Noms propis. (VII)

by

Félix de Azúa escriptor  que ha ingressat a la RAE amb tota la pompa i esplendor d’aquestes ocasions . S’ha despatxat a gust amb unes declaracions  a l’agència EFE en els mateixes ha explicat  que “l’educació a Catalunya consisteix a ensenyar odi a Espanya i a tot el que és espanyol”.  Dit això reconeix que les seves paraules li han fet guanyar-se “molts enemics”, sobretot a Catalunya on “l’educació està en mans de talibans”.

No sé si enemics  però amics, amics,  segur que n’ha guanyat ben pocs, almenys a Catalunya i al món de l’educació .

Ves per on ara resulta que he esdevingut un talibà en boca del Sr. Azúa , mitja vida dedicant-me a l’ensenyament i creient que el que calia, més enllà dels coneixements acadèmics,  era transmetre els valors del respecte, del tracte amable, de la crítica positiva, del respecte a la diversitat i a la diferència i ara ha arribat aquets beneit i ens diu que el que hem fet es transmetre odi a  Espanya.

I no ho dic com a cosa personal amb quaranta anys d’anar per escoles i conèixer mestres diria que potser n’he trobat alguns però vaja són l’anècdota i no al categoria amb que sembla voler exemplificar el sr. Azua.

Però el seu discurs  arenga no s’ha acaba aquí. Respecte als politics catalans:  són “d’una mediocritat monstruosa”.

Ell deu parlar des de l’excel·lència, segur.

I acaba am,b una brillant  afirmació. “Hauria pogut resistir tranquil·lament a Barcelona, perquè en certa manera m’agrada veure que els meus enemics són tan extraordinàriament mediocres, ignorants, com són les autoritats catalanes“, però no, no va quedar-se va marxar a  Madrid  per evitar que la seva filla hagués d’anar  a una escola catalana i estalviar-se   situacions com les que afirma:”l’educació a Catalunya està en mans de talibans i consisteix en ensenyar l’odi a Espanya”.

A la Real Acadèmia de la Llengua em pensava que si anava treballar per l’ idioma no per vomitar bilis.

Però va tot canvia  en aquet cas a pitjor. L’escola catalana s’ha estalviat al sr. Azúa. Hi hem guanyat

Sr. Azúa que li vagi molt bé.

 

Toni Comín  el flamant Conseller de Sanitat és una home sensible, de tracte afable i encantat de la seva feina. Aquest encanteri el porta a que a més de la sanitat es preocupi per altres aspectes de la futura configuració del nostre país un cop assolida la independència.

Fa poc dies i celebrant les jornades del Concurs de Piano Maria Canals, ens va delectar amb un concert en una programa de RAC- 1 que es feien ressò de les jornades pianístiques  en el que a més de fer l’espot publicitari de la magnífica feina que fa  des de la seva conselleria i va interpretar de manera més que notable  Laura de Lluís Llach- en aquets moments de ser obligat tocar Llach pels pianistes de Junts pel sí- i les Variacions Goldberg, de J.S. Bach.

Fins aquí magnífic perquè va demostrar el seu inqüestionable  talent com a intèrpret.

El problema és quan ja carregat d’humanisme va voler anar més enllà ( com en un altra cançó del Llach) i fixar nous objectius pel país i   el conseller ha declarat que “un país civilitzat és un país on tothom sap tocar un instrument. Ho hem de tenir com a objectiu de país”. “Els països al nord d’Europa tothom sap tocar algun instrument o participa d’algun cor”.

Lamento dir-vos que per culpa meva no serem un país civilitzat. Demano disculpes i estic disposat a acceptar alguna penitència

I vull dir, en “defensa pròpia”, que m’hi he esforçat però no arribo a saber tocar quatre notes amb cap instrument.

Vaig arribar a fer sonar mínimament el Kumbaya i el No tardis Jack  amb una flauta de bec, tinc un clarinet que en van regalar, perquè m’entretingués,  els amics  damunt un moble esperant que alguna de les meves netes el vulgui tocar. Sóc incapaç de treure-li ni el més mínim so.

Però  un país civilitzat cuida molt més la sanitat del que fa el Conseller.

Un país civilitzat potser no té els col·lapse continuats a les urgències hospitalàries

Un país civilitzat no retalla indiscriminadament els recursos de salut pública

Un país civilitzat no té unes llistes d’espera que fan por.

Un país civilitzat segurament també tindrà un conseller que toqui el piano i el que més convingui a les urgències col·lapsades per animar el personal mentre esperen que l’atenguin..

Un país civilitzat…….

 

Francesc-Marc Àlvaro  ha estat guardonat amb el Gran Premi Canallesca concedit per l’Associació de Periodistes del Garraf.

Guardó més que merescut a la trajectòria brillant de Francesc Marc Álvaro.

Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1967, el periodista Francesc-Marc Àlvaro actualment és columnista i editorialista del diari La Vanguardia i de les revistes Esguard i Serra d’Or; col•labora en programes de debat a l’emissora RAC1 i als canals 8TV i TV3, i dóna classes de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Recentment, Álvaro ha publicat el llibre Per què hem guanyat (2015) sobre el procés català, i és autor d’altres llibres com Entre la mentida i l’oblit. El laberint de la memòria col•lectiva (2012), Els assassins de Franco (2005) o Ara sí que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els successors (2003). Al llarg de la seva carrera professional ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibàñez Escofet, entre d’altres guardons.

Fa anys que Francesc Marca Álvaro està considerat un dels analistes polítics més fins i més ben informats les seves opinions són escoltades per els cúpules del poder en les estructures dels partits i en els despatxos oficials.

Es diu d’ell que va despertar l’ interès de Jordi Pujol pels seu cometaris i anàlisi a rel d’unes apreciacions  sobre  les reflexions que havia fet d’un llibre de Jaume Lorés (fou un escriptor, periodista, catalanista i socialista mort a l’any 2002).

Que l’hagin guardonat els seu propis col·legues diu molt i de bo de la seva trajectòria que ben segur, donada la seva joventut,  encara donarà planes més que interessant en el mon del periodisme polític.

 

Mercè Foradada i Josep Maria Flores, dos bons  amics que treuen llibre aquesta setmana.

La Mercè publica una obra esperada des de fa anys Estimades Zambrano una novel·la sobre la vida i la història de la gran pensadora espanyola i la seva germana que mantenen en el llibre una relació epistolar. A partir dels comentaris de cadascuna d’elles descobrim la vida , els amors, els treballs de la Maria i també des del contrapunt real i molt més quotidià  de la seva germana.

Del l’avenç editorial: Estimades Zambrano és una novel·la molt documentada i amb molta recreació lliure, que revela la vida de dues germanes singulars i el pensament de la filòsofa, altament original i encara més singular per a qui vol descobrir-la.

Malgrat la quantitat i la qualitat dels estudis erudits sobres les idees i les aportacions filosòfiques de María Zambrano, continua sent encara massa desconeguda, és poca cosa més que el nom que rubrica una cita, sovint hermètica i confusa.

Josep Maria Flores publica a Angle Editorial De pedra picada Retrat íntim del president Carles Puigdemont , com s’explica el avenços editorials Josep Maria Flores “és periodista de vocació i professió amb prop de trenta anys d’experiència en mitjans escrits i audiovisuals. Col·laborador d’Els matins de TV3, Catalunya Ràdio i RAC1, ha treballat durant més de vint anys al diari El Punt, on ha ocupat diferents responsabilitats a les edicions del Maresme, el Penedès i Barcelona. Coguionista del documental El gran silenci. Horta de Sant Joan, actualment continua vinculat professionalment al Grup El Punt Avui i dirigeix l’agència de comunicació Tæmpus.”V a ser durant tres anys els director de l’edició penedesenca del Punt Diari.

Del llibre en diuen : Josep M. Flores, amic personal i company de feina de Puigdemont a El Punt, articula un retrat proper i familiar, polític, professional i intel·lectual del president de la Generalitat, amb nombroses anècdotes i detalls inèdits proporcionats per testimonis de primera mà.”

Segur que ambdós llibres tindran una acollida més que favorable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: