by

Avui poesia

Avui dissabte dia  16 d’abril,  hi haurà una nova convocatòria de la tertúlia de la Unió Vilanovina.

En aquesta ocasió la tertúlia és una lectura poètica, amb el Francesc Pascual i la Raquel Casas, poetes vilanovins, Vinyet Panyella, poetessa sitgetana, i Jordi Llavina, poeta vilafranquí.

Es canvia de lloc. El lloc és nou. En aquesta ocasió es farà al jardí romàntic de la Casa Papiol i començarà a les 18:00.

Sobre el poetes que hi participaran:

 

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’IES Dolors Mallafré i Ros de Vilanova i la Geltrú.

Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia (des de 1999 fins a l’actualitat).

Ha publicat els llibres Astrolabi (El Cep i la Nansa, 2006), Les randes del Paradís (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), Que no torni i altres contes (Cossetània Edicions, 2008; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i La dona bilingüe (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008).

Astrolabi

 Tornes cada nit, en silenci,

als meus ulls envermellits.

Al capvespre has aparegut

amb una flor als llavis:

nàufrag de mi mateix

no he vist que l’he perduda,

que ni veig l’ombra

reflectida al seu mirall

ni tinc, solitari, roses roges

per omplir

aquesta cambra buida.

Hauré d’aprendre a viure

en una gran casa com un exili

sense el ressò de la seva veu

enmig d’un llarg silenci.

 Francesc Pasqual i Moster, professor de l’Institut Joaquim Mir de Vilanova i la Geltrú, ha publicat diversos llibres de poemes, com ara ‘El dolç oblit’ i ‘Arrels a la brisa’. També ha realitzat col·laboracions en el camp de l’art, acompanyant amb paraules i versos els treballs d’artistes locals. L’any 2012 va participar en l’exposició ‘Xino xano cap al tard’ que va tenir lloc també a La Sala.

Cor despullat El clam serè dels astres,

als teus ulls, amb un sospir fa respirar la pluja.

 Les gotes estremides –flux d’acer-

 s’enduien el malson del sofriment.

Enllà del gest es desarrelen pètals,

 mirades entendrides de desig…

S’enllaçaran en un vertigen d’albes

els àtoms d’un delit incandescent.



Vinyet Panyella
és poeta, escriptora i curadora d’exposicions. Llicenciada en Filologia catalana, compta amb una àmplia experiència en gestió cultural i es dedica als estudis i assaigs sobre art, literatura i història dels segles XIX i XX. Dirigeix el projecte de l’edició digital de la Obra Completa de Santiago Rusiñol, de l’Institut d’Estudis Catalans. Des de 2006 manté el bloc literari Quadern de Terramar. Ha estat gerent (1989-2006) i directora (2000-2004) de la Biblioteca de Catalunya. Des de desembre de 2011 dirigeix el Consorci del Patrimoni de Sitges, del qual forma part, entre altres, el Museu Cau Ferrat. Ha publicat una trentena d’obres d’ assaig, art, biografia, estudis literaris i poesia, algunes de les quals han merescut premis i distincions.Els seus poemes han estat traduïts al castellà, anglès, francès, neerlandès, portuguès, letó, croata, maltès i rus, i ha traduït l’obra de René Char, Les voisinages de Vang Gogh/ Els veïnatges de Van Gogh (2003). L’any 2011 ha guanyat el 34è Premi Miquel de Palol de Poesia amb l’obra Sang Presa, el seu tretzè llibre de poesia. El blog de l’autora: http://quaderndeterramar.wordpress.com/

JAZZ

 Abraça’m fort, ben fort, abans que acabi

el rerefons de lluna que ens aïlla

de comú acord contra la soledat

en la claror de les mans enllaçades

mentre estrenyem l’espai de notes nues

i ens bressa la mateixa melodia.

Així esdevenim aquell ésser feliç

que en els orígens

fou castigat pels déus.

Abraça’m ben fort, perquè pugui servar

l’empremta de les mans,

el pou de les besades,

i convertir en lletra aquest instant fugaç

amb l’energia d’unes mans petites

i amb el cor abocat en el poema.

 

Jordi Llavina i Murgadas és un escriptor nascut a Gelida, poeta, crític literari i ha presentat programes culturals a  ràdio i televisió. Col·labora amb articles a La Vanguardia i al Punt /Avui i al 3 de Vuit  En poesia, va guanyar el Ciutat de Mallorca amb  el recull La Corda del Gronxador; i, l’any2007, el Premi Alfons el Magnànim amb l’obra Diari d’un setembrista. Amb aquesta mateixa obra també obté, un any més tard el  Premi Crítica Serra d’Or de poesia. A aquests reconeixements li segueixen el Vicent Andrés Estellés de poesia per Entrada de fosc (2011) dels i el Premi de la Crítica pel poemari Vetlla (2013).

El 2014 Llavina va ser  el comissari de l’Any Vinyoli, per a commemorar el centenari del reconegut poeta català.

De Vetlla

L’amiga és morta o lluny, no ho sé.
I un llibre de poemes vell,
d’un pàl·lid color crema al llom
perquè anys de llum han despintat
l’antic, més fosc, de xocolata,
me’n fa reveure ara la lletra
—la tinta blava de l’endreça—,
i em fa sentir l’esglai de l’ànima
que l’escriptura ha convocat
amb el misteri d’una ratlla
damunt la rúbrica del nom:
Jo no hi seré, i tu em vetllaràs.

 I em torno a preguntar per què
va decidir ratllar el pronom
que ens vinculava, què pensava
en fer-se objecte escrit d’un tall
que havia de desparellar-nos.
No ho sé, i ara ja tinc més anys
que no en sumàvem junts llavors.
Ella, ¿no hi és? I jo, ¿què vetllo?
Ignoro si s’ha anat marcint
lluny del país que ens acollia,
o si algun dia va morir
i va deixar de ser del temps.

 

I després a la Plaça de la Vila seguint la convocatòria de moltes entitats vilanovines que sota el lema No fem soroll, fem cultura, volen reivindicar l’ús de l’espai públic per la cultura a rel de la sentència en que l TSJC  ha  fallat com a  nul·la la llicència que va donar l’ajuntament e Vilanova per al celebració al Moli de Mar del festival musical Nowa Reggae.

Aquets és el manifest de la convocatòria.

“NO FEM SOROLL, FEM CULTURA”


Vilanovins, geltrunencs, bona gent d’arreu del país:


Aquesta manifestació, sota el lema “NO FEM SOROLL, FEM CULTURA”, ha estat convocada des de la Coordinadora d’Entitats Juvenils i Culturals de Vilanova i la Geltrú amb un ampli consens, tant dels festivals afectats per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com del teixit associatiu de la ciutat.

Creiem que aquesta sentència, que ha revocat la llicència del Nowa Reggae del 2011, és un atac directe contra l’activitat cultural vilanovina i volem mostrar el nostre suport incondicional a totes aquelles entitats, festivals, festes de barri i esdeveniments esporàdics que se’n puguin veure afectats, tant ara com en un futur, tant a la nostra vila com a tot Catalunya.
De la mateixa manera, també volem mostrar el nostre suport a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en la defensa dels interessos dels drets col·lectius per sobre dels drets individuals. Sabem que la situació actual és complexa i per això encoratgem els nostres representants a lluitar pel manteniment d’una activitat cultural que sorgeix de les entitats i que dóna caràcter únic a la nostra ciutat.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia intenta coaccionar l’Ajuntament i fer-lo còmplice de les prohibicions futures: que no s’atorguin més llicències per a fer més concerts; que no se celebri cap altre festival. I això ens sembla intolerable. Haurem de trobar el camí, plegats, per fer cas omís dels dictats del Tribunal.

La nostra tradició és singular. Entenem el teixit associatiu com una de les riqueses més importants de la nostra vila; com el principal element que dóna resposta a les necessitats i demandes socials i culturals de la ciutat. Organització i autogestió que, en els darrers anys, ens han dut a tenir esdeveniments musicals com el mateix Nowa Reggae, el Faraday, el Vida, el Manani Rock, el Tranuita, el Tingladu, l’Ateveu… i el que encara ha d’arribar. Un panorama del tot insòlit en l’àmbit nacional al qual ens hem d’aferrar.

Respectar el dret al descans dels veïns de tota la vila no és incompatible amb una activitat musical a l’aire lliure en els mesos de bonança climàtica. A la nostra ciutat sempre hi ha hagut activitat lúdica, festiva i cultural amb la música com a element principal: a la Plaça de la Vila, la Plaça del Mercat, la Plaça de les Casernes, la Plaça de les Neus, la Plaça de les Cols, la Rambla Principal, la Plaça del Port, l’esplanada de Ribes Roges, la Masia d’en Cabanyes, la Zona Esportiva, a totes les petites places i carrers que acullen les festes dels seus barris… I també al Molí de Mar, al barri de Sant Cristòfol. També allà. Des de sempre. Amb els veïns, la mediació i la bona entesa haurien de ser els únics camins.
A la llarga, hem de lluitar per canviar la legislació, a tots els nivells, per poder permetre aquests esdeveniments. Però a curt termini no ens podem permetre el luxe de perdre cap dels nostres festivals. Així que: exigim solucions puntuals immediates, alhora que demanem solucions sòlides i consensuades a llarg termini.

A principis d’aquesta setmana, un dels millors periodistes culturals del país va escriure això en un diari d’abast estatal: “És un historial cultural impensable per a qualsevol altra ciutat catalana de 70.000 habitants.”
Parlava del nostre cas, del ‘cas vilanoví’. No és qüestió de caure en xovinismes sinó de ser conscients del que hem fet, del que hem conreat entre tots. I defensar-ho, davant de qui sigui.

Per una ciutat viva i dinàmica com la que tenim! Que cap sentència no ens faci acotar el cap! Perquè no volem ser, ni serem, ciutat dormitori!

A Vilanova i la Geltrú, NO FEM SOROLL, FEM CULTURA!”


Coordinadora d’Entitats Juvenils i Culturals de Vilanova i la Geltrú

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: