Al voltant de “Forns i fonts.”

Aquesta ruta al voltant de Sant Miquel d’Olèrdola és una ruta que combina de manera equilibrada la pujada i baixada de desnivells i  caminada per la Vall  o fondo de la Seguera.

El nom de la ruta la porta la constatació de la presència de diversos forns de calç que van servir fins ben el segle XX  per proveir a les masies dels voltants i als professionals de  calç per les construccions. L’aprofitament d’aquestes industries artesanes a vegades era el complement que algunes masies tenien per completar ingressos.

Les fonts són una evidència de les diverses surgències que trobem al llarg del recorregut fins a cinc fonts es poden visitar. Totes elles senyalitzades però amb l’aigua no tractada i per tant millor no tastar-la. També en algunes d’elles hi havia hagut – encara hi ha però una mica deteriorats espais de repòs, és el cas de la Font de Fontanilles i la Font de l’Alba, llocs ombrívols sobretot aquesta darrera que fan goig pe passar-hi una estona descansant, fent un mos o contemplant la vista sobre la plana i el Penedès que hi ha.

El recorregut és molt agradable de fer. Comença a l’aparcament del Castell i nosaltres hem començat anant cap al Pla dels Albats per , just abans d’arribar-hi, girar a al dreta i seguir per la carena d ela Serra del Cavall seguint la senyalització del camí que ens portaria fins el Pic de l’Àliga. (GR-92) que seguim una estona per sota mateix del turo i muralles del Castell. Quan acaba aquest mur s’obre un àmplia panoràmica sobre el Penedès i en dies clars la vista es pot allargar fins ben bé les serres prepirinenques. El camí molt ample va fent una suau pujada fins que arribar en un revolt. En aquets punt ,està senyalitzat, seguirem a la nostra dreta la indicació de la ruta (Forns i Fonts) i començarà una baixada entre un bosc , aquest indret va sofrir un petit incendi ara fa un parell d’estius però s’ha recuperat molt bé. Arribem al final de la baixada i seguirem ara costa amunt per un camí ( ignorarem un camí ample de l’esquerra) i anem guanyant suament alçada, veurem plançons encara protegit d’una repoblació. Farigoles a dojo amb color viu i amb olor en el moment en que les remenes una mica. Arribats al cim d’aquest turo , i passant pels costat d’una torre elèctrica  comença de nou la baixada , ara més pronunciada i cal anar amb compte perquè el terra està plena de pedres soltes que rellisquen. En el tros de més baixada hi ha com una mena de graons fets a la pedra que ajuden a baixar.

Arribem al fondo de la Seguera. Deixem  a la nostra esquerra  dos  forn de calç de notables dimensions i també les restes de l’habitatge on hi vivien els obrers que hi treballaven. Davant mateix tenim un mas gram Can Castellví amb una petita capella. Des de darrera d’aquest mas surt un camí que va seguint la cinglera i diverses balmes que hi trobaríem . Nosaltres hem seguit pel fons de la Seguera que quan s’obre passa anomenar-se de la Vall i just trobem una altra masia Mas Ximet deixem el camí per anar a veure la Font de l’Avellaner, font que esta`situada en una balma  protegida per una bona vegetació. No raja aigua però en èpoques de pluges o de molta humitat dona una bona quantitat d’aigua.

El camí ara planeja pel fondo, vinyes ben treballades ocupen el poc espai que hi ha entre els contraforts de els dues petites carenes, , deixem primer un trencall que ens portaria de nou a  Olèrdola per la Font de l’Alba i encara més endavant a la nostra esquerra un sender  que puja fort fins la font de l’Amatlló, el camí va estrenyent-se fina arribar al punt on hi ha la cruïlla que ens portaria o bé a la Plana Rodona o ens tornaria al Castell, estem just a la riera de l’Adoberia i ben a prop i dels abrics dels Segarrulls.

Seguim cap el camí seguit ara el GR-92 i després d’un tram de pujada ens trobem a  al Font de Fontanilles  – en cap de els fonts l’aigua està potabilitzada , per tant la recomanació es no beure’n-  Aquesta Font era molt visitada i encara hom hi pot veure les antigues instal·lacions d’un berenador, avui gairebé cobert per la vegetació que ha crescut de manera exuberant.  Prop de la font hi ha una petita bassa que deuria recollir l’aigua sobrant , el camí va pujant fins un petit coll , un cop a  dalt la vista s’obre damunt el Penedès,  més endavant deixem a l’esquerra el desviament cap a la masia de  Segarrulls.

Podem deixar per un moment el GR i apropar-nos a la Font de l’Alba des de lluny ja es coneix l’indret per una gran plataners i també un parell de bancs de fusta que havien conegut millors èpoques sens dubte. Ho hem dit altres vegades ,és un indret molt agradable però en un estat de conservació més aviat precari. Era lloc habitual de trobades en dies de sortir al camp, Dilluns de Pasqua , primer de maig…

Desfem el camí i seguim de nou el GR , que s’enfila amb un parell de corbes pronunciades , ara el camí s’ha convertit en un sender carregat de vegetació per ben fresat. Un parell  de pujades  més i ja som  al carretera. D’aquí a l’aparcament i  altre cop davant el castell. Hem tancat el cercle amb dues hores llargues.

Podem completar el recorregut amb la visita al Conjunt Monumental on trobarem restes de diverses cultures des d’abans del romans fins al castell medieval i l’ermita d’estil preromànic i diversos conjunts de  tombes antropomorfes, destacant al del Pla dels Albats , just per hem començat el recorregut.

Interessant sortida  per fer en qualsevol època de l’any ja que sempre té  encant veure els cicle de la natura en un mateix indret per apreciar els canvis .