23 d’abril sant Jordi… mata l’aranya

by

La llegenda  (Text del Bienve Moya.)

El cavaller sant Jordi, occidor del drac, és patró de Grècia, d’Anglaterra, de Rússia, de Geòrgia, d’Aragó. El culte de sant Jordi a l’antic regne d’Aragó data del 1096, i es basa en la creença que el sant ajudà els antics aragonesos en la defensa de la ciutat d’Osca. Fou patró dels comtes reis de la corona aragonesa, i d’ells passà a ser patró dels seus estats. Així que Jordi també és patró de Catalunya des de que la Generalitat la feu efectiva el 1456. El retaule dramàtic del mite jordià ens presenta un cavaller, un heroi que duu a terme dues comeses: una, salvar una donzella de les urpes d’un monstre (el drac); i dues, alliberant aquesta donzella, i matant el drac, el cavaller també allibera les aigües d’una font, d’un riu, d’un estany, que el drac segrestrava. La llegenda occidental contempla un drac que s’assenta vora la font que proveeix d’aigua una ciutat. Per moure el drac del seu niu, cada dia els ciutadans oferien al drac, primer una bèstia de ramat i després un jove, fins el dia que li tocà a la princesa. A partir d’aquí es desenvolupa el drama. D’aquesta manera ens ho conta Jaume de Varazze en la “Llegenda auria”. www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037636.

 El nom Jordi, segons el Diccionari de noms, de Josep M. Albaigès, derivaria d’un terme grec, georgos, amb el significat d’home que treballa el camp, pagès. El mateix significat del seu nom, i aquesta relació amb l’alliberament de l’aigua, segrestada per un ésser cosmològic (el drac), i, a més, la procedència del mite, que ens arriba del Mitjà Orient, de la vella Mesopotàmia, iniciadora de l’agricultura, ens pot indicar que ens trobem davant d’un remotíssim relat de l’”invenció” de la cultura de l’agre, de l’agricultura. La narració tindria aquesta seqüència: una emanació còsmica, prehumana (el drac), té segrestades les aigües; un heroi humà Georgos-Jordi, ─Tishpak en la mitologia sumèria; Perseu salvant Andròmeda del monstre Cetus, en la mitologia grega; o el ferrer o cavaller Belzunce exterminant l’Herensugue, en la mitologia bascopirinenca; matà el drac i allibera el poble donant-li (mostrant-li) l’ús civilitzador de l’aigua.

Al Principat, la data de sant Jordi compleix la funció d’una festa galant. És costum que els homes regalin una rosa vermella a la dona que li agrada o estima; ella hauria de correspondre amb un llibre. Tot i que des dels segle XV havia estat un vell costum entre les classes benestants, la seva popularització no arribà fins pels volts de 1914, a impuls, segurament, dels aires noucentistes de la Mancomunitat de Catalunya, precedent modern de l’actual govern de la Generalitat. La data és ocasió, també, per la celebració de fires populars de llibres i de l’aparició de novetats literàries.

Un poema

Pregària a Sant Jordi

Quan passis aquesta nit,

si ens vols fer més bella l’alba,

posa’ns un gruix de neguit

dins la nostra ànima balba.

Posa’ns-hi un gruix de neguit

i, a més, el foc d’unes roses

que ens desvetlli l’esperit

i hi mudi en cendra les noses.

I arrenca del cor dels cels,

o símbol de primavera!

el més brillant dels estels

que el vull lluir a la bandera.

(Antoni Massanell i Esclassans).

 

Alguns llibres.

Collita estrictament personal de llibres que per Sant Jordi ( i cada dia de l’any). N’hi hauria molts per recomanar  però jo he fet una petita tria d’aquells que darrerament m’han agradat i alguns fis i tot emocionat.

Aquelles portes giratòries. Lluis Foix. Premi Josep Pla. Col·lecció Ancora. Ed. Destino.

Memòries del vetarà periodista, recorregut i vivències al llarg de forces anys, Le portes giratòries fa referència a la porta del diari La  Vanguardia del qual Foix ha estat en diversos càrrecs.

Ejercicios de supervivencia Jorge Semprún. Colección Andanzas Editorial Tusquets.

Darrer relat pòstum de Semprún. Una denuncia de la tortura i un al·legat a favor de la fraternitat , la solidaritat i l’esperança.

De pedra picada Retrat. íntim del president Carles Puigdemont . Josep Maria Flores. Angle Editorial

El Josep Maria Flores basteix des de l’estima i amb un estil àgil i molt llegible un recorregut humà, vital, professional i polític del President que ens ajuda a conèixer qui és Carles Puigdemont, d’on ve, quins valors té com a divisa, què pensa, què vol i com és personalment fora del marc de la política.

 La primavera  de Munich . Jordi Amat. Premi Comillas, Editorial Tusquets.

A través de seguir les biografies de dos personatges  Julian Gorki i Dionisio Ridruejo el llibre explica la gestació i celebració de la reunió de Munich de les forces polítiques espanyoles a l’exili per intentar bastir una alternativa democràtica. Els fets batejats pel arquin-me com el Contubernio d e Munich va significar un avenç important de l’oposició espanyola.

 El Camino de los difuntos François Sureau Col·lecció Largo Recorrido nº91 Editorial Perifèrica.

Relat breu amb tint autobiogràfic. El text narra amb fermesa i amb convicció, sense cap mena de complaença el procés de prendre decisions i les conseqüències que aquesta acció pot comportar a altres persones. El moment en que dictaminar pot suposar un canvi dramàtic en la vida de les persones. La precisió del moment en que es dicta una sentència que serà letal per al sentenciat.

 Estimades Zambrano. Mercè Foradada Edicions Saldonar.

Una recreació des de la ficció i un enorme documentació de la vida de la pensadora Maria Zambrano i la seva germana . És una novel·la difícil d’encasellar, no és una novel·la biogràfica malgrat té aspectes de la biografia de les Zambrano. No és una novel·la històrica però la història es present en tot el recorregut i de les germanes que viuen moments difícils d’aquesta història , fonamentalment els conflictes de la Guerra Civil a Espanya  i la segona Guerra mundial , sobretot en al figura de  l’Araceli, fets que els hi van comportar molts entrebancs a la seva vida. L’autora recrea la memòria de les germanes.

La vida sense la Sara Amat. Col·lecció A tot vent , Edicions Proa,Pep Puig Premi Sant Jordi.

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere.

La Bíblia Andorrana , Albert Viralló. Editorial Columna

Escàndols bancaris i diners que s’amaguen. El servies secrets andorrans i l’agent Boix  intenten desmuntar una conspiració que podria acabar amb la independència d’Andorra.

La Maledicció dels Palmisano. Rafel Nadal. Editorial Columna.

Història ambientada al sud d’ Itàlia amb l’ascensió del feixisme i al segona guerra mundial . Amor i mort en un moment convuls de la història.

La amiga estupenda. Elena Ferrante. Narrativa Editorial Lumen .

Primer volum d’una trilogia de la relació enter deus amigues. Aquí les trobem en la seva infància i inic de l’adolescència. Època de descobriments i aventures en una Nàpols de meitat del segle XX.

Cuando éramos ángeles. Beatriz Rodríguez. Biblioteca Breve. Seix Barral

Novel·la on es narra com l’acumulació de fets , nascut alguns molts anys enrere ,poden acabar esdevenint la causa d’un crim. ¿Pot gestar-se tot plegat durant l’adolescència i emmagatzemar el suficient odi per causar molt més anys més tard  una tragèdia?. La recerca del processos de la creació de la identitat  i la personalitat  d’un conjunt de joves que viuen en un petit poble del llevant on durant els estius viuen i conviuen amb els primers amors, les gelosies, la pèrdua de la innocència en el pas de la infantesa a l’adolescència i a la joventut, les diferències socials que comporten tractes diferenciats també , la submissió als poder dels diners i la riquesa, l’estratificació en el treball  i com es pot anar gestant un malestar que acabarà amb secrets ,traïcions, desitjos mai acomplerts  i finalment amb una mort.

Los besos en el pan .Almudena Grandes. Colección Andanzas.  868 Tusquets, Editores

Torna Almudena Grandes  amb una més que interessant novel·la coral, trenca momentàniament la seva saga sobre al guerra civil i el franquisme , Episodios de una guerra interminable i ens ofereix un relat  novel·lat de la més absoluta actualitat.

La trama d’aquesta novel·la és la mateixa vida, un conjunt de successos i vivències dels protagonistes que viuen en un barri i en els moments en que la crisi assetja ja amb claredat  i les retallades fan estralls entre les classes mitjanes que es va dir per part d’alguns polítics que vivíem per damunt de les nostres possibilitats i la realitat va esdevenir la constatació de que tot plegat era una mentida, que vivíem en una bombolla que a l’ esclatar va esdevenir una tragèdia social i col·lectiva.

Les ferides que ha deixat són profundes i ben segur trigaran a cicatritzar.

Jardí a l’Obaga.Blanca Busquets . Col·lecció a Tot Vent 645 Editorial Proa

Amb , la darrera novel·la, Jardí a l’Obaga de Blanca Busquets, el lector farà un retorn al poble de La Carena, lloc on se situa ‘La nevada del cucut’, amb què l’autora va guanyar el premi llibreter l’any 2011. Aquesta nova novel·la de l’escriptora, periodista i filòloga, ocupa una molt bona posició, entre els deus primers, del rànquing de la ficció en català. Una llarga història de records, de memòria, d’anàlisi dels conflictes de relació i també de com els secrets familiars contenen a vegades  grans històries d’amors i odis com les que queden explicitades en aquesta novel.la.

Un acte per anar

També se celebrarà la diada de Sant Jordi  la Masia d’en Cabanyes en un acte organitzat pel Consell Comarcal com ja es tradició  amb l’Homenatge a la poesia: Cabanyes i Llull. V Lectura compartida i encadenada de poemes de Manuel de Cabanyes i d’altres autors i autores. L’acte començarà a les 10h als jardins de la Masia d’en Cabanyes amb la lectura de textos sobre Manuel de Cabanyes i alguns dels seus poemes, seleccionats per l’especialista Xavier Solà de Andrés. Tot seguit, Albert Soler, membre de la comissió de l’Any Llull i professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona, retrà homenatge a Ramon Llull, amb la intervenció “La literatura que salva”, a través de la qual explicarà els trets més importants de la seva obra. Després es farà lectura lliure de poesia, d’autoria pròpia o d’altres autors, amb la participació de poetes i poetesses comarca i de tothom que ho desitgi. Clourà l’acte la Coral “La Veu de l’Aula”, de l’Aula Universitària de la Gent Gran, que participarà amb una interpretació musical.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: