Noms propis (XVII)

by

Jaume Asens. Tinent d’alcalde l’ajuntament de  Barcelona, advocat de professió i que al llarg de molts anys s’ha dedicat a defensar causes socials i a la defensa de persones que han actuat front el sistema. Lloable, tanmateix com moltes altres professions vinculades al treball social. Però el que Ansens , com tinent d’alcalde del govern de BCN- en comú  i PSC  ha fet , no sembla pas massa raonable des de la perspectiva d’un càrrec públic. Els fets, en una batussa , com sovintegen darrerament, entre manters i policia municipal, un manter agafa una branca d’arbre i li etziba un cop al cap d’un policia. El manter és detingut i portat davant el jutge i l’advocat de la policia demana presó provisional i el jutge accepta. Fins aquí tot deus er més o menys normal. Però se sap que el tinent d’alcalde de l’ajuntament de  Barcelona truca a l‘advocat que representa al guàrdia urbà i demana que no es demani presó provisional pel manté. L’advocat en qüestió explica inicialment que se sent coaccionat per les paraules si actitud del regidor barceloní.

Mal moment del regidor o voluntat?  Sembla això darrer si tenim n compte que Jaume Asens ha assenyalat que la seva gestió obeeix a les directrius polítiques del govern municipal.

Deu ser habitual que entre advocats es comuniquin per arribar a pactes i acords que minimitzin els resultats d’algunes accions , però quan un ostenta representació política i governa – per tothom- crec que cal ser més curós i evitar que algú pugui explicar que se l’està condicionant o coaccionat.

Com era d’esperar la maniobra ha generat malestar a la cúpula de la Guàrdia Urbana, que la consideren una “ingerència” inacceptable.

Però que els està passant?

Fa dies era un altre regidor , aquets cop de al CUP,  volia que un metge canviés un informe de lesions , el jutge haurà de decidir com acaba això.

Fa uns anys la frase aquell de “ Vosté sap amb qui està parlant” era el paradigma de l’ús del càrrec públic com a  forma de  coacció i fis i tot d’aixecar un cert temor…

Recorden el cas de la Rahola i com va voler treure el cotxe que li havia pres la grua…

En fi si això són elements de la nova politics.

Apaguem el llum i fugim….

( dies després els advocats de la defensa del guàrdia urbà i el tinent d’alcalde deien que tot havia estat un a confusió  …Apa!)

 

Van der Bellen ,nou President d’Àustria. .Diumenge passat el Diari Ara publicava un interessant article de la periodista de Le Monde  Sylvie Kaufmann  Àustria, un avís per a Occident.

L’article el motivava les eleccions presidencials a Àustria i advertia del perill que podia significar la victòria del candidat d’ultradreta. Finalment no ha estat així i

El nou president d’Àustria es diu Alexander Van der Bellen. Després del recompte durant el dilluns posterior a les eleccions  de milers de vots per correu, la balança s’ha inclinat del costat del candidat ecologista enfront de l’aspirant ultradretà, Norbert Hofer, qui va admetre ja  la derrota a la seva pàgina de Facebook,. Després ha comparegut el ministre de l’Interior, Wolgang Sobotka, i ha confirmat Van der Bellen serà el proper cap de l’Estat amb un 50,3% dels vots enfront del 49,7% de Hofer. Una victòria justa, per pèls, ajustada i que ens mostra un país dividit en dos blocs.

La periodista intentava analitzar del perquè s’ha produït aquest ascens tan ràpid dels grups ultradretans  i així deia:

Els moviments populistes d’extrema dreta s’han incorporat a les coalicions de govern de Finlàndia i Noruega. Influeixen en l’agenda política de Dinamarca i els Països Baixos. A Alemanya, que semblava immune a aquesta malaltia, el partit xenòfob Alternativa per a Alemanya va obtenir fa poc entre el 12% i el 24% dels vots a les eleccions de tres estats. A Croàcia, el ministre de Cultura vol rehabilitar les idees feixistes dels ústaixes.

Per norma general, aquests fets es consideraven una cosa negativa però marginal: el centre encara resistia. Però després l’onada reaccionària es va estendre per Centreeuropa, seguint el model de Viktor Orbán, el primer ministre hongarès. Polònia i Eslovàquia també tenen governs formats per partits populistes, contraris a la immigració i euroescèptics. L’elecció d’un president austríac d’extrema dreta implicaria una nova dimensió perquè traslladaria el fenomen més enllà de l’espai postcomunista, en el qual els governs populistes es poden considerar com una etapa de transició pròpia de les democràcies joves. Però Àustria no forma part de la nova Europa. És la vella Europa.

El fenomen del populisme de dretes amb tints xenòfobs va creixent en molts països europeus.

El desballestament dels partits clàssics ha donat pas a un nou fenomen que mica en mica va arrelant entre els classes mitges.

Calen noves polítiques , calen noves mesures contra la crisi que ha colpejat fort a la ciutadania que en situació de desesperació s’agafen a propostes populistes , buides de continguts però que sonen bé i que prometen qüestions bàsiques que després tampoc compliran…

 

Pedro Sánchez El candidat socialista a la Presidència d’Espanya en un moment de lucidesa , realisme i sinceritat ha afirmat amb contundència que : “Si depenc dels vots d’Iglesias, no seré president del Govern”. Té tota la raó i possiblement cal preguntar-se si arribat el moment i és Iglesias que guanya si ell actuarà amb la mateixa premonició que te ara  i no investirà a Iglesias.

Ha seguit parlant “Segur que la solució a l’embús polític és un PSOE fort”, i a més Sánchez ha garantit que serà “generós” i que, com va fer després del 20 de desembre, “no va a vetar a cap força política del canvi”.

“No ho vaig fer, ni ho faré, comptaré amb tots. El canvi no és patrimoni exclusiu del PSOE, però també sé que si el 26 de juny el PSOE no guanya les eleccions, a Espanya no hi haurà canvi“,  ha reblat.

Esprem que al força no li marxi per la boca…

Perquè encara ha afegit en altres declaracions més salsa al revoltillo afirmant que “el PSC ha “hagut d’entrar” a l’Ajuntament de Barcelona no per rescatar a la senyora Colau sinó per redreçar el rumb d’un ajuntament com el de Barcelona on ha governat el PSC durant 20 anys”.  Sánchez, ha seguit comentant  l’acord de govern entre Barcelona en Comú i el PSC de Jaume Collboni  i afirma que un dels objectius és “abandonar les polítiques de postureig que l’actual alcaldessa ha vingut fent durant aquests 12 mesos”.

Potser té part de raó però ……

Menys rotllo i a la feina”

Ferran Bel. Avui a Tortosa votaran sobre al continuïtat del Monument als caiguts a  la batalla de l’Ebre que hi ha en mig del riu a ple centre de la ciutat. És un monument de mides descomunals. I ja va ser “tuneja”“ fa un anys canviant el lema que hi figurava malgrat segueixin havent-hi els símbols franquistes.

No és un debat fàcil segur, és un debat que aixeca passions i també pot tocar sentiments.

L’alcalde  de  Tortosa s’ha posicionat a favor de mantenir el monument  junt amb altres regidors de CiU.

I  ho ha fet llençant algunes afirmacions en els que diu que ell aposta per mantenir i reintrepetar el monument franquista “perquè tothom sigui conscient de què va significar”. Si s’ha de mantenir, s’ha de reinterpretar, explicar i contextualitzar aquest monument”t.

Sigui com sigui manté la idea que encara que guanyi el “no” caldrà conservar el monument:
 “Si guanya retirar-lo, encarregarem un projecte per retirar-lo i museïtzar-lo. Ara bé, fer-ho de forma integral, és difícil. Es tractaria de museïtzar alguns dels elements més significatius”, ha indicat. “I si guanya reinterpretar-lo per dignificar la pau i la memòria històrica, hem d’explicar què va significar i 50 anys després què significa i quina memòria volem recordar”, Bel ha dit que  el monument “durant tots aquests anys, no ha generat cap problema. I ara que anem a solucionar-ho, genera polèmica”. “Per una part dels tortosins, és un element que ha estat a la ciutat. Tothom és conscient que ho va inaugurar el general Franco. Però la forma d’explicar quin és el context que es va fer, no és eliminarlo”, ha considerat amb ganes de justificar actuacions.

En fi que ja veurem que voten els tortosins i tortosines però votin el que sigui la polèmica segur que es mantindrà.

A favor i en contra, segurament el pas del temps fa que els temes no resolts s’enquistin i acabin generant debats potser fora de temps.

 

Avui manifestació:

Llegit a l’Eix Diari:

El govern municipal portarà a aprovació una moció en el Ple del mes de juny per exigir a la Generalitat de Catalunya un millor tracte a l’atenció sanitària al Garraf tant pel que fa a la dotació econòmica actual com a inversions de futur. L’alcaldessa, Neus Lloveras, i el portaveu del Govern, Juan Luís Ruiz, han posat de manifest la voluntat de CiU i PSC de “reclamar de forma clara el què és just per la comarca”. Ruiz ha recordat el dèficit històric en temes de sanitat i ha convidat a la resta de grups polítics a sumar-se a la demanda.

Pel que fa a les inversions en sanitat, la moció s’adreça al Departament de Salut i recorda els compromisos que ha anat adquirint al llarg del temps. Neus Lloveras ha recordat que “fa molts anys que estem treballat en les necessitats de sanitat de la comarca” i ha qualificat d’inacceptable el fet que “hi havia compromisos amb l’anterior conselleria de salut i no s’han complert, el que no podem acceptar és que cada vegada que hi ha un canvi de conseller, tornem a començar”.

No tenen la sensació d’haver entrat al túnel del temps ?

Mentre però avui els Comitès d’Empresa convoquen a manifestar-se  al ciutadania avui a les 12 del migdia  la Plaça de la Vila. Entre altres coses diuen en al convocatòria:

Quiròfans obsolets, urgències col·lapsades i llistes d’espera excessivament llargues formen part del dia a dia dels hospitals Sant Camil i Sant Antoni Abat del Garraf, segons els comitès d’empresa dels dos centres. Per aconseguir solventar aquests problemes es necessita “més finançament i inversions a la sanitat de tota la comarca”, una demanda que s’exigirà mitjançant una manifestació aquest dissabte, a les dotze del migdia, a la plaça de la Vila de Vilanova. Els treballadors fan una crida a la població perquè se sumi a la protesta, tenint en compte que són els usuaris “els afectats directament” per la situació dels hospitals.

 Clar que ens hi sumarem..

I els nostres representants què diuen? No forma part l’alcaldessa de la majoria de govern del país responsable de la sanitat?

Perquè històricament el govern – i de tots colors- de la Generalitat ens ha aixecat la camisa amb promeses incomplertes reiteradament.?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: