Parlant de les germanes Zambrano.

by

Ahir a la tarda vaig tenir l’honor d’intervenir en la presentació del nou llibre de la Mercè Foradada , Estimades Zambrano a la llibreria Llorens Llibres.

Anoto un resum de la intervenció:

Estimades Zambrano és una novel·la , és una obra de ficció com la mateixa autora reivindica en el llibre. “Com a tal les protagonistes Maria i Araceli Zambrano, dues dones que van existir i van viure intensament, són recreades amb absoluta llibertat, seguint els dictats  de la meva fantasia i intuïció”.

Ara bé  la fantasia i la intuïció de l’autora és fruit, sens dubte, de l’enorme bibliografia consultada, les obres i gran  quantitat d’articles de la mateixa Maria o bé  publicats sobre la seva obra i la seva personalitat.

Hores de treball, d’estudi, de consultes  de deixar reposar tanta informació i documentació  van constituint un pòsit de coneixements i d’estima  que es nota en la construcció de la novel·la.

És una novel·la difícil d’encasellar, no és una novel·la biogràfica malgrat té aspectes de la biografia de les Zambrano. No és una novel·la històrica però la història es present en tot el recorregut i de les germanes que viuen moments difícils d’aquesta història , fonamentalment els conflictes de la Guerra Civil a Espanya i la segona Guerra mundial , sobretot en al figura de  l’Araceli, fets que els hi van comportar molts entrebancs a la seva vida. L’autora recrea la memòria de les germanes. Fa  una quants dies llegia un reportatge sobre un debat sobre historiadors i novel·listes a rel de la literatura sobre al guerra civil. Participaven  en el debat Eduardo Mendoza i  Paul Preston.

Mendoza hi posava una ironia al paper dels novel·listes front els historiadors : “Nosaltres no volem que se’ns cregui. Volem entretenir. Però es molt difícil per als lectors no creure el que llegeixen en una novel·la, perquè la novel·la suposa identificar-se amb algú i, quan el lector ho ha fet, és part seva”

I naturalment llegint la novel·la de la Mercè sents una enorme empatia amb els germanes Zambrano, amb els que pateixen i amb l’esperança que destil·len moltes vegades els seus textos.”

++++

“El llibre s’estructura en tres parts.

Dues són les notes i  les cartes entrecreuades entre les dues germanes.

La primera part  és el torn de l’Araceli en Estimada Maria. Des del gener de l’any 1967 fins el gener del 1971 L’Araceli escriu un quadern a mena de cartes adreçades a la seva germana. En les notes que va escrivint que són inconstant, a vegades molt seguides en altres més disperses, va reflectint la relació establerta amb la Maria i també els estats d’ànims que la mateixa Araceli va tenint.

Les pàgines del quadern són una mena de diàleg però unidireccional ja que la María no les llegirà fins que l’Araceli estigui morta i per tant ja no serà possible buscar el diàleg real, i matisar el que es diu. La capacitat de l’autora ens permet el diàleg imaginat. Alhora el quadern també conté els comentaris i les interpretacions que fa l’Araceli de les reflexions filosòfiques que fa la María sobre molts temes de la vida i el pensament. És evident que l’Araceli parla moltes vegades per  la ploma de la Mercè i per tant el diàleg esdevé entre l’autora real del llibre i la María Zambrano. L’ Araceli esdevé un excel·lent i humà instrument perquè la mateixa autora ens faci les seves pròpies reflexions sobre els diversos temes que es van tractant en el quadern a través dels textos sobre els idees i els pensaments de la Maria.”

+++

 “La novel·la podria acabar perfectament en la darrera entrada en les respostes de la Maria fetes el dia de Sant Llúcia de l’any 1990. María ha respost en gairebé tot a l’Araceli. Hem pogut constatar la doble visió dels mateixos fets, les cares diverses del prisma   que les germanes  troben en el fets que són analitzats o en les paraules que s’intercanvien.

Si la novel·la cabés aquí seria ja de per sí una excel·lent novel·la en que veuríem la trajectòria de les dues germanes a través dels fets que rellevants de la seva vida analitzats des la visió  de la intel·lectual en el cas d ela María i la visió d’una persona molt més pràctica en el cas de l’Araceli.

Cada llibre, cada novel·la té pàgines esplèndides, aquelles en que l’autor o l’autora hi posa els seus cincs sentits, hi expressa amb tota naturalitat els seus sentiments i en aquets llibre , en Estimades Zambrano n’ hi ha moltes d’aquests, que sorgeixen de  l’estima que l’autora suposem pel fet d’haver-hi conviscut molts anys acaba tenint per els germanes.

Però la novel·la encara ens reserva una esplèndida sorpresa en la seva tercera part que   és en l’epíleg del llibre on ens sembla que les pàgines més emotives del llibre sorgeixen d la capacitat literàries de l’autora

L’autora en un  acte d’humilitat literària es planteja alguns dubtes:

És evident que l’autora té una percepció diferent de la que tenen els lectors, agafats això sí individualment, un lectora o lectora pot trobar en l‘obra. Valors,elements que passen desapercebuts per altres lectors i que no estiguin ni de lluny en al voluntat de l’autor o autora a l’hora d’escriure la trama , la narració o al ‘hora de presentar els personatges o definir els protagonistes.

Un cop acabada l’obra és d’allò més normal que creixin els dubtes.

En la tercera part de novel·la Estimades Zambrano hi ha un seguit de dubtes de l’autora respecte  l’obra. Veient-me alguns:

He aconseguit escriure el que pretenia? La María i l’Araceli d’aquestes pàgines resulten prou creïbles per a visares els autèntiques María i Araceli, estimades Zambrano. En tinc dubtes ,esclar, i única certesa : Les Zambrano que avui us presento , són les meves, les autènticament meves, les que he anat trobant i acaronant en el llarg procés de buscar-vos i atrapar-vos. Les que m’acompanyaran tota la vida. Un altra qüestió és que , en traslladar-vos al paper , us hagi traït, que hagis bit dibuixar-vos amb pro versemblança, que no hagi esta capça d’entendre el pinyols de la vostra veritat a través del laberint de tantes paraules…

 I Més endavant encara:

Amb tu María,  m’he trobat amb un mar, que intentava buidar amb una u¡infantil galleda de platja. N’he aplegat el que he pogut. Molt poc ,en temo…

I l’autora insisteix altres vegades. ( pàg. 421, 422, 423)

I jo diria que no cal que hi pateixi, els germanes Zambrano estan perfectament dibuixades, retallades, desmuntades i tornades a muntar . I tot fet dels del respecte i l’estima que hom descobreix en el text literari.

És una novel·la complexa per la varietat de la temàtica que és desprèn dels textos de la María   però és una novel·la  magnètica perquè enganxa per la personalitat de les protagonisme, per l’estil en que esta escrita i pel pòsit de respecte i estimació de l’autora cap  a les germanes. I és una novel·la  magnífica per la forma literària  i pel fons d’alta sensibilitat i emotivitat , seria allò que s’anomena la novel·la total. De lectura pausada , reflexiva, d’anades i tornades. Canvia el registre de les anteriors novel.les de la Mercè, més elaborada, més madura  sobre una trama aparentment i estructuralment plana com podria ser el seguiment vital de dues persones hi estructura  una extraordinària aventura fictícia, amb la cura dels detalls més diversos, amb un tracte amorós i exquisit dels personatges no n’amaga els seus defectes però els amoroseix amplificant les seves virtuts.

L’autora ha de fer un triple desdoblament. Autora- Autora , o si voleu Mercè-Autora, Autora-Araceli i Autora-Maria interposant-s’hi a més  la Pilar  – personatge secundari en la part de la Maria, però interessant pels qüestionaments no explicitats però implícits en algunes de la respostes  de Maria- De les dues parts en que els germanes són protagonistes al meu entendre la major expressió de creativitat el trobem amb l’Araceli , al meu entendre repeteixo, la poca informació i l’absència de textos que puguin servir de guia fa que l’autora pugui jugar amb la seva personalitat i el seu paper que com la mateixa Mercè reconeix és un instrument per acostar-se  la Maria . “ Per això vaig acabar requerint la teva ajuda, Araceli. Necessitava un torsimany, algú que traslladés les altures neteafísco-poètico- místqiues de la pensadora andalusa a la vida de l’home i al dona de carrer. Havia de trobar un pont, un “mediador” com diries tu Maria. I, de mica en mica, vaig distingir la secundària imprescindible –no sabia encara que, de secundària, res de res que acabaries convertida  en coprotagoinista -, la mediadora que ens la podria atansar de manera comprensiva, havies de ser tu, Araceli” 

Interpreto també fruit d’aquest desdoblament de l’autora un cert canvi de registre en la seva manera d’escriure les altres novel·les  , un doble i complex i llarg exercici de posar-se  en l’ànima dels dos personatges . Un , la Maria, amb una trajectòria pública  mot clara i , per tant, molt més interpretable i si voleu més fàcil de re-interpretar (és un dir) . I trobem en cada episodi , cada moment vital la part filosòfica, la reflexió saberuda de la Maria però per altra banda hi ha  el contrapunt, molt més pragmàtic  de la Maria i tot plegat passat pel sedàs de la visió de l’autora que és qui dóna l’ànima a aquesta relació i  aquets narració..

Em sembla que la virtut de la finesa literària el trobem en el personatge d l’Araceli que commou per la seva més que   excel·lent construcció humana i literària. L’Araceli és a més el pretext per seduir-nos , per fer-la estimar i des d’aquesta estimació que també després l’autora fer-nos entrar en el món de complex d el Maria. La suma de tot plegat fa que Estimades Zambrano sigui una excel·lent novel·la, una novel·la fruit de la curiositat literària i també de l’estima per un personatge per els seves idees i també òbviament pel que representa de llum en un moment fosc d ela història d’Espanya.

En la novel·la ja ho hem dit el dolor hi té un paper molt important, el dolor físic, el dolor de la pèrdua, el dolor d de l’allunyament , el dolor de trencament d’amistats, de l’exili, el dolor de veure’s en situacions precàries….. és moltes vegades a través el dolor que s’estableix un diàleg  a voltes de contraposició entre els dues germanes a través de la seva percepció vital i en altres fruit de les situacions que comparteixen . María amb el seu dolor arriba a l’estadi d’una certa felicitat i reconeixement com deia del dolor com trànsit cap  la felicitat però l’Araceli és un víctima del gran dolor inesborrable.  Però a més del dolor hi ha múltiples expressions de la vida que queden reflectides també en aquesta mena de puzle que esdevenen els actes que ajuntades correctament ens van donant una recorregut pels anys de vida de les Germanes i en aquest recorregut hi trobem aquelles expressions de vida, d’esperança, d’amor, d’amistat, i també els elements  que van contravenir el seu destí.

Malgart el seguit de dubtes que té l’autora al final del recorregut el llibre ens acosta meravellosament a les dues germanes , cadascuna en el seu rol i cadascuna amb els seus defectes i virtuts construeixen un “tot” arrodonit narrativament i molt més que estimable humanament.

En definitiva  el llibre acaba amb una confessió més que creïble “ Ha estat un llarg i, sens dubte, enriquidor viatge”

I jo acabo : Ha estat una llarga lectura i, sens dubte, molt més que un enriquidor viatge.

Per mi ja són La María i l’Araceli  també les estimades Zambrano i compto ,vaja n’estic segur,  que després de la lectura tots vosaltres, tots vostès podran també dir, amb satisfacció, Estimades Zambrano!

Moltes gràcies.”

VNG.

Llorens llibres 09.04.16

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: