8 de març, i molta feina per fer.

by

Novament  un altre 8 de març a, dia Internacional de els dones treballadores.

Es multipliquen els reportatges, les opinions i els manifestos.

Queda encara molta feina per fer per aconseguir la plena igualtat.

Calen canvis culturals i també d’actitud de moltes persones.

Calen més reflexos sobre si el que fem en aquesta matèria ha servit ( crec que sí).

Reproduïm el manifest que han elaborat des del PSC el seu contingut ( com segur que molt d’altres) toca temes punyents de l’actualitat.

La nostra lluita: sempre tots i totes contra el masclisme

Un any més, celebrem el 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, com a jornada festiva i reivindicativa de reconeixement a la gran aportació de moltes dones i, també d’alguns homes, per conscienciar i denunciar les discriminacions de gènere. També volem reivindicar, amb emoció i orgull, la implicació permanent dels i les socialistes per crear eines polítiques per lluitar contra el masclisme i fer un món més just i igualitari per a tothom: la Llei Integral contra la Violència de Gènere, la Llei d’Igualtat estatal, la Llei d’Igualtat catalana aprovada al juliol del 2015, la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, la Llei de Matrimoni entre persones del mateix sexe, la Llei catalana de LGTB i, la Llei estatal de Dependència, el Pla Concilia, el Pla d’Educació 0-3, la implantació de la coeducació i l’educació per a la ciutadania…. Totes aquestes polítiques han estat eines útils per fer una societat més digna i justa i han ajudat a millorar la vida de totes les persones, especialment, de les dones. Perquè les dones només hem avançat en drets i reconeixements amb governs progressistes que han implementat polítiques transversals de gènere a totes les seves accions.

Però els governs conservadors de l’Estat i de Catalunya han atacat contínuament aquestes polítiques, justificant dramàtiques retallades amb l’excusa de la crisi, encara que els fets demostren que és per ideologia. Per desgràcia, tampoc els nous partits prioritzen la lluita contra les desigualtats que patim les dones; alguns neguen, inclús, la violència de gènere.

No és el nostre cas: la nostra lluita ha estat sempre contra el masclisme. Enfront del llenguatge retòric del neomasclisme que tants partits ara utilitzen, nosaltres seguim reivindicant la lluita contra les discriminacions existents en una societat patriarcal. I reivindiquem que la solució és el feminisme socialista, on dones I homes definim un nou pacte social de convivència basat en el respecte i la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits; un pacte que prioritzi la lluita contra la violència de gènere i que trenqui estereotips masclistes que perjudiquen tota la societat.

Lluitar sempre contra el masclisme significa impulsar un gran Pacte Institucional, Polític i Social contra la violència de gènere, un Pacte d’Estat que impliqui a tots els partits per eradicar la manifestació més extrema de la desigualtat que patim les dones.

Lluitar sempre contra el masclisme significa construir un sistema coeducatiu que garanteixi la formació en igualtat i amb valors no sexistes que fomenti noves masculinitats.

Lluitar sempre contra el masclisme significa garantir la igualtat d’oportunitats laborals

d’accés, manteniment i promoció, una Llei d’Igualtat salarial, i tolerància zero a l’assetjament.

Lluitar sempre contra el masclisme significa defensar la llibertat d’elecció de les dones sobre la seva maternitat, reconèixer i respectar els seus drets sexuals i reproductius.

Lluitar sempre contra el masclisme significa fomentar la participació de les dones a la política, visualitzar-les i incloure transversalment la visió de gènere a totes les propostes i avaluacions polítiques.

Lluitar sempre contra el masclisme és acabar amb els valors del neoliberalisme patriarcal que usen el cos de les dones com a mercaderies sota el parany de la suposada llibertat d’elecció, i que té la seva manifestació més cruel en la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, la prostitució, esclavitud tolerada en ple segle XXI.

Són molts els reptes que encara queden pendents. Perquè una societat que tolera la violència de gènere, no és democràtica. Perquè tota la societat perd si més de la meitat de la població és discriminada (a l’educació, a l’ocupació…). Perquè sense dones no hi ha democràcia. Perquè no podem permetre tractar cap persona com a mercaderia, la nostra lluita, de tots i totes, és ara i sempre, contra el masclisme! Enfront del masclisme:

Fets, no (només) paraules!

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: