Avui primer de maig.

by

Sí avui és el primer de maig dia en que les reivindicacions dels treballadors s’han proclamat al carrer.

Diverses manifestacions palesaran un cop mas que encara hi ha motius per les reivindicacions dels treballadors i treballadores i encara més ara que la crisi ha fet augmentar les diferències i desigualtats.

Reproduïm el manifest que els dues centrals sindicals més importants han fet públic.

 

CONTRA LA POBRESA SALARIAL I SOCIAL: TREBALL DIGNE I DRETS

Manifest unitari 1r de Maig de 2016. CCOO i UGT

 

El Primer de Maig, Dia Internacional del Treball, els treballadors i les treballadores del món sortim al carrer per reivindicar treball digne i drets per a tothom; per rebutjar l’enriquiment il·lícit d’una minoria mentre augmenten la pobresa i les desigualtats; per expressar la solidaritat amb totes les persones que fugen de les guerres i de la fam i denunciar les polítiques de la Unió Europea davant del drama dels refugiats; per

donar suport als treballadors i les treballadores de les empreses en conflicte; per mostrar el suport a totes les persones sindicalistes i activistes d’arreu que pateixen agressions i assassinats, i per condemnar de nou els assassinats masclistes i reclamar un pacte d’estat contra la violència masclista.

Contra la pobresa salarial i social

L’economia a escala global presenta algunes incerteses i hi ha riscos d’entrar en una nova fase de recessió. El creixement econòmic no arriba a la gent, que continua patint l’atur, la pobresa i les desigualtats. És el resultat de les politiquees d’austeritat, les retallades i les privatitzacions, que empobreixen la majoria de la gent i no serveixen per a la recuperació de l’economia.

Les polítiques d’austeritat que continuen dominant la Unió Europea amenacen la recuperación econòmica i empitjoren els drets de les persones més vulnerables. Polítiques que agreguen les desigualtats entre països del Nord i del Sud i entre la població rica i la pobra, que fan créixer els partits d’ultradreta i que amenacen el projecte social europeu.

A Espanya i a Catalunya les reformes laborals han devaluat les condicions laborals dels treballadors i les treballadores. L’ocupació que es crea és majoritàriament precària i amb baixos salaris, i la pobresa i les desigualtats continuen augmentant. Avui, tenir feina no és garantia de sortir de la pobresa.

L’atur es converteix en crònic per a una part important de la població que ha perdut la feina a causa de la crisi i que, per la seva edat, té moltes dificultats per tornar a treballar. L’atur i la precarietat laboral també s’intensifiqui en la població jove i fruit d’això el 90% del jovent no percep cap prestació ni subsidi  d’atur. Un 72% de les persones en atur, segons l’Enquesta de població activa (EPA), ja no reben cap prestació ni subsidi, i les retallades en la quantia i les difi cultats per accedir-hi aboquen molta gent a situacions de pobresa i exclusió social. Per això, és necessària la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania per a qui no tingui recursos i que aquesta renda sigui compatible amb una prestación d’ingressos mínims a escala estatal.

A Catalunya la pobresa, que ja se situa en el 26%, s’estén a totes les franges de la població, però, especialment, a les persones més vulnerables, com els infants i la gent gran. Per això, ens oposem als intents del Govern del PP de paralitzar la llei d’emergència variacional i contra la pobresa energètica, que perjudicaria greument la gent amb més dificultats.

La crisi ha fet retrocedir la situació de les dones en el món laboral. L’atur, la precarietat i les desigualtats

tenen un especial impacte de gènere, la bretxa salarial entre homes i dones s’està eixamplant i la pobresa és majoritàriament femenina. Els serveis públics estan al límit i ja no poden aguantar cap més retallades. És urgent retrocedir les retallades i privatitzacions fetes pels governs del PP i de CiU, que amenacen l’existència i la qualitat del serveis públics, i retornar l’ocupació i els drets laborals als treballadors i treballadores del sector.

Treball digne i amb drets

Cal que els treballadors i les treballadores recuperem els drets socials i laborals perduts, revertirles retallades en la sanitat, l’educació, els serveis socials, les prestacions socials i les pensions, derogar les dues reformes laborals i tornar a recuperar plenament el paper de la negociació col·lectiva per garantir els salaris i els drets laborals.

Incrementar els salaris perquè els benefi cis empresarials també arribin als treballadors i les treballadores. Cal que les administracions actuïn per perseguir el frau en la contractació i evitar l’augment d’accidents laborals i l’empitjorament de la salut en el treball.

Incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) fi ns al 60% del salari mitjà (aproximadamente 1.000 euros) i establir un salari mínim per a tots els concursos públics que depenen de les administracions catalanes (Generalitat, diputacions i ajuntaments) que permeti actuar contra la precarietat laboral i els baixos salaris en l’àmbit de les administracions públiques.

Exigim un canvi de polítiques econòmiques a Catalunya, Espanya i Europa, a fi que tinguin per objectiu la creació d’ocupació estable i amb drets, la lluita contra la pobresa i les desigualtats socials i laborals, l’increment d’inversió pública per impulsar un nou model productiu sostenible i equilibrat que tingui com a prioritat la recuperació del teixit industrial i l’impuls de l’ocupació de qualitat en el sector de serveis.

Contra la corrupció, democràcia, drets i llibertats

 Els darrers casos apareguts en relació amb la corrupción i el frau fi scal ens demostren que hi ha recursos suficients per fer polítiques públiques, però que estan en mans d’una minoria que vol continuar enriquint-se a costa de la majoria de la població.

Per això reivindiquem una reforma fiscal justa, progressiva i equitativa que faci pagar més a qui més té o guanya i persegueixi el frau, l’evasió i l’elusió fiscal. Al mateix temps, exigim la implantació de mesures de control dels paradisos fiscals i altres formes d’evasió, i la implementació d’una taxa a totes les  transaccions financeres. En aquest Primer de Maig volem recordar els sindicalistes que encara continuen encausats per exercir el dret de vaga i actuar en defensa dels treballadors i les treballadores. Exigim la derogació de l’article 315.3 del Codi penal i la retirada de la “llei mordassa”, que amenaça els drets i les llibertats, i la qualitat democràtica del nostre país.

Per la pau i la solidaritat arreu

CCOO i UGT, juntament amb la Confederació Sindical Internacional (CSI) i la Confederació Europea de Sindicats (CES), reclamem la retirada del TTIP (Tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA) i la no-ratifi cació d’altres tractats que amenacen els drets econòmics, socials i laborals delsExigim la retirada de l’acord il·legal i inmoral signat entre la Unió Europea i Turquia, que atempta contra els drets humans bàsics de les persones refugiades i, alhora, exigim al Govern de l’Estat que faci efectiu l’acolliment de totes les persones refugiades a què es va comprometre davant de la UE. Així mateix, reclamem de nou la fi de totes les guerres i actuacions terroristes, i de les violacions de drets laborals, sindicals i civils de tot el món.

1è de maig del 2016

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: