Del nomenclàtor

by

Fa unes setmanes hi ha hagut un cert rebombori a Madrid i a Barcelona – n’ hi ha molts darrerament- pel fet de que han decidit revisar el nomenclàtor de la ciutat i proposar canviar alguns noms de carrers per considerar que no estan a l’alçada del moment.

I no estar a l’alçada vol dir retirar noms que tinguin alguna cosa a veure amb el franquisme i el procés colpista dels militars que va començar el 18 de juliol del 36. El govern municipal de Madrid s’empara en la Llei de la Memòria Històrica i en diversos informes de la Universitat de la capital.

És obvi que aquesta decisió hagi tingut també alguna resistència , la política per part del PP i també la històrica per part d’algunes associacions que consideren que els noms corresponen a la història del país i per tant caldria mantenir-los més enllà de les conviccions polítiques  de cadascú.

Aquets darrer,  és un debat llarg que ve de lluny i que no ha tingut resolució.  Recordo quan es va treure i guardar el Monument “a los Caidos” del cementiri,  ja reconvertit  en “als morts de la guerra”,  substituint-lo per una estela funerària amb apel·lacions a la pau i a  la  concòrdia entre les persones;    alguns – pocs certament- afins a sectors progressistes van criticar-ho perquè consideraven  que anava contra criteris historicistes.

Llarg debat, però  penso que el record de les èpoques  de les dictadures cal tenir-lo en el llibres i en els arxius i no fer-ne projecció pública , perquè aquest record segur que té més connotacions negatives que positives en la majoria de la gent.

Ara a Madrid en compliment del programa electoral es procedirà a canviar noms de carrers que tenen a veure amb el franquisme i d’acord amb l’estricte compliment de la Llei de la Memòria Històrica. Sembla però que hi ha algun dubte amb els criteris de compliment de la llei   ,segons expliquen des del consistori madrileny  :

“El criteri que s’ha seguit per a seleccionar aquestes 30 vies ha estat que”no hi hagués marge per a cap dubte : es canviaran els noms de incitadors del cop d’estat -de 1936- o executors de delictes de lesa humanitat , que és el que explica l’ONU”, segons ha assenyalat la regidora de Cultura i Esports, Celia Mayer. Però es mantenen els dubtes en personatges que van estar  vinculats al franquisme però van destacar per alguna rellevància socials o cultural.

Hi ha noms que justifiquen aquest canvi sens dubte Arriba España, Caídos de la División Azul,  Plaza del Caudillo,  Primero de Octubre . Aquests noms haurien d’haver desaparegut ja fa temps del nomenclàtor de qualsevol ciutat o poble  on encara perduren.

A Vilanova després de la mort del dictador , també va haver-hi un corrent creixent que reclamava el canvi dels noms dels carrers de la ciutat per recuperar les antigues denominacions populars. Fins i tot va haver-hi una mobilització de l’Assemblea Democràtica que va canviar , amb fulls de paper, alguns rètols, per exemple a  la llavors Rambla del Caudillo li van fer recuperar el nom de l’època republicana :  Rambla de  Francesc Macià.

El moviment popular, fort durant la transició ,  va fer moure l’ajuntament presidit per l’ alcalde Piqué que havia fet un primer llistat de noms a canviar. Es va crear una comissió en la que van participar alguns regidors de l’ajuntament , els partits polítics, centrals sindicals i algunes entitats de la ciutat i es va promoure el canvi de gairebé quaranta noms de carres . El Centre d’Estudis de la Biblioteca Víctor Balaguer va ser l’encarregat de fer un treball sobre els noms proposats i fonamentar-ne la seva idoneïtat . Els criteris que es van posar damunt la taula eren el respecte pels noms populars i pels noms de vilanovins i vilanovines  il·lustres i notables. Així es va intentar fer.

Els noms dels carres formen part de l’imaginari de les ciutats, formen part d’aquells elements que ens fan identificar amb algun col·lectiu.

Els nom que es posen són diversos, plurals ,  arrelats a la tradició i s’han anat conformant amb els esdeveniments socials i polítics de cada època. Per tant , també té una certa lògica que vagin canviant en funció dels moments ;  això sí , penso que han de perdurar aquells que,  més enllà de particularismes , tenen una significació global o estan arrelats popularment :

Fets històrics , personatges de reconegut prestigi mundial , protagonistes de fets singulars, el santoral de la tradició local , els elements geogràfics destacats… Aquets són criteris que els encarregats de farcir el nomenclàtor tenen i han de tenir en compte a l’hora de batejar els carrers .

Els nomenclàtors  de cada època són,  doncs,  història viva de cada ciutat  i per tant forma part del seu patrimoni cultural. Posar uns noms o uns altres no es gratuït , respon als signes vitals de cada moment de la història i de la ciutat.

Fa uns mesos  el Ple de l’Ajuntament de Vilanova  va aprovar canviar el nom de tres carrers de la ciutat.  El  carrer del Duc de la Victòria ( títol que ostentava el general Espartero , que va bombardejar Barcelona,  i del que n’ha quedat la frase castissa de “Tiene más cojones que el caballo de Espartero”)  ha passat a dir-se carrer d’Albert Salvany El carrer del Duc d’Ahumada (fundador de la Guardia Civil ) és ara el de Lluís Maria Xirinacs. I  el carrer del Marqués del Duero  (militar, liberal  conegut per la seva persecució dels Carlins) portarà el nom d’Albert Virella i Bloda. Vilanova treu l’aristocràcia dels carrers per posar-hi ciutadans d’ arrelada presència. Albert Salvany cap de cola dels Bordegassos i factòtum de la recuperació dels Tres Tombs, Albert Virella el pare de l’ historiografia local contemporània i  mossèn Xirinacs un lluitador incansable. Els dos primers , vilanovins que han treballat des d’angles diversos per la ciutat i el tercer amb un reconeixement nacional prou ampli. Els tres coneguts i amb mèrits per figurar en el nomenclàtor de la ciutat. De Salvany i Virella vaig conèixer i reconèixer  la seva feina, molta i bona,  i amb Xirinacs vaig coincidir de  “figurant” en els darrers llocs d’una llista electoral que ell encapçalava  ,  l’any 1979.

Res a dir doncs. I ara m’agafo a una de les intervencions que hi va haver en el moment del canvi de noms , en concret la del regidor   Gerard Llobet, del Grup Municipal Socialista: el canvi es fa  “per dignificar a persones vinculades a Vilanova i la Geltrú”.

I certament hi ha , segur, molt vilanovins i vilanovines encara per honorar. Per a mi,  entre ells ,  n’ hi ha un que fa temps que potser ja hauria d’haver donat   nom a algun  carrer,  es tracta de Jesús Contreras. Crec que , veient els mèrits que concorren  en els darrers noms proposats , s’hi escauria perfectament. En Jesús fou un activista sindical i un militant històric del socialisme vilanoví, que va participar de manera activa en el treball polític de la  clandestinitat ,  d’ençà dels anys seixanta. Persona de compromís amb l’esquerra i el catalanisme polític representa com pocs altres l’esforç de les classes popular per ajuntar aquestes dues idees en un sol combat democràtic.

Vilanoví compromès amb la seva ciutat, va  compaginar l’activitat política amb el treball cívic per la recuperació de la cultura popular i la festa.  Membre actiu dels primers Bordegassos,  en fou cap de colla en més d’una ocasió i , en moments difícils , va saber tractar amb mà destra el conflictes i problemes que s’anaven presentant, com  la primera “travessa del desert” de la colla, de la que en va sortir airosa . Membre de la colla del Drac, de la Comissió de Cultura Popular i Paborde de la Festa Major.  Treballant sempre sense cap afany de protagonisme, fent allò que s’havia de fer o li que li tocava fer, amb ganes i esperit de col·laboració.

Aquesta combinació d’acció política i acció cívica el portava a creure en una societat molt millor en constant transformació. Fou una persona honesta, franca i sincera, que no estalviava  la crítica implacable quan aquesta servia per millorar qualsevol cosa, acció o empresa. La vida política i social d’aquesta ciutat va perdre un dels referents importants de les èpoques difícils amb al seva mort prematura, aviat farà 15 anys.

Potser seria doncs el moment de reconèixer-l’hi  els mèrits cívics , com segur d’altres persones, i retre-li d’homenatge retolant algun carrer amb el seu nom.

Sens dubte seria un bon exercici com deia el regidor Llobet “per dignificar a persones vinculades a Vilanova i la Geltrú”.

 

Publicat a l’Eix Diari el  8 de març del 2016

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: