Una volta interessant.

by

Ens proposem fer un caminada fins el Mas de l’Artís, però aquest cop per variar en  comptes d’anar-hi pel camí més directe hem fet el tomb per la Masia Cabanyes i pujar cap el Pi Gros.

Ens hi hem aturat una estoma per contemplar-nos i realment és monumental.

Reproduïm, creiem que es prou interessant,  el diu el catàleg patrimonial de la Diputació de Barcelona:

“Pi gros”

Espècie: Pi pinyer (Pinus pinea)

DESCRIPCIÓ: Es tracta d’un magnífic i singular exemplar de pi pinyoner, d’uns 16 metres d’altura, amb un tronc recargolat, degut a les forces de Coriolis de rotació de la Terra. Està situat a la llera d’un torrent la qual cosa li ha donat la possibilitat d’aquest gran desenvolupament. El seu estat de conservació biològica és dolent degut a la seva

avançada edat. Situat en un costat del torrent de les Oliveres, les seves característiques de forma de tronc recargolat i el fet de la seva proximitat al mar fan que es tracti d’un element únic. Està al catàleg d’arbres monumentals de Catalunya amb el nom de Pi de la Masia d’en Cabanyes. Es tracta de l’únic arbre de Vilanova i la Geltrú catalogat d’arbre monumental.

DADES DE L’ARBRE:

Alçada: 16 m

Capçada: 26 m

Volta de canó a 1,3 m: 4,10 m

Estat de conservació: El pi està en la darrera fase de la seva vida. Les seves fulles presenten clorosi. Ha rebut diversos tractaments pal·liatius la qual cosa està allargant la seva vida.

Edat: Uns 250 o 300 anys, aproximadament.

SITUACIÓ:

Lloc: Camí de la Masia d’en Cabanyes (del torrent de les Oliveres).

Paratge: Torrent de Les Oliveres.

Entorn: Està situat al nord de la Masia en Cabanyes, amb el camí de les

Oliveres (Camí de la Masia En Cabanyes), al costat d’una

urbanització marginal nomenada Pi Gros.

Ja veiem doncs que sembla que no durarà gaire.

Superat el Pi Gros seguim cap a la finca del Padruell seu dels vins Jaume Serra, el camí mor just a l’aparcament de camions just al costat dels magatzems de càrrega. Aquets cop però per comptes de seguir cap a la Masia del Padruell  decidim travessar per sota l’autopista i anem a parar a l’antiga Pedrera del Griffi, definida en els catàlegs com : “ Lloc d’extracció de pedra calcària, que una vegada matxucada és transportada a la fàbrica de ciments blancs. La instal·lació és emplaçada damunt el desaparegut corral d’en Guardiola, abastant ambdós vessants del fondo d’en Guardiola. La pedrera vella és a la banda de migjorn de la muntanya d’en Rafecas i l’explotació actual es fa entre l’esmentat fondal i el del Padruell. L’autopista passa pel davant mateix de la pedrera.”

L’esvoranc a la muntanya és prou ampli i gran. Malgrat la fàbrica de ciment del Griffi ja fa temps que esta aturada l‘activitat a la pedrera segueix aprofitant la pedra i la terra que encara es va traient.

Des d’aquí podríem anar a trobar el sender que portaria fins al font del Bonet o un antic camí que portaria fins a Canyelles, nosaltres seguim paral·lels a l’autopista fins a atrobar el camí del Mas de l’Artis. Una visió per nosaltres inèdita en molts aspectes , unes vinyes velles amb forces pàmpols ja,  molt ben cuidades. Hi estan llaurant i remenant la terra.

El camí va fent pujades i baixades seguint clarament la traça de la petita carena que seguim.

Un cop al camí del mas l’anem seguint fins el trencall que ens porta al vell camí de Canyelles.

Aturada a recuperar forces.

Creuament amb grups de caminadors i ciclistes. En aquets indret en algun altre moment suggeríem que s’hi col·loqués un semàfor. Potser és al cruïlla més concorreguda de la contrada.

Seguim per la carena del Mitjotes cap a Mas Torrat.

Les vistes són força acolorides, el Mas Roig  rodejat del verd intens i rellevant del camps de farratge i cereals, contrasta amb el gris d’unes nuvolades damunt del mas que  presagia pluja per més tard.

El terra amb una magnífica representació de colors d ela florida de les plantes. Destaca per la seva extensió les flors blanques i grogues de l’estepa negra ( ep! Flors de colo rosa a l’estepa blanca) que destaca en mig del matolls.

Just abans d’arribar a la cadena que tanca el camí de Mas Torrat una altra explosió de color floral. Una estesa de margarides silvestres ens sorprèn. Però encara en sorprendrà encara més quan veiem alguns dels camps  prop del mas amb una catifa entre blanca , groga i algun punt vermell de les roselles. Una extensió de margarides inusual. Segur que altres cops ja era així però no has estat fins aquets dia que ens hi fixat i ens hi hem aturat a contemplar-ho.

En fi, una senzilla caminada pels voltants pot esdevenir un festival pels sentits. Ah! La primavera! .Tòpic però cert.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: