Archive for Juny de 2016

Aquí som diferents.

Juny 30, 2016

En mig de la taca blava amb que es representa el color electoral del PP a  d’Espanya, hi ha dos reductes semblants a aquells tros de la Gàl·lia de l’Asterix. El País Basc i Catalunya, després algunes petites taques de vermell però el blau domina, hi hagi o no corrupció,  generalitzada , el PP segueix guanyant i a distància.

A Catalunya el PP no ha guanyat però curiosament ha augmentat la seva representació i guanyat també un grapat de vots. De res a servit la campanya  denunciant el Fernandezgate. La deslleialtat institucional d’un ministre i candidat alhora. Possiblement hagi despertat algun vot cap els apartis afectat bàsicament ERC i CDC però també possiblement  alguns  votants ultra del PP que hagi vist en l‘acció del ministre una bona manera de combatre a l‘adversari. Sincerament es fa difícil comprendre que el PP surti premiat amb aquets actuació al darrera.

El resultat electoral a  Catalunya és pràcticament el mateix que el 20-D, el canvi d’un escó del PSC al PP per Lleida fa que el resultat no sigui una fotocòpia de l’anterior. El PP havia posat  en el seu punt de mira recuperar l’escó de José Ignacio Llorens un històric diputat i fins i tot Rajoy va fer campanya a Lleida  donant suport al seu Candidat. L’escó ballava i el socialistes havien també´ previst que Sánchez , s’aturés a Lleida a fre campanya finalment no ho va fer. Vet a saber si aquets absència ha impedit que el diputat es quedés de la banda socialista , 700 vots han marcat la diferència.

Però tot plegat ha quedat força Igual, En comú Podem guanya, ERC i CDC es queden amb els mateixos escons , el PSC en perd un tot i tenir és de vuitanta mil vots més que CDC, el PP en guanya un i C’S repeteix.

Pocs canvis per tantes repeteix la clau electoral general, i el mapa que queda, però, es substancialment diferent del de les municipals i també del d’ara fa sis mesos. Per exemple ERC desbanca  CDC en municipis on ha guanyat  i és il·lustratiu veure el mapa de Catalunya en colors, tota la franja de l’àrea metropolitana queda tenyit de lila, la concentració del vot dels podemites és realment espectacular. El cinturó roig ara és lila, mentre que el rere país i la Catalunya profunda el colors d’ERC domina clapejats del blau de CDC. El vermell del PSC queda testimonial , només han guanyat a 20 municipis i C’S i PP aconseguien victòries testimonials.

I ara què? Es fa difícil sostreure’s del marc general i per tant Espanya avocada a unes noves negociacions que poden durar i ningú no nega la possibilitat d’un tercera ronda – que seria ja una presa de pèl- de moment les primeres paraules del PSOE i C’s deixen clar que Rajoy res de res… però vaja tot ha d’anar evolucionat.

Els sobiranistes mantenen el vot  compensant pèrdues de CDC per part de l’augment  d’ERC i els dret a  decidir també perden alguns vots però significativament aquells que estan pel dret a decidir, que no vol dir únicament independència, són majoria més que qualificada.  Tot i que amb els resultats espanyols la proposta de referèndum  es fa cada cop més difícil de creure que es pugui fer.

Com si descobrís la sopa d’all el cap de llista d ‘ERC  diu “Catalunya és una altre país que vota de manera diferent”. Ara te’n adones?.”.

Si féssim un repàs històrics dels resultats electorals en els diverses convocatòries veuríem que a Catalunya es vota diferent, i segons cada elecció el votant fins ara ha anat destinat l’opció que més li convenia o que creia que podia servir millor al país. Ara però em sembla que el vot és mou més per temes emocionals que no pas per temes ideològics i segurament al nostre país el debat que plana  i que a Espanya encara no ha estat motiu de debat seriós com és el dret a decidir que condiciona ,i molt, el vot.

Ara tot això no vol dir com alguns han manifestat en aquets darrers dies que el vot emès per la ciutadania espanyola sembla que estigui  moralment per sota del que s’ha fet aquí. Altre cop el cap de llista d’ERC manifesta : “l’Estat espanyol s’ha tornat a demostrar que no hi ha cap mena de via de canviiï, que és irreformable: ha tornat a guanyar el Partit Popular.

Votar diferent , tenir una mapa electoral diferent és això no fer el mateix però això no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, pot sorprendre o desagradar però és en definitiva diferent.

Anuncis

Ara sí

Juny 29, 2016

Confesso que jo també  vaig ser un convers en la causa de la Vegueria del Penedès, No tinc , per tant , el pedigrí dels primers apòstols que invocaven la creació d’aquesta vegueria. , puc però modestament acreditar  diverses iniciatives polítiques i socials a favor del Penedès. Però a diferència de Sant Pau la meva conversió no va venir precedia   per intentar ni perseguir ni eliminar els pro-vegueria sinó més aviat  voler entendre i comprendre raons, arguments i dialogar.

I possiblement aquesta posició ajudada per la intransigència de la Regió I  menystenint el nostre territori en la planificació em va fer renegar de la primera idea  i abraçar la causa penedesenca ( en la variant vegueria)  sabent que en el partit on militava em situava en absoluta  minoria i en la minoria que érem derrotats sistemàticament i legitima per la majoria  de voluntat metropolitana quan presentàvem alguna proposta per intentar convèncer que l’opció penedesenca era la bona opció. I encara fa ben poc tallaven de soca –rel qualsevol iniciativa  que tingués com a rerefons trobar elements  de debat i reflexió a l’entorn del futur del Penedès estructurat en vegueria.

Ara però els que guanyaven sistemàticament les votacions i eren contraris a la vegueria ja se la senten com a pròpia i  la defensen considerant que la “Vegueria Penedès pot esdevenir un instrument d’utilitat pel territori.” M’adono doncs que ara ja sóc de la majoria  sense saber com ha estat  i com ho ha decidit , ho sabem pel que s’ha dit als diaris.

Justifiquen des del PSC el canvi – i jo me’n alegro molt-  “perquè sempre hem escoltat la voluntat dels ciutadans i volem estar en sintonia amb les persones”.Res a objectar. Llàstima que hàgim trigat tant a adornar-nos de la majoria social que hi havia a l’entorn del tema fa temps . Estaria bé comprovar l’abast real d’aquesta majoria social. Però vaja si els líders territorials han vist ara que l’opció de la Vegueria del Penedès és la bona, doncs res, content , més que content i endavant les atxes. Agafem la pancarta i segur que com bons conversos la nostra fe penedesenca per art de màgia arribarà fins a límits insospitats. Aquells que abans maldaven per combatre dialècticament les propostes sobre la vegueria ara segur n’esdevindran els millors valedors i  segur que diran .. “ si jo ja ho deia….”

De moment el PSC ja s’ha sumat a la proposta de reforma a de la llei per poder crear la vuitena vegueria, la del Penedès. Ara sí.

Diuen que un alcalde socialista del Penedès anava pel Parlament dient a qui se’l volia escoltar que ell ja feia anys que deia  al direcció que  calia canviar de posició, però que no li feien cas . Ara tot el mèrit deu ser seu.

Canviar de posició no és necessàriament dolent, és legítim i fins i tot recomanable quan hi ha dubtes i arguments contrastats , però la manera com canviar sí que crec que almenys, en aquest cas hagués requerit un debat molt més obert, argumental i general.

I posats a canviar els nostre líders tant amatents a les majories socials, és a dir al que vol la societat, potser que prenguin nota de que al país hi ha una majoria social a favor d’exercir el seu dret a  decidir a través d’un referèndum, doncs apa! que siguin valents i que ho plantegin obertament.

Després que defensin el que vulguin però ja hem vist que canviar tampoc costa gaire.

O és pur oportunisme, o és fruit de al convicció. Vull creure en al segona opció.

 

Publicat al Diari de Vilanova, el 17 de juny del 2016

Sorpasso? ,ni de lluny

Juny 28, 2016

Quan abans de les 8  TV-1 donava els resultat del sondeig a peu d’urna el sorpasso era una realitat i una realitat contundent.

Baixava el PP

Sorpasso del Podemos

Majoria alternativa d’esquerres

Les primeres valoracions dels experts era que tòpicament la nit seria llarga.

Quan van començar a  aparèixer els primers resultat de vot real escrutat es veia que ni la nit seria llarga i que el sorpasso era més un desig que una realitat.

A mesura que el percentatge escrutat avançava , el sondeig  era encara més fals que un duro sevillano, farien bé les emissores de no tornar a fer enquestes, que donen joc  a una hora de comentaris però que després han de corregir els opinions emeses perquè la realitat no sols les desmenteix sinó que els contradiu. I potser caldria tenir en compte allò que del vot ocult és una realitat. Qui diria que el PP pujaria tant? Qui diria que al suma entre Podemos i IU acabaria diluint-se i perdent més d’un milió de vots…

En fi que d’enquestes no es viu.

Qui marca la pauta de la vida política són els resultat reals i comptats.

I comptats  – i confesso la meva sorpresa- constatem que el PP, ( potser Mariano en estat pur?) ha guanyat , fins aquí res estrany , però ha guanyant pujant 14 escons més.

Com ha estat això?

Segurament caldrà esperar a que passin dies per poder analitzar amb profunditat els resultats, però són significatives les victòries a Andalusia i al País Valencià. A Andalusia perquè és un feu en que s’hi jugava possiblement la majoria i també perquè necessitaven guanyar a Susana Díaz per demostrar la seva possibilitat de guanyar a les eleccions autonòmiques i de passada fa un favor a Pedro Sánchez , ja que la debilita a la mateixa Susana Díaz per poder fer front a Sánchez al PSOE.

El Brexit ha influït?. Possiblement el desconcert que ha produït a nivell popular i per tant segurament determinats votants han optat per donar el vot a Rajoy, mantenir l’estatus que avui tenim.

La campanya de la por respecte a Podemos pot haver jugat un determinat paper en el canvi de vot que de C’s ha tornat al PP .

Però sorprèn que a Catalunya el PP puja en vots i guanya un diputat – recupera el de Lleida que perd el PSC-  sobretot després de l’escàndol de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso. En un país homologable democràticament segurament el ministre i candidat hagués desaparegut del panorama electoral . Aquí no i a més en surt reforçat. País!!

I quan tothom apuntava a que el sorpasso era possible i segur. La realitat ens ha portat també una certa sorpresa. Un cop més s’havia venut la pell de l’ós abans de caçar-lo. Hi ha de fons la possibilitat de que votants del PSOE que s’havien abstingut hagin retornat a votar els socialistes davant al possibilitat de que els avancessin per l’esquerra. I també òbviament la campanya camaleònica i acomodatícia de Podemos, sobretot d’Iglesias, ha portat que finalment la seva  unió entre Podemos i IU que tantes expectatives havia generat s’hagi esfondrat, els mateixos escons que separats ( no hi ha doncs valor afegit) i la pèrdua de més d’un milió de vots.

En política  a vegades dos i dos no sumen cinc sinó paradoxalment tres.

També hauran de fer el seu anàlisi sobretot perquè no han rendabilitzat la suma de les dues forces que a priori semblava que multiplicaria els resultats. Diversos deuen esser els motius de perquè l’enunciat – fins a les sopes-  avançament al PSOE no s’hagi produït i encara hi hagi un marge de seguretat del PSOE respecte a Podemos.

I malgrat tot plegat, però, aquestes eleccions s’han convertit ens una segona volta en una prorroga que acabat vencent el PP , si es vol amb penaltis però, vencedor finalment.

Aquesta ratificació ampliada de la seva victòria els situa millor per arribar a la presidència? Sí pels resultat que ratifiquen a  Rajoy però està per veure serà capaç d’obtenir  la majoria parlamentària.

N’haurem de seguir parlant.

De lectures

Juny 27, 2016

La noia del tren (299)

Paula Hawkins.

Editorial La Campana  ( Planeta en castellà)

Barcelona, juny del2015

Interessant novel·la  amb els trets de thriller psicològic amb una trama prou complexa com per enganxar-t’hi i seguir la lectura gairebé   sense parar. L’obra ha constituït un dels fenomen editorial i que ja en compten per milions els exemplars venuts i s’ha situat en els primer llocs de els llistes de vendes a  diferents països.

 L’autora abans de posar-se a escriure ficció, Paula Hawkins va fer de periodista durant quinze anys. Va néixer i es va criar a Zimbabwe, però viu a Londres des del 1989. “La noia del tren” és el seu primer thriller. S’ha publicat arreu del món i DreamWorks n’ha comprat els drets cinematogràfics. Ella mateixa explica que al llibre hi ha dedicat molts esforços, sense pretendre escriure un bet-seller a l’estil clàssic ha acabat esdevenint un dels llibres més venuts del l’any  2015. Hawkins va treballar  per trobar una redacció adequada i que generi l’intriga necessària per seguir la lectura i ho aconseguit plenament.

La Rachel és una dona que travessa un moment mot difícil de la seva vida, per una banda encara no ha superat el trencament del seu matrimoni , s’ha quedat sense feina malgrat intenta que no se sàpiga ja que viu reallotjada a casa d’un amiga i per altra banda tots aquest entrebancs l’han portada  caure en la dependència de l’alcohol.

En aquesta situació de simular que encara va al treball agafa cada dia el tren que agafava quan sí que tenia feina, coneix el recorregut del tren i les aturades que habitualment fa en els semàfors abans d’alguna estació. Des de la finestra del tren es fixa en una parella a qui ella anomena la Jes i el  Jasson per posar noms a unes persones desconegudes. A partir d’aquí la Rachel especula sobre una possible vida de la parella  que cada dia veu les  en situacions diferents. Un dia però descobreix  la Jes amb actitud amorosa amb un altre persona que no és el  Jasson. A partir d’aquí es fa tot un seguit d’especulacions sobre aquesta situació nova que descobreix sense acabar de donar crèdit a que ha vist i a les fabulacions que ella s’havia fet de la relació de la parella que considerava una vida perfecta , tal i com ella hagués volgut tenir en al seva relació que es va trencar.

La visió de l’escena de la Jes amb el desconegut la trasbalsa tant que està impel·lida a baixar del tren i intentar esclarir el que ha succeït, però no ho fa entre altres coses perquè ben a prop de la casa de la Jes hi ha la casa que ella havia compartit amb el seu marit el Tom i que ara hi viu amb la nova parella, l’Anna.

La desaparició de la Jes , que en realitat es diu Megan, es converteix en notícia i trasbalsa a la Rachel que vincula la imatge que va veure , o la va imaginar a la possible desaparició. Com a bona ciutadana que és va a la Policia i explica el que va veure però és una testimoni de poca fiabilitat donada la seva situació i addicció. La trama s’embolica quan ella mateixa decideix investigar la situació i si la Megan ha estat assassinada o bé ha desaparegut voluntàriament , potser amb la persona que va veure amb ella ?

La trama s’embolica i van succeint fets i situacions que van des de la relació entre la Rachel i l’Anna l’actual dona del seu marit amb intromissió de la Rachel en la seva vida i la necessitat de l’Anna de treure’s del damunt la llosa que significa pel seu matrimoni la Rachel.

En al seva deriva la Rachel entra en contacte amb el marit de la Megan / Jes) pe explicar-li el que va veure i intentar esbrinar si el marit té res a  veure amb la situació.

Després de moltes situacions i records difusos d’aquestes  situacions fruit del seu alcoholisme  recupera la lucidesa momentàniament i veu clarament els fets que van succeir i acaba descobrint a la persona que matar a la Megan.

Un gir sorprenent i un final espectacular per la manera com es desenvolupa el descobriment els fets.

Fins aquí es pot explicar perquè es fa  difícil concretar l’argument d’aquesta obra sense donar pistes de qui pot ser el seu final  revelar  i descobrir el que finalment succeeix amb una certa sorpresa, crec.

Els llibre s’estructura en capítols on cada una de les dones va explicant el que ha fet al llarg del dia , és aquesta quotidianitat la que va posant damunt la taula elements de la investigació i com els fets que van succeint amb una aparent rutina componen la trama , ben estructurada i ben travada amb la participació de diversos protagonistes que serveixen per lligar històries col·laterals a la història central.

El llibre s’estructura  amb tres veus narratives, les tres dones que expliquen les situacions personals, les seves vivències  i les seves elucubracions a l’ entorn de les seves relacions, a més la trama es viu amb dos temps diferents, el passat i el present . Les tres protagonistes explicaran, amb les seves pròpies paraules i reflexions els fets que van passat i les possibles imbricacions que aquets poden tenir amb la desaparició de la Megan. Especulacions, suposicions, retrets, històries complexes i realitats ben vives, tot plegat composa un relat que ,aparentment monòton, va adquirint un ritme  notable i un creixent interès.

Uns diàlegs ben estructurats i la superposició del plans temporals van confeccionant un relat global que avança amb velocitat cap el desenllaç.

El ritme, el desenvolupament de la trama, el realisme dels personatges fan que el llibre sigui de lectura ràpida i plaent.

Excel·lent història més que interessant per passar una agradable estona de lectura.

 

Del sorpasso a la sorpresa.

A les 8 del vespre amb l’enquesta a peu d’urna el sorpasso era una realitat contundent.

Després amb el recompte el sorpasso es convertia en sorpresa.

El PP millora els resultat significativament.

El PSOE tot i perdre 5 escons es manté.

Unidos Podemos es situa en tercera posició perdent més d’un milió de vots respecte al 20-D quan anaven separats i gairebé els mateixos escons. Estratègia fracassada.

C’s sembla que com el PSOE paga la seva voluntat de fer pactes estranys

ERC igual els resultats així com CDC..

En definitiva sens entendre-ho massa la sorpresa real és que el PP augmenta 14 escons. Gairebé els mateixos que perden PSOE i C’s.

Les enquestes han fallat altre cop.

Ah! i Susana Díaz perd  a Andalusia i es deu deixar bona part de les seves possibilitats de reemplaçar a  Sánchez…

Seguirem.

I avui a votar!

Juny 26, 2016

Impactats encara, segurament,  pel resultat del referèndum anglès ( els referèndums els carrega el diable) avui a Espanya tenim eleccions, les segones en sis mesos.

El mes de desembre passat érem cridats a les urnes en finalitzar la legislatura.

Els resultats ja coneguts, el trencament en part del bipartidisme i la irrupció de noves formacions polítiques amb una força important però no la que ells esperaven.

Això va complicar la negociació de la formació del govern.

Uns per passivitat i altres per una certa acceleració van anar desgranant fracassos negociadors que ha portat a que per primera vegada en la història democràtica d’aquets partit s’hagin convocat , respectant  el procediment constitucional, unes noves eleccions.

Però allò que potser alguns havien previst com una segona volta rutinària que permetés la formació de  govern per la via d’abstencions  diguem-ne patriòtiques, s’ha convertit ,per mor de la sacsejada de l’aliança entre Podemos i IU, en una convocatòria nova, expectant i políticament crucials pel futur d’Espanya.

Per tant de la segona volta inicialment pensada com la de la tranquil·litat ens en anem a unes eleccions importants ( totes ho són certament) i transcendentals perquè el mapa polítics espanyol i per concomitància també el mapa polític a Catalunya pot tenir sensibles variacions que poden trencar la correlació de forces des de la transició democràtica. Potser amb ampul·lositat, la caiguda del règim del 77 i el començament d’una nova època política a Espanya.

I tot això depèn del nostre vot.

I l’exercirem des de diverses perspectives:

Ideològiques, programàtics de clar rebuig, per afinitats personals, per simpatia, per inèrcia, per desgana, amb el nas tapat  o amb els pulmons agafant tot l’aire possible,…..

I totes elles ben vàlides i legítimes. No cal justificar-se perquè les raons són personals encara que alguns dels opinadors vulguin marcar diferències qualitatives  entre el tipus de vot valorant-ne alguns positivament ( sempre en funció de la pròpia ideologia de l’opinador) i menystenint-ne d’altres.

El 20-D vaig votar amb una clara aposta per l’eix ideològic i programàtic, ara votaré en clau de confiança personal i ho faré votant  mol per la Meritxell Batet i no tant per aquest PSC , però, sabent que el resultat de fons és el mateix a efectes de comptabilització del vot.

Els treballs demoscòpics d’aquets darrers dies, encara que estiguin prohibits a Espanya ( prohibir en temps de la informació ràpida quina paradoxa!) donen una situació igual , però sensiblement diferents aquesta contradicció formal de no tenir majories absolutes sumant els blocs ideològics dels principals partits espanyols es desencalla quan es veu  – almenys en les papers- que sumant els vots i escons  de PSOE i Podemos , amb sorpasso o sense, puguin arribar a situar-se  a un pèl de la majoria absoluta.

Una altra cosa a tenir en compte és si malgrat una suma numèrica propera a la majoria absoluta hi ha voluntat i capacitat de conformar una aliança d’esquerres que portés un nou govern a Espanya.

La història de les relacions entre l’esquerra no és un bon auguri, desconfiances mútues, agressions verbals profundes, masses canvis de “caretes” i per tant difícil de saber qui és qui en realitat.

Després del Brexit  veurem si hi ha influències en els comportament electoral dels conjunt de ciutadans de l’estat espanyol, a priori podria pensar-se que la situació podria ajudar a Rajoy, a l’estatus, però tampoc està tant clar.

L’escaquer està servit i caldrà jugar amb les fitxes i moure-les de manera que acabin fent un bon joc col·lectiu.

Segons com tot acabi anirem a una tercera volta?.

Depèn de tots nosaltres com més vots hi hagi més fàcil segurament serà l’endemà.

Encara que ens costi encara que des de la decepció apostéssim per quedar-nos a casa jo demanaria que s’anés a  votar, des de qualsevol perspectiva però votar.

Està a les nostres mans canviar el destí i la història política ( potser no tant)  o seguir igual.

 

Noms propis (XXI)

Juny 25, 2016

Susana Diaz. La presidenta andalusa i lideressa dels socialistes d’aquesta comunitat s’ha despenjat en diverses ocasions amb manifestacions,  suposem que per esgarrapar algun vot andalús que veu perillar amb al·lusions a Catalunya. I ho ha fet volen explotar els baixes passions històriques del anticatalanisme més evident. Aquella manera de fer que havia donat tants i tant vots al PP. Ara ha estat Díaz qui ha jugat aquest paper i ho ha fet no només mentint , que menteix, sinó deixant en una situació complicada al PSC que ha tingut que sortir amb contundència  a rectificar-la i això ho va fer Miquel Iceta en un míting a l’Hospitalet i li enviar un missatge clar i català:”No volem privilegis, volem justícia -ha clamat el primer secretari del PSC-. Justícia per a aquest poble, per a tots els pobles. Ai d’aquell que vulgui enfrontar pobles, pobres idees, pobre lideratge”.

Quan la Presidenta Andalusa diu : “Els vots andalusos no serviran per pagar els deliris dels independentistes”

O “[Els catalans] estan demanant que els andalusos quan paguen les seves hipoteques i els seus interessos a La Caixa, que és la primera entitat financera a Andalusia, vagin a cotitzar a la Hisenda catalana”,

I encara afegeix “Els vots dels andalusos no poden servir perquè Iglesias pagui els deliris de la senyora Colau i els independentistes. Si [Podem] ha de pagar peatges a les seves confluències, que ho faci de la seva butxaca”.

Quan diu tot això ja sap perfectament que no hi ha cap raó per dir-ho i a sobre sap que no és cert. Sap també que segurament esgarraparà alguns vots que l’ajudaran aquest cop però que a llarga aquest mateixos vots se li giraran en contra.

Susana Díaz fa la seva campanya personal, sap que si Sánchez arriba a governar té el seu recorregut gairebé acabat perquè a Andalusia segurament ja no tornarà a ser capaç de guanyar.

Iceta l’ha respost amb contundència des de Catalunya, segurament a molts militants del PSC els cau la cara de vergonya cada cop que Díaz obre la boca.

Però per fer-la callar hagués estat bé que Sánchez li clavés un ventallot ben donat.

 

Oriol Junqueras: “Els aliats catalans d’Iglesias van votar amb el PP contra els comptes”

Això deia el Vicepresident en una entrevista que li feien al diari ARA i encara afegia:

-Vostès ara es veuen forçats a aplicar polítiques d’austeritat, però ara poden dir que la culpa és de la CUP. Resulta paradoxal.

-Sens dubte hi ha moltes contradiccions en la decisió que ha pres aquesta majoria del Parlament. La primera és que és una majoria que va des del partit que representa el senyor Rajoy al partit que representa el senyor Iglesias. Tots s’han posat d’acord per tombar uns pressupostos que beneficiaven la gent.

 I ja se sap que votar amb el PP és pecat , almenys per alguns independentistes.

Està mal vist i gairebé pot esdevenir com una mena de delicte de traïció al país.

I sobretot amb una votació com la dels pressupostos que encara deu coure a Junqueras que es pensava que amb a seva retòrica i ,per ser ell qui és, els números del govern tirarien endavant.

No deuria passar pel seu cap que hi hagués un No tant col·lectiu i unànime i això costa d’empassar i encara més de pair.

Ara voler carregar contra els de Catalunya sí que es pot dient que van votar amb els del PP és un argument que ja no cola ni fa mal.

Perquè vejam , llegim un resum de la sessió parlamentària del 10 de maig i trobem que :

ILP del sistema educatiu

El ple ha rebutjat a la tarda la proposició de llei del sistema educatiu de Catalunya, fruit d’una ILP, en aprovar les esmenes a la totalitat que hi han presentat JxSí i el PPC, per 71 vots a favor (JxSí i PPC), 35 en contra (PSC, CSQP i CUP) i 25 abstencions (C’s).

Vet aquí que Junts pel sí voten amb el PP  en un tema tant sensible com és l’educació.

Segurament quan ho fa el partit del govern i el mateix govern deu ser normal, just i fins i tot es deu haver de valorar positivament, però quan són els altres el qui ho fan i a  sobre tomben la proposta de Junqueras , llavors es poden criticar per pacta amb el dimoni.

Apa vinga! que aquesta crítica és infantil i ja no cola.

 

José Luis Rodríguez Zapatero. Qui fou President del govern espanyol ha sigut protagonista involuntari de la campanya electoral per uns dies o almenys per unes hores. Zapatero s’ha mantingut en un discret segon pla fent, suposem, just la campanya que li ha demanat el partit i aprofitant el temps per veure si podia mediar en el vesper que hi ha muntat a Veneçuela.

Però vet aquí que el candidat Iglesias fent allò del divide i vencerás, proclama la seva admiració i amistat  amb Zapatero, que segueix els consell que li dóna i que ha estat el millor President d’Espanya ( això darrer amb matisos hi estic d’acords els avanços en polítiques  socials en el seu mandat són indiscutibles) llàstima que la seva sortida fos més aviat per darrera i amb el pes del dia 10 de maig del 2010 com a motxilla difícil de porrat i suportar). Rodríguez se’n ha desmarcat tímidament “ jo em dec al PSOE” però sense renegar d’ Iglesias.

Compte amb qui t’afalaga perquè els afalacs poden acabar essent fletxes carregades de verí.

Josep Borrell. 8TV en cada contesa electoral ens ofereix un debat singular.

Aquets cop va ser entre Josep Borrell i Oriol Junqueras.

Ha estat un debat relativament interessant ja que en aquest moments l’actualitat està fixada en altres aspectes de la polítics. Però un debat entre aquestes dues persones tenia un cert interès per l’allunyament que hi ha dels seus posicionaments , Junqueras abandera avui l’ independentisme i Borrell és dels ex directius socialista més jacobinista que hi ha.

Per tant segurament fora difícil que s’arribés a cap acord conjunt.

Això feia però que el debat, per altra banda, tingués un cer “morbo” ja que són dos pesos pesats de la política , un més actiu que l’altre però Borrell encara deu tenir moltes coses a dir.

El resultat del debat és que vam veure un Borrell que havia fet al feina, que portava la lliçó apresa i les xifres ben quadrades. Davant el rigor numèric hi va haver un Junqueras que va tir d’èpica, fe i  gairebé caritat, potser  no recuperat del KO dels pressupostos  però en més d’un cop ,de dos i de tres no va poder rebatre les xifres que i donava Borrell i que el va posar entre les cordes argumentats en més d’una ocasió.

Fins i tot els mitjans comunicatius més proclius al sobiranisme han diluït el debat però han hagut de reconèixer que Borrell anava per feina i sense fer volar coloms.

La periodista Pilar Carracelas del digital El Nacional analitzava le debat dient:  “Junqueras ha quedat com un incompetent. Borrell tenia moltes ganes d’aquest debat i ell no s’ha preparat bé”. “Junqueras no ha pogut negar res del que Borrell ha dit. Fins i tot ha recorregut a l’atac personal”, .Com acceptes un debat amb un paio que ja saps el que et dirà perquè ho ha publicat a un llibre sobre això, sabent que no pots rebatre-ho?”.

I afegia: “El cara a cara era per discutir xifres i Junqueras no és capaç de rebatre’n ni una, desvia el debat”, ha considerat. “Què penós, Junqueras, ara mateix, sense reconèixer que la va espifiar amb el límit de solidaritat, i més, tenint arguments complementaris”, ha indicat, a més de sentenciar que Borrell “s’ha berenat” al líder d’ERC.

Però potser el més contundent va ser la frase de Borrell a Junqueras:  “Vostè s’estima molt a Catalunya però hi ha amors que maten. I vostè porta Catalunya per un camí que no portarà més que frustració a aquest país. Els arguments econòmics que vostè dóna són simplement falsos”.

 

Fernández Díaz- Daniel de Alfonso . Podria ser l’estranya parella però ha acabat esdevenint una mena de Bonnie amb Clyde polític.

Inenarrable.

Impressionat.

Com els germans Dalton, assaltant allò que convingui.

Però a llarga un resultat més de  Mortadelo i Filemón que de  Macgyver gravacions, publicacions, filtracions…. opereta pura si no fos perquè en joc hi hagués la llibertat personal i la voluntat d’ eliminar l’adversari polític.

Seguirà , segur l’escàndol i sortirà més porqueria , el ventilador està engegat i ja veurem qui el para…

 

Sant Joan.

Juny 23, 2016

Dia important al nostre calendari i també en l’imaginari de la cultura popular .

Per celebra-ho alguns versets que es cantaven aquest dies recollits del indispensable llibre del Bienve Moya “Cada dia és festa”

Aquella que cantàvem de nens:

Demà és festa, Sant Joan la fa,

Agafa  l’escopeta i se’n va a caçar.

Tira un tiro, mata un pardal, vestit de general.

Tira una taronja i mata una monja:

Tira un tros de pa , matà un capellà

Passa Santa Anna,tocant una campana,
passa Sant Magí,tocant el violí,
passa Sant Pau, ,empaitant un gripau,
passa Sant Pere,portant una cullera,

I així anar fent pot sortir tot el santoral…

I aquesta què?

Sant Joan Baptista

Apòstol i evangelista.

Per la virtut que Déu us ha dat

Feu-me tornar més bella que no era l’any passat.

La bellesa encomanada a Déu, així rai….

 

Imprescindible parlar de les fogueres…

 Ja les podeu fer ben altes

les fogueres d’aquest any.

Cal que brillin lluny i es vegin

Els focs d’aquest Sant Joan.

I tanmateix des d’un put alt i amb bona perspectiva l’espectacle de mil punts de foc és prou impactant

Però també cal donar lloc a la diferència

El dia de Sant Joan

És festa tot lo dia

La celebren els cristians

I els moros de la moreria.

 Apa tots de festa i que duri…

 

I par acabar aquets fragment del  la llegenda Las Covas de Sitges del llibre Set Contalles del Temps Vell de Creus i Coromines.

Val la pena llegir-lo tot sencer però si voleu acabar de sabre que va passar en aquesta en que dos nois s’internen  les coves per agafar un flor que els dura a saber si els estima la noia desitjada…

En fi tot per l’amor.

Vejent-los tan decidits

los va dir aquella dona

que la nit de Sant Joan,

que era a prop, a las dotce

estiguessin en la platja

y entressin dins de las Covasp

provehits d’atxas de vent

pera desvair las ombras ;

que de duas galerias

que trovarien, de prompte,

seguissin la de la dreta

fins a una cambra rodona,

en que diferents figuras

hi veurien silenciosas,

qu’ eran gent allí encantada;

y derrera una gran roca

un estanyol trovarían,

tot al entorn de quals boras

hi creixien certas plantas,

que unas flors molt bonicoyas,

blancas com un glop de llet,

ab pichs de color rosa

feyan; que abdós hi cerquessen

las poncellas mes xamosas

tres quiscun, que d’esclatar

estessen a punt, més, closas;

y aquell á quí s’mantendrrían

sense marcirse en sent fora,

estigués cert que seria

lo preferit de la noya

quan a l’era de Sant Joan

l’ensentdemà en Vilanova,

en las ballas que’s farian

li presentés, formant toya,

aquellas tres flors, al mitj

d’un pom de clavells y rosas.

 

Mes que tinguessin entés

que, si ab les flors no eran fora

de Las Covas quan la una

sigués, tan estranyas cosas

alli dintre’ls passarían

que’ls hi faltarian forsas

tal volta,pera sortir

y torná veure la noya……

 

Ja som a l’estiu i hem començat amb aquesta festa , que duri la festa i bon estiu!

Quina setmana!!

Juny 23, 2016

Entrem en una setmana interessant carregada de simbolisme en la festa i en el calendari anual i de fets que poden ajudar a canviar el panorama polític.

D’entrada canviem de solstici, arriba l’estiu i tona altre cop la sensació de viure ja en fets. Arriba l’estiu i ja podem donar per passat mig anys.

I que millor que celebrar l’arriba del solstici ( dia 20 a les 22 .34 entrarem en l’estiu) amb la festa de Sant Joan, festa nacional del Països Catalans i per tant amb nombrosos esdeveniment de forta càrrega lúdica per al gust de tothom.

Ah! parlar de Sant Joan.

Revetlles sonades, nit en que per primera vegada molts joves entren el món de la gresca i  matinades i albades a la platja o damunt la muntanya després´ d’haver saltat per damunt les fogueres i sentim l’olor de els flors que diuen que aquesta nit és precisament més intens que mai.

Fogueres ara ja pràcticament oblidades, però en algunes places o solars  de la ciutat eren espectaculars, la de els Casernes, la de Sant Joan on hi ha la plaça Xoriguer  , a baix a mar en diversos indrets i també al Tacó, el foc consumint la fusta , el paper, i també els mals auguris , fer neteja i preparar-se per viure intensament la nit màgica  i també el principi d’un temps més  calorós però també més festiu.

Portal de les festes majors, dels barris . invent relativament modern

Però  també Sant Joan ens marca l’ inici del solstici d’estiu , la nit s’ha escurçat aquest dies i la llum com a símbol d’un renaixement es fa present. I tenim un bon catàleg d’elements que ajuden a crear aquesta màgia.

Flama del Canigó

El raig màgic del sol a Montsegur

La sortida del sol al Cap de Creus, reconfortant .

Festa nacional dels Països Catalans

Fogueres arreu i ritus meravellosos.

Llençar un tros de fusta  a la foguera i pensaré un desig ( que com cada any no es complirà)

Saltar per damunt del foc per purificar-se.

Recollir la flor de Sant Joan.

Ens podem apropar i  arriscar-nos a entrada de les  Coves de Sitges i sortejarem tots els perills de la vida  per recollir les flors amb les que conquerirem a l’estimada.

Pujar a la Teula de Font-rubí i veure la claror de les fogueres a la plana  del Penedès en una nit gairebé inexistent.

Ens podem  banyar a la platja amb els primers raig de sol perquè l’aigua ens faci invencible .

Menjar un tros de coca i brindar amb cava per la vida, per la que hem viscut i per la que em queda per viure.

No esperar el que ja no retornar cremat a les flames de l’oblit de tantes fogueres que ens acompanyen.

Nit de Sant Joan , nit iniciàtica , de tantes i tantes coses.

Tant  moments màgics que ens han quedat a la retina , al cor i al cap

Però abans de tota questa màgia haurem conegut el resultat del referèndum que decidirà si Anglaterra es queda o marxa d’Europa.

Les enquestes prediuen una victòria del “brexit”  però ja se sap que això de les enquestes són com essers mutants que poden canviar en el moment crucial i engegar a dida les esperances d’uns i altres.

La campanya ha estat dura i llarga, dura perquè han anat sortint els sentiments  més primàries i les desqualificacions entre uns i altres han amagat els arguments raonats, i també la campanya de la por dels europeistes i la demagògia dels altres .

És evident que si el “brexit” triomfa la situació a Europa serà delicada ja que a al sortida del Regne Unit pot seguir la d’Holanda i la de Dinamarca  governats per partits clarament anti-europeus, però també´ pot comportar que tothom vulgui tenir la seva pròpia carta de privilegis i així ja es difícil construir una Europa Unida, si ja ho hem patit fins ra un sí a la sortida d’Anglaterra complicaria els coses…

Però resulta que després de la màgia de Sant Joan i també de la ressaca de la festa ens hem de posar a reflexionar , ja que el dissabte 25 així ho marca la llei electoral.

Refle…..què?

Perquè  es pot reflexionar si al voltant de la campanya els polítics haguessin també reflexionat i haguessin passat arguments  i tesis damunt la taula ? però la veritat és que els contundents atacs i insults en una segona campanya electoral que pensàvem que seria de baixa intensitat.

Poques idees noves, entre els escarafalls d’uns i la camaleònica actuació dels altres sembla que tot plegat acabarà un cop més en un enigma, en un puzle on encaixar les peces serà, no difícil, potser impossible.

Futur per tant compromès…

Perquè no sols afectarà a Espanya sinó que de retruc posarà també a la política catalana en situació complexa en funció dels possibles pactes i també servirà per veure com evoluciona el procés.

I per tancar diumenge a votar, caloreta, encara ressonarà alguns coets, i el plof! De les ampolles de cava , ja veurem qui al final les obre com  símptoma de victòria…

Però encara més, ens queda l’economia. Aquesta maleïda  “ciència” que ens ha porta a la misèria amb al seves aplicacions més cruels , salvatges i selvàtiques en una crisi de la que tots just comencem deixar però amb ferides greus i moltes persones que no ha pogut seguir, economia diem que pot arruïnar també les esperances de molts estudiants de selectivitat que esperen saber la seva nota , entre elles la d’Economia d’Empresa,  prova que ha aixecat polseguera i indignació entre els estudiants,  per conèixer si  les seves expectatives de tria es produeixen.

Vet aquí altre cop l’economia tocant el que no sona,

Això dels examen és un fidel reflex de la vida…

Quina setmana!

Passi el que passi bon estiu.!

 

Publicat al l’Eix Diari el 23 de juny del 2016

De lectures

Juny 22, 2016

La amiga estupenda

Elena Ferrante.

Editorial Lumen, narrativa.

La Campana en català

Barcelona , novembre 2015 ( primera edició 2012)

Aquets és el primer volum d’una tetralogia “Dues amigues” que explica la relació entre dues dones, relació que va des de l’amistat fins a la rivalitat que en alguns moments aflora. La Lenu i la Lila és coneixen des de sempre, viuen en un barri popular  de la perifèria de Nàpols i desenvolupen vides paral·leles però amb continues interseccions i amb contradiccions en les seves relacions.

Bona part de l’èxit, més enllà dels enormes valors literaris, és el misteri que hi ha l’entorn de l’autora Elena Ferrante que no concedeix entrevistes i encara hi ha la sospita de qui  hi ha darrera  d’un pseudònim , s’afirma ,fins i tot, que hi ha algun autor consagrat. El misteri ha aixecat fins i tot la realització d’estudis comparats d ‘estil  per intentar esbrinar la seva personalitat.

 Elena Ferrante nascuda a Nàpols a l’any 1943. Elenana Ferrante és el  pseudònim d’una  escriptora de la qual hi ha molt poca informació. Hi ha els qui fins i tot sospiten que podria ser Domenico Starnone o Goffredo Fofi. No obstant això, hi ha els qui també diuen que va néixer a Nàpols, després es va mudar a Grècia i finalment a Torí En una entrevista atorgada via correu electrònic al periodista Paolo Di Stefano, Ferrante va declarar: “No em penedeixo del meu anonimat. Descobrir la personalitat de qui escriu per mitjà de les històries que proposa, dels seus personatges, dels objectes i paisatges que descriu, del to de la seva escriptura no és sinó una bona manera de llegir”. El 2002 va publicar I giorni dell’abbandono (Els dies de l’abandó). L’any següent se’n va estrenar la pel·lícula, dirigida per Roberto Faenza.

Sigui com sigui  o sigui qui sigui l’autor o autora veritable el cert és que la tetralogia ha obtingut un notable èxit entre els lectors d’Europa i al seva obra s’ha col·locat entre els llibres més llegit i més  valorats pel lectors.

En els llibres hi ha pel cap baix dos eixos a seguir, un del domini de la descripció paisatgística dels indrets on es situa l’acció i dintre d’aquets paisatge  hi ha  un segon eix que    és la descripció dels molts personatges que envolten la relació entre la Lenu i la Lila, que van des dels companys de la infància fins els marits i els amants que al llarg dels temps acaben apareixent.

Marc geogràfic i marc humà dos elements que exquisidament combinats donen peu a unes narracions carregades de sentiments i emocions.

La Amiga estupenda, com hem dit és el primer volum de la tetralogia, se’ns presenta a les dues protagonistes la Lenu , de la família Greco ,amb un pare conserge de l’ajuntament i amb diversos germans que té com a amiga íntima amb els alts i baixos de tota amistat  a la Lila, una nena   que té un caràcter, diríem, difícil filla d’un sabater i també té diversos germans, les famílies intenten viure en normalitat en un barri on la misèria i la violència està planant sobre l’ambient. Som als anys 50 i encara hi ha un cert rècord dels fets succeïts durant el feixisme i la postguerra , amb venjances que tenen un paper determinat en algunes de la famílies que van sortint en la trama .

El llibre arrenca quan les dues nenes són infants que van a l’escola i passen de la infància a la primera adolescència, amb el que comporta de canvis de comportament, el naixement dels sentiments, els primes descobriments de sexes, les relacions tempestuoses entre els amics i coneguts del barri.

La Lenu i la Lila tenen la mateixa edat nascudes el mateix dia tenen similituds i diferències molt grans son al versió de la cara i la creu d’un prototipus de nen i nena  de les barriades obreres i populars, la Lenu tranquil·la amb una certa estabilitat familiar i amb circumstàncies favorables per seguir estudiant i fent un carrera com a  escriptora  i la Lila inquieta, mordaç que es resisteix , tot i les seves capacitats a, a estudiar i segueix la feina del pares a desgrat també i ben aviat es casa amb un dels fills de família rica del barri. Malgrat les seves diferències tenen una amistat que amb alts i baixos es mantindrà al llarg del temps .Passions, encerts,desencerts,sentiments sincers i també la impostura de molts dels personatges que malden per abandonar el medi en que troben.

L’amistat de les dues nois i seguirà evolucionat en els altres volums de la tetralogia però és una història fonamentada des dels moments en que els personalitats de les dues noies es va forjant i això implicat també la necessita de mantenir la relació i posar elements perquè la relació no acabi morint-se.

Novel·la de lectura àgil, la frescor dels seus diàlegs la fa dinàmica i ajuda a situar el marc en que es desenvolupa l’acció.

Està molt  ben escrita, com hem dit és àgil malgrat en algun moment la trama sigui molt complexa , i és també una història coral amb molts personatges que entren i surten constantment i que ten molta importància en el desenvolupament de la història, sobretot perquè forma part de la vida de  les dues amigues.
Una bona novel·la amb una gran capacitat de  descriure el paisatge del barri i per tant es fàcil considerar-se algun membre més de la comunitat del barri on es desenvolupa l’acció. Te la capacitat d’enganxar, els personatges estan molt bé definits i les interseccions entre ells molts versemblants , està  tot plegat descrit d’una  manera que sembla com si estiguessis en aquest barri de Nàpols dels anys 50.

Llegit el primer volum es fa difícil no seguir la lectura per saber com es desenvolupa la relació que just comença i creix  en aquest llibre

 

 

 

 

 

 

 

 

Immersos en campanya.

Juny 21, 2016

Ha arribat la primera onada de calor i a més ens ha portat l’inici de la campanya electoral del 26-J.

Després de la situació viscuda al Parlament de Catalunya força moguda, amb trencaments de confiança, amb pressings brutals i amb lamentacions  estèrils i amb una moció de confiança plantejada pel President ,després de renyar a al CUP,  com   la manera d’esquivar unes noves eleccions, que segurament seria el més lògic després de la derrota dels pressupostos  però també la més perillosa, després d’aquesta setmana on han trontollat els fonaments del sobiranisme  parlamentari que caldrà refer, comença la campanya per els eleccions espanyoles.

I la campanya no serà aliena al que ha passat i tanmateix el mateix dia 26 es veurà quins resultats sumen les avui forces col·ligades, i per tant, si tot el que ha passat ha influït amb més suports o bé amb pèrdua de vots de les forces que han sofert la derrota parlamentària dels pressupostos.

Segur que aquesta campanya però serà de baixa intensitat. Hi ha un cert cansament en l’electorat i per tant es tracta de mantenir la flama encesa sense però fer massa soroll, amabilitat més que pressió, confidència mes que cridòria, subtilesa més que propostes diàfanes,  format reduït més que  gran mítings que sembla que han passat a la història. Tot plegat confiant en que la “tele” un cop mes jugui un paper important en la difusió de les consignes i per tant en guanyar per quota de pantalla.

Tres incògnites  es plantegen a priori.

Per quan tornarà a guanyar el PP ?

Hi haurà sorpasso ?.

I quines possibilitats reals hi haurà de fer govern?.

I naturalment a Catalunya caldrà sumar-hi quin és el mapa polític que queda i com això pot influir en el procés i el nou full de ruta que necessàriament l govern Puigdemont, si supera al moció de confiança, haurà de bastir i potser amb noves aliances.

I tot fa pensar que el PP repetirà victòria i fins i tot algunes enquestes ( toquem fusta per si l’encerten aquest cop) donen un major distància del PP amb el segon grup, amb uns quants escons més però encara molt lluny de la majoria absoluta i per tant amb la necessitat de forjar algunes aliances. Aquest cop segurament  l’ immobilisme de Rajoy  després de les eleccions del 20-D no es podrà repetir i haurà de baixar a l’arena a combatre per poder obtenir alguna possible aliança que el faci president. Llavors es veurà fins a on es capaç de moure’s per obtenir la investidura El compromís implícit i explícit  de no anar a  unes terceres eleccions per part dels partits i el cada cop més rebaixat veto de Ciudadanos  a la seva figura  són certament uns factors a favor seu per poder formar govern aquest cop. Però potser li caldrà alguna abstenció per guanyar la investidura i aquí la situació en que quedi el PSOE serà la clau.

Perquè si hi ha el sorpasso anunciat demoscopicament, ben segur que el PSOE haurà de prendre la decisió de que amb els seus vots decanti un possible govern d’esquerra o bé facilitar un nou govern del PP. Però amb el PP ja ha dit que res de res

No té un paper fàcil doncs Sánchez, que de no repetir com a mínim resultats està a la corda fluixa i sense masses possibilitats de seguir al capdavant el partit ni de forjar aliances. L’’ombra de Susana Diaz és massa llarga com perquè no l’acabi tapant.

Però per altra banda el suposat sorpasso, que el CIS ja anuncia, en la seva darrera enquesta,  deixaria al PSOE amb una difícil tessitura, la d’haver donar suport a la confluència de IU i Podemos quan aquest li van negar el suport en la frustrada investidura i això em sembla que és un escull greu que difícilment es podrà salvar si no és amb una dosi de generositat que no sé si en aquest moment el PSOE i el mateix Sánchez estan disposats a donar.

La ferida està encara poc cicatritzada i també és cert que una bona part de la militància no vol en absolut aquests pacte.

Per tant els resultats numèrics aquest cop – com gairebé sempre – seran essencials per poder entreveure si hi haurà possibilitats de sumes possibles però sobretot creïbles , que no siguin purament instrumentals per ocupar el poder.

Si com he dit, i ho diem perquè hem escoltats els líders dels quatre partits amb més diputats i diputades, hi ha el conjur de no forçar unes terceres eleccions, doncs és una veritable incògnita saber com les sumes , restes i multiplicacions – i no descartem divisions- podran combinar-se . Potser a la nit del 26 s’haurà de treure al calculadora i començar a fer possibles combinacions per intentar esbrinar possibles aliances  guanyadores , si mes no, de la investidura.  Ja ho veurem. Governar ja serà una altra cosa

I també caldrà estar amatents a l’abstenció. A qui perjudicarà?. El que crec segur és que l’electorat del PP es mobilitzarà de totes totes, sense fissures , com un sol, home o dona, s’hi juguen el ser o no ser, i a l’esquerra potser una certa fatiga de veure com han acabat les negociacions per formar govern, com el rosari de l’aurora i segur que hi ha un part de l’electorat que ja està fart de la voluntat fratricida de l’esquerra espanyola. Vèncer la rutina de l’abstenció després de sis mesos de jocs poc entenedors no serà fàcil.

I aquí què? Aquesta és la pregunta que ens fem molts sobretot després de que el govern hagi patit una ensulsida que supera de molt la sensació que volien vendre del govern tripartit quan l‘anomenaven despectivament Dragon Khan.

Puigdemont guanya temps amb la moció de  confiança i segons quin sigui el resultat i el govern que es conformi a Madrid potser fer un “reset” i ( interessant article de Francesc Marc Álvaro a al Vanguardia) o generar l’espai per trobar acords amb altres forces que permetin que la legislatura  no s’esgoti encara que hagi de fer un biaix una mica diferent de com fins ara ha anat.

Ah! Especulacions , immersos en la campanya esperarem estoicament el dia 26 per seguir especulant.

El primer dia de campanya dos terratrèmols d’intensitat mitja  han sacsejat una bona part de Catalunya.

Premonitori?

 

Publicat a l’Eix Diari el 15 de juny del 2016