I tu més

by

Hi ha un clam unànime en l’opinió publicada que la nova convocatòria de les eleccions és un fracàs. Fracàs dels partits ,per descomptat,  i també potser del sistema  electoral que no preveu sortides que evitin situacions com les que avui hi ha damunt la taula. Es volia forçar la negociació,segur.

Fracàs del PP, i fonamentalment de  Rajoy, que ha pagat ara la seva actitud dels darrers quatre anys una amb majoria absoluta passant a tor i a dret el corró parlamentari sense travar cap mena de complicitat amb la resta de partits. Ara, els mateixos que han estat arraconats sistemàticament passen la factura.  Fracàs de l’esquerra per la incapacitat de no haver aconseguit una acord que permetria ,no sols governar, sinó a més revocar algunes de les lleis més antisocials que s’han aprovat en la legislatura passada, el no acord de l’esquerra és però ja un fet conegut i reconegut en la història del país. Sempre preval la voluntat  antropofàgica entre els forces d’esquerres i per tant difícil de compaginar amb acords estables de govern.

Altres però el fracàs tampoc el veuen tant clar i apel·len a que potser el fracàs només ha estat en la part de la política que articula mecanismes de govern , un fracàs instrumental però que en el fons la virtut ideològica ha quedat preservada en resistir per exemple el PSOE a una gran coalició contradictòria en les polítiques claus, i per part de Podemos s’ha preservat clarament els compromisos que havien contret en la campanya… en fi per interpretacions no es quedarà.

Però encara n’hi ha una altra que vol comparar el que va passar a Catalunya després de les eleccions del setembre i el que ha passat a Espanya després del 20 de desembre. La comparació està en assenyalar el fracàs  de la política espanyola i magnificar el que va passar aquí. És una corrent d’opinió força estesa , sobretot perquè en el període d’espera a Catalunya hi va haver masses invectives des dels ambients polítics i mediàtics de Madrid fent una certa conya de la situació política que es vivia a  Catalunya i sobretot parlant de la incapacitat de les forces politiques per bastir un acord, Ara toca doncs fer el mateix des d’aquí en la situació que es viu allà. El recurrent, i tu més !

Des del mateix President fins a destacats lideres polítics han incidit  la incapacitat de la política espanyola per arribar a acords mentre que a Catalunya si que va ser possible.

Fracàs de la política espanyola davant la capacitat de posar-se d’acord aquí.

Però sincerament es pot considerar un èxit l’acord a que es va arribar aquí? Sincerament, i ja em perdonaran ,però aquí no creuen que  la solució final no és un fracàs per un sistema democràtic? Els vetos a  persones  com en el cas del President Mas  (per qui  no tinc cap mena de  simpatia  polítics però el respecto i valoro  ) es pot dir que és  un èxit de la democràcia?

Es pot considera que la cultura del pacte passa per defenestrar a candidats guanyadors  i afirmar que l’acord corregeix l’equívoc que va sortir de  les urnes? Ni en el seu moment calia ,que des de Madrid, es llencessin traques pel que passava aquí ni ara  cal fer a l’inrevés perquè sincerament el que es va viure el 9 de gener no crec que sigui precisament un èxit democràtic,  més aviat un fracàs acceptat i maquillat potser per evitar més fracassos partidistes. Però convertir un fracàs en èxit és realment una bona estratègia publicitària, res més.La situació a Espanya pot ser de fracàs, però posar la que es va viure aquí com a sinònim d’èxit em sembla exagerat i equívocament autocomplaent.

 

Publicat al Diari de Vilanova el 6 de maig del 2016

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: