.

Sortim del pàrquing d e l’hospital i veiem que sobre d’alguns cotxe hi ha una fina capa de gebre , per tant la nit ha estat fresca. Seguim per la Rambla Pep Ventura i l’avinguda dels Paios Catalans fins trobar l’antiga fàbrica del Grifi i seguim pel carrer que hi ha davant mateix de la vella entrada, l’urbanització encara recent del polígon industrial es veu ja deteriorada amb els fanals amb la sensació que han patit l’atac d’alguns bàrbars.
Observem com un fotògraf sembla voler caçar imatges de l’estat ruïnós d’algunes de les naus industrials que romanen abandonades en procés de deteriorament, no queda cap vidre i hi ha una sensació de destrucció cada cop més evident.

Deixem el carrer i baixem fins el llit del torrent, la senyal del pas d’algun ramat d’ovelles és evident una catifa de cagarades així ho indica i també en algun punt aigua estancada fruit d’algun abocament dels sobreeixidors que van a parar al torrent. Arribem ben aviat fins el començament del camí de Santa Magdalena. Alguns marges enrunats fan pensar que si no hi posen remei ben aviat el camí acabarà obstruït, en aquest sentit cal dir que hem fet arribar diversos comentaris a les autoritats competents sobre el perill del camí sense que fins avui hàgim tingut cap resposta.
Seguim un centenar de metres pel camí que deixem en una entrada que hi ha a la dreta cap a les vinyes i seguim per un camí entre el filat de ceps , una de les fites per reconèixer el pas és un figuera gran , que deu ser un lloc obligat de descans dels caçadors ja que hi ha una quantitat elevada de cartutxos buits. Les vinyes podades i el camp ben llaurat . Alguns petis brots en les branques fan pensar que és imminent la sortida de les primeres fulles – ho veurem ja en alguna altra vinya més endavant- . Passada la vinya arribem a l’ antic camí,avui en alguns punts impracticable per la quantitat d‘esbarzers que hi han crescut, que anava de Santa Magdalena fins a la Masia de Carro, avui deshabitada. Aquest camí ens porta fins una antiga portalada amb un banc de repòs inclòs just on comença al Rambla dels ametllers.
Primera aturada per treure’ns una mica de la roba d’abric que portem.
La perspectiva de la Rambla és d’una florida espectacular. Els ametllers estan en aquests moments en la fase de florida màxima tot i que en algun d’ells ja les fulles han aparegut massivament.
La diferència de cada arbre és prou manifesta.

Passada la Rambla ens trobem darrera Mas Solers, una part del camí que ens portaria a la carretera està tallat, refan el marge , un treball que deu ser lent ja que la reconstrucció és molt laboriosa.
Ens creuem amb una colla d’atletes que estan entrenant, passen pel nostre costa tot esprintant, deu-n´hi-do, aquestes hores del matí i ja van a aquest ritme.
Des del lloc on estem situats contemplem la plana que arriba fins en bé les primeres rampes de pujada cap el Montgrós. Les fileres d’oliveres ben arrenglerades donen al sensació d’un jardí. Mas Martí tanca l’horitzó majestuosament, cap allà ens adrecem seguint el camí que puja. Pols, aquí si que es troba a faltar la pluja.
Abans d’arribar a la cruïlla de Mas Martí girem a la nostra dreta i seguim part del GR., passem per sota l’autopista i arribem fins a una cruïlla de camins , el que puja fins al camí de la Serra i Mas Ramon i el que segueix cap el bosc de la Serra vorejant les vinyes, després de fer l’aturada per esmorzar seguim aquest, les vinyes ben netes , veiem que hi ha llana enganxada cosa que vol dir que l’herba que va creixent és pastura per les ovelles i de passada les ovelles adoben la vinya….. Travessem a l’altra part de al plana i seguim el camí que rodeja el bosc i que porta fins la carretera de Ribes. En aquesta part del camí sempre ens havíem de desviar ja que una part estava embassada amb un gran toll. Ara, suposem que fruit de al poca pluja podem transitar pel camí sense cap dificultat.
Arribem a la carretera i seguim cap el portal d’en Requesens, un tub desguassa aigua i ens temem que vingui de la deixalleria que està un centenar de metres més amunt, el camí està ben fressat i assenyalat amb cinta blanca i vermella, sembla que GER hi deuria fer una cursa de bicicleta de muntanya. Abans d‘arribar al Cocons ens aturem en un camp d’oliveres per fer-nos una fotografia, les hem vit créixer, deu fer potser ja una dotzena d’anys que hi passem cíclicament i avui les oliveres ja fan goig, van plantar un plançó i han crescut amb força.
Des d’aquí i seguint el pa pel Cos d ela Plana a, el camí de Solers i el camí paral•lel a la variant retronem a Vilanova. Una dotzena de quilòmetres de bon caminar i amb un dia magnífic.
S’intueix ja una primavera avançada perquè h vern , hivern ben poc, absent.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: