Gairebé tot florit.

by

Hi ha un territori difús com és el llindar d’on acaba la ciutat i allò que en diríem el “camp”. Les sortides de Vilanova no són precisament un exemple ni de neteja ni d’ordenació paisatgística.

Hem seguit el camí paral·lel al torrent de la Pastera. Fa temps que hi ha un indicació de prohibició de circulació de vehicles per una esllavissada de les parets del torrent que ha fet encongir el camí.

És un problema habitual el fet que es vagin ensorrant les parets dels torrents quan són molt sorroses i no hi ha cap mena de protecció. El cert és que el camí va minvant però també és cert que d’ençà que hi ha la notificació de prohibició de  circulació tampoc s’ hi ha fet cas arranjament, és de suposar que això es degut al conflicte de competències en els intervencions en els torrents. L’ACA ( Agència Catalana de l‘Aigua)sempre n’ha estat molt gelosa de les seves competències  però entre baralles  és retarda l‘actuació i així anar fent. Aquets mateix problema d’ensorrament dels límits es comença a veure just al torrent que passa just al costat del Masset den Safont , amb els neteges de vegetals que s’hi han fet possiblement hagin causat alguns moviments de terres. Ja veurem com acaba.

Superada la variant per aquest camí en trobem les primers urbanitzacions hi ha força activat en els “patis” que es veuen molt ben treballats , els solcs de les plantacions de verdures gairebé perfectes. Compensa la visió d‘aquest petits horts amb una certa sordidesa paisatgística amb les construccions existents.

Superat la el camí “ral” hi ha una extensa zona d’horta que està carregat de faveres que ja estan plenes de faves. Aquets mateixos camps fa mesos estaven  plantats de carbassons , ara faves , zona de plantació de les verdures del temps. S’ hi veu treballar en els límits i encara esporgant algunes olives i podant-ne les branques. No hi ha descans en els feines del camp.

Al camí que va pujant fins el Mas de l’Artís hi veiem la plantació d’alzines que hi van fer l’escola El Cim fa pocs dies . Celebraven anys de la seva fundació i  entre altres celebracions van fer aquets plantada. Està fet just per sota d’on ERC en va fer una plantada, també,  fa un parell d’anys i de la que ja es poden veure alguns plançons creixent. D’aquí uns quanta anys hi ha haurà un bona clapa de bosc en el lloc on van desaparèixer els arbres fruit  de ,l’incendi del 2012. Bona acció tanmateix.

El camí està força concorregut. Corredors, ciclistes, caminadors ens anem creuant. El bon temps, dia festiu i el bon temps després de les pluges donen per molt, certament..

Sortim del camí principal i ens enfilem per una pujada forta però curta i ens situem al peu del camí del Punt del Mitjotes -. Des d’aquí amb una mica d’alçada  tenim una visió privilegiada  del vell camí de Canyelles  i el que puja – o baixa- fins la barraca del Bruno. Fem conya amb al necessita de posar-hi un semàfor perquè l’encreuament de caminadors , corredors  i ciclistes és gairebé´ constat. Potser estem en un del camins més transitats dels voltants de Vilanova,i certament en  el temps en que fem un mos per recuperar forces és constant el pas de grups de gent.

Ja es bona l’activitat física.

Fan patir els corredors que els veus esbufegant però sense baixar ritme.

El ciclistes embarcant-se  per corriols ben costeruts que semblen impossibles de pujar.

I el caminats xino-xano prenent-s’ho amb  més filosofia.

La natura diligent – com deia el poeta- i aliena l’ocupació de gent va fent la seva segueix el seu cicle ara i ara en primavera tots els colors tornen amb força i intensitat. Els camps de cereals dels voltants de Mas Roig i Mas Torrat verds , però alerta perquè encara hi veiem clapes groguenques, les pluges han anat bé però potser no han arribat a temps, i ja en alguns punts les roselles han fet l’aparició i donen el contrapunt de color  vermell  a la verdor imperant. Clapes de vermell i alguna de solitària que encara es nota més.

Els  ametllers  fa quatre dies encara amb flors i ara amb un ametllons que fan goig, sembla que van avançats de temps. També hem vist els arboços ja carregats  amb unes tot just sortides  cireres. Potser la florida està un pèl avançada però amb l’hivern que hem tingut ja és això.

I la farigola… la farigola està en el millor moment, l’olor i la florida també s’escampen per tots els camins i corriols.

Realment l’espectacle primaveral es un gaudi pels sentits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: