Avui , Aquella porta giratòria

by

Aquesta tarda a les 7 i a  Llorens llibre es presentarà el llibre de Lluís Foix Aquella porta giratòria.  El llibre va obtenir el premi Josep Pla en l’edició d’enguany. Presentarà el llibre en Francesc Puig Rovira i en el mateix autor ens oferirà algun comentari sobre la seva obra.

Sobre l’autor:

Lluís Foix es va llicenciar en periodisme i dret. Ha estat  director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes d’ençà 1982. Va exercir com a corresponsal a Londres i Washington, fet que li va donar la possibilitat de ser testimoni de grans esdeveniments mundials i entrevistar als principals líders mundials. Ha fet la cobertura informativa de diverses guerres i en l’actualitat és columnista de diversos diaris, La Vanguardia i l’ Avui on comenta temes polítics i d‘actualitat. Aquesta trajectòria el fa un observador privilegiat del món polític. També forma part de diverses tertúlies als mitjans audiovisuals com 8-TV Rac 1 o als matins de TV3.

Se li reconeix la seva trajectòria i la seva independència de criteri com a periodista i sobretot la seva actitud de respecte a les idees i la capacitat  de generar sempre la reflexió i el debat, un periodista més d’opinió que d’adhesió. Aquestes virtuts fa que se’l situï entre el grans periodistes catalans.

La marinada sempre arriba” el seu anterior llibre  és un exercici de memòria de primera infància i de l’adolescència, un exercici de cercar aquells espais, aquelles persones, dels primers amics i companys, dels primers aprenentatges ja sigui a la família o a l’escola que configuraran més tard la personalitat i la trajectòria de cadascú.

 Sobre el llibre:

«No és un llibre d’història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fi ns a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d’un periodisme que s’havia de renovar perquè el franquisme s’extingia i la llibertat s’obria pas en tots els àmbits de la societat».

Aquella porta giratòria és un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d’uns anys inoblidables de l’autor en un diari que ha representat una institució social, que s’ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d’un país i, alhora, un homenatge a l’autèntic periodisme de raça.

L’autèntic objectiu de l’autor, però, sembla ser inventariar tot un seguit d’anècdotes sobre la gent que va conèixer al carrer Pelai, quan el seu hall era ple de conserges, a la redacció només s’escoltava el rumor mecànic del tèlex i els gasetillers sortien a les 2 de la matinada (alguns, encara sobris) amb el diari sota el braç.

 

Buscant sumar i guanyar

La batalla electoral del 26-J  ja no serà igual ‘acord a que han arribat Podemos i IU sembla que sacsejarà l’espai de l’esquerra . La incògnita està en saber si superarà en escons al PSOE. Una suma  dels resultats del 20-D si que supera al PSOE però ja se sap que en política dos i dos no sempre han de sumar quatre. Les enquestes anuncien un resultat molt ajustat entre els formacions d’esquerres , i pot donar-se e el cas que la nova coalició guanyi en vot però no en escons. Paradoxa coneguda ja.

En fi l’acord garanteix a la formació liderada per Alberto Garzón almenys 9 diputats, en el cas que es repeteixin els resultat del passat 20 de desembre, i la presència del logo i imatge d’IU en les paperetes de l’aliança electoral.
Segons el preacord aconseguit per ambdues formacions, la fórmula legal del pacte és una coalició electoral que quedarà registrada amb les seves corresponents sigles i un nom genèric que encara no han desvetllat. A més garanteix “la visualització de les imatges i logos de cada organització en els materials de comunicació, campanya i paperetes de votació”.

Les declaracions dels líders després de l’abraçada i la cervesa per segellar l’acord les declaracions són d’esperança.

Iglesias ha deixat clar que :  “Hoy estamos mucho más cerca de ganar las elecciones al PP”

Garzón busca més el concepte d ela majoria social “Con este acuerdo no se trata de ganar a la otra fuerza política sino que juntos podamos ganar el país y un futuro para la mayoría social”,

I com que ja es veuen guanyadors llencen un cable al PSOE i Iglesias afirma que  “Consideramos al PSOE nuestro aliado y será un honor volver a emplazarle a que en este país haya un gobierno de coalición progresista que saque al PP y a sus políticas”.

En fi el moviment és prou interessant el que caldrà veure si és capaç de mobilitzar més electora o els descontents de l’acord mantenen la fidelitat del vot o voten al  PSOE.

En les passades eleccions gent propera va donar el vot a Xavier Domènech i ara em diuen que tornaran a votar al PSC perquè l’actitud d’Iglesias en les negociacions ha generat molta desconfiança i rebuig .

No és il·lustratiu però….

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: