Sóc admirador de Joan Tardà m’agrada la seva posició vehement en els debats, no té pèls a llengua i darrera de els intervencions que s’han convertit moltes – masses- vegades en materials per fer conya hi ha una gran preparació i una solidesa argumental incontestable moltes vegades.
Ara , però ara he de mostrar la meva discrepància quan en un acte polític amb Arnaldo Otegi com a protagonista va afirmar que tota la bona gent de Catalunya abraçaria a Otegi. Crec que s’equivoca. No , no tota la bona gent de Catalunya abraçaria al líder abertzale.
Vaig ,en el seu moment ,fer una certa crítica de l’empresonament d’Otegi i a més cerc que ah jugat un paper important en el procés del cessament de la violència al País Basc, però d’aquí a mitificar-lo o retre-li homenatges hi ha una distància que no travessaré ni de lluny.
En el moment en que va ser alliberat al mes de març vaig escriure :
Arnaldo Otegi dimarts passat després de complir sis anys de presó dels deu a que fou condemnat ha sortit de la presó. Va ser condemnat segons la sentència a deu anys de presó per ser dirigent d’ETA i seguir les instruccions de la banda per reconstruir Batasuna. Posteriorment, el Tribunal Suprem va revisar la sentència de l’Audiència Nacional i va rebaixar la pena a sis anys i mitjà en excloure-ho del grau de dirigent. Queda pendent un recurs d’empara presentada pels condemnats davant el Tribunal Constitucional.
Otegui però és vist com al persona que des de posicions abertzales ha reconduït bona part de la seva acció política a intentar que s’iniciés un procés de negociació que arribés a la pacificació d’Euskadi.
Otegi amb el temps s’ ha anat convertint-se en un dels símbols del nou temps polític a Euskadi. No en va, tant ell com Rafa Díaz –ex secretari general del sindicat LAB, empresonat en la mateixa operació policial- van ser alguns dels principals artífexs del canvi de rumb en l’esquerra abertzale tradicional. La seva aposta per les vies pacífiques es va veure ratificada a l’octubre de 2011, quan ETA va anunciar el cessament de l’activitat armada.
Ara amb la seva sortida de la presó aixeca moltes expectatives sobretot pel paper polític que pot jugar ja que enguany mateix hi ha eleccions al País Basc i sembla , almenys per els manifestacions que ha feta diversos diaris entre ell el New York Times, que Otegi aspirarà a presentar-se com a candidat a Lendakari per la seva formació Sortu-Bildu.
Hi ha també una certa opinió generalitzada que el seu empresonament ha estat injustament exagerat i sobre ell encara pesa la pena d’inhabilitació fins el 2021 però com que no es concreta la inhabilitació al jurisprudència indica que podrà presentar-se.
En fi, d’haver purgat exageradament la seva acció polítics sobretot pel seu paper es clar en la pacificació a la política activa.
Si va pagar exageradament el seu posicionament també crec que exageradament es va fer notícia de primera plana de la seva vista al Parlament i posteriors actes. Cap problema es que vagi al Parlament, cap problema en que el rebi la Presidenta del Parlament, però els nivell de temps que li han dedicat em sembla exagerat sobretot per ser us secretari d‘un partit polític. Per no parlar de TV-3 que gairebé ha rebut més protagonisme que al vista d’un President de València. Venint d’on ve no sorprèn , quedi clar
Hi ha una cerat tendència al país , sobretot entre determinat sobiranisme, de considerar mítica la política al país basc quan en realitat a Euskadi han tirat pel dret sense en cap moment fer causa comuna amb Catalunya.
Però vaja tot plegat és legítim.
Sobretot perquè la necessitat de trobar espais d’Otegui i el seus companys davant els properes eleccions és evident .
Sobretot perquè cal tornar a tenyir d’una certa èpica tot el procés del país basc.
Sobretot perquè qualsevol cosa que pugui aixecar suspicàcies en els partits unionistes dóna redits i aquest hi cauen cada cop de quatre potes. No cal que qualsevol situació que serveix per generar nous enfrontaments gratuïts.
Tanta demagògia com compara la vista d’Otegi com les que feien Aznar o Zapatero a Gadafi o Teodoro Obiang…és infantil
És inacceptable encara que subtil com parlar de “succés” per no dir atemptat al que va passar a l’Hipercor , això si dient que no hauria d’haver passat mai. Quanta raó, llàstima que es digui ara.
I quedi clar que cal fer passos decidits cap a la reconciliació i que tothom ha de jugar el seu paper.
Quedi clar que apostem clarament pel diàleg i per les vies pacífiques i polítiques.
Però d’aquí a abraçar a Otegi hi ha una gran distància. I és que potser no som “bona gent”
M’hagués agradat que pe exemple Ernest Lluch – i tants d’altres que també volien el millor i la pau i al convivència al País Basc – hagués pogut abraçar a Otegi perquè tots dos volien la pacificació i entesa a Euskadi, la diferència és que un va ser assassinat per una idea i l’altre empresonat, cert, però avui pot venir a dir-nos que algun succés no havia d’haver passat mai i això sí, que l’ independentisme va bé.
Llàstima sobretot per aquells – fossin o no independentistes- que no podran parlar.
Doncs,no, no tota la bona gent abraçaria a Otegi i alguns encara que volguessin no podran fer-ho. Ja no hi són. Llàstima , oi?
Deixa un comentari