Noms propis. (VIII)

by

Núria Parlón: L’alcaldessa socialista  de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), s’ha despenjat amb unes declaracions en els que venia a  dir que el “referèndum”  a Catalunya ja s’hauria d’haver celebrat per saber com s’hauria de relacionar Catalunya amb Espanya.

Dies enrere l’alcaldessa  ja va ser noticia per haver dit públicament que votaria en contra del pacte amb C’s  – com a molts militants,clar- però potser va ser l’únic càrrec públic i amb responsabilitat  a l’executiva socialista que es va manifestar en contra.

Ara ha guanyat protagonisme ja que tant El Periódico com la Vanguardia han publicat diverses i interessants entrevistes.

Parlón advoca per la no ruptura però es mostra a favor de que es pugui celebrar el referèndum i a més assenyala que hi ha més socialistes – quants?-  que ho defensen.

A preguntes del públic d’un acte sobre el dret a decidir , Parlón ha reconegut que el PSC i el seu primer secretari, Miquel Iceta, “tenen un problema amb el PSOE en relació amb el dret a decidir”, però ha afegit que dins del partit hi ha “veus que com a mínim dibuixen interrogants“, entre les quals ha situat a Odón Elorza.
En opinió de Parlón, “necessitem que el PSOE entengui” que el dret a decidir és “una necessitat d’enfortiment democràtic” i cal aprofitar les veus que així ho plantegen “per picar molta pedra. Perquè cal picar molta pedra”, ha afegit.
L’alcaldessa, no obstant això, ha advertit que no es pot “negar la realitat” i que, si bé en la seva formació hi ha sectors que creuen que el PSC “ha de tenir una identitat pròpia del PSOE i no diluir el dret a decidir al programa”, aquesta tampoc és l’opció majoritària dins del partit.

Interpretació molt realista de la realitat.

Parlón va sonar com a possible candidata a succeir a Pere Navarro però al final tot va quedar en un no res.

Ara potser tota aquesta publicitat .  a més de donar i ajudar a conèixer la seva opinió, vulgui ser també una mena de rampa de llançament d’un possible candidatura en el Congrés del PSC.

Estaria bé, però caldrà veure com evoluciona tot plegat.

 

Plataforma Segona Oportunitat . Ha nascut aquesta plataforma amb la l’objectiu d’ajudar tant a persones físiques com a empreses que es troben en situació d’insolvència davant de les entitats bancàries, proveïdors i organismes públics. És l’objectiu de la nounada que, amb seu a Barcelona (la seva oficina està en el 401 de l’Avinguda Diagonal), operarà a tot Espanya.

A la plataforma com expliquen en els seves informacions poden acudir-hi  totes aquelles persones que desitgin cancel·lar parcialment o totalment els seus deutes i “començar de zero” podran acudir a aquest nou servei jurídic. La primera orientació és sempre gratuïta.

Aquesta plataforma neix com a conseqüència de l’aprovació  de La Ley de Segunda Oportunidad va ser aprovada el 2015 pel Consell de Ministres a través d’un decret llei i permet a les persones físiques o jurídiques cancel·lar els seus deutes total o parcialment.

L’objectiu de la Ley de Segunda Oportunidad, que ja existeix en altres països europeus com França, és que autònoms i particulars -sempre que compleixin els requisits– es puguin alliberar dels seus deutes quan s’hagin venut els béns. Això no passava abans perquè la majoria d’aquests deutors seguien devent diners encara que s’haguessin desprès de tot.

Bona iniciativa  però caldrà veure si els objectius que es proposen es poden complir.

 

Contubernio de Munich Amb aquest nom el franquisme va denominar la reunió de bona part de l’oposició democràtica espanyola va fer a  aquesta ciutat alemanya per assentar les bases per un Espanya democràtica.

Amb aquest rerefons  Jordi Amat ha guanyat el Premi Comillas d’Història per “La primavera de Múnich. Esperanza y fracaso de una transición democràtica” que acaba de publicar en la seva col·lecció “Tiempo de Memoria’ de l’editorial Tusquets. .

 Jordi Amat Fusté es nascut a Barcelona a l’any1978, escriptor, periodista, filòleg i crític literari català. Llicenciat en filologia hispànica (UB, 2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX.

Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d’assaig. Va rebre el Premi d’Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo. Poesía i política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet. Com a filòleg, s’ha especialitzat en l’anàlisi i edició d’autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica.

Va començar a exercir la crítica literària l’any 2002 al suplement “Libros” d’El Periódico de Catalunya, l’any 2009 va començar a col·laborar al suplement “Cultura/S” del diari La Vanguardia i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d’opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l’editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

Jordi Amat és també l’autor d’un llibre que ha causat sensació en el món polític -cultural de  Catalunya “El llarg procés” en que tracta la situació de la cultura catalana ha obtingut un èxit notable i ja està considerat com un llibre imprescindible per conèixer la situació de la cultura a Catalunya.  En el llibre s’analitza la cultura catalana des de la República, passant pel franquisme i la lluita contra la dictadura, la transició, i el desenvolupament ja en plena democràcia, els dels que van donar-se i els combats entre nacionalisme i marxisme dues posicions que han també fonamentat les diverses interpretacions de la cultura del país

Amat ha ara  fet una minuciosa i perseverant investigació sobre l’episodi de Múnich que va ser un revulsiu per l’oposició política antifranquista i li va donar visibilitat a Europa. El juny del 1962 prop de 120 Intel·lectuals i polítics espanyols es van trobar a la ciutat alemanya per intentar consensuar el full de ruta pel possible retorns de la democràcia a Espanya i la seva plena integració a Europa-

Segons el jurat, Amat inscriu aquest episodi “en la guerra freda cultural entre els comunistes i la CIA, i entre la CIA i el departament d’Estat nord-americà, i projecta els seus èxits i fracassos en el posterior desenllaç de la Transició cap a la democràcia espanyola”.

 

Francis Álvarez. Regidor de Ciutadans a l’Ajuntament e Vilanova ha generat una altre crisis.

Té un historial ja carregat de situacions e conflicte amb els seus partits.

La legislatura passada va començar coma regidor del PP però no va acabar la legislatura , es va enfrontar amb la resta de regidors del mateix partit i va acabar plegant.

Sonava com a cap de llista de C’s , però en mig de tensions va ser un altre candidat qui va encapçalar la llista, però vet aquí que abans de les eleccions el candidat ja va enviar una carta  a la Junta Electoral renunciant i així de facto el Francis es va convertir en cap de llista i cap del grup de C’s a l’ajuntament  Vilanova.

I ara s’ha tornat a generar un nova crisi al grup de C’s a l’ajuntament vilanoví.

Hi ha un grups nombrós de militants  que denuncia els seus mètodes personalistes i diuen que van contra l’ ideari del partit.

De fet els militants molestos indiquen que l’han porta davant el comitè de garanties del partit perquè prengui constància dels fets denunciats  i actuï en conseqüència.

Tot plegat un nou embolic el noi porta carreron sens dubte ja veurem com a acaba i si segueix  surant com en altres vegades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: