Hi ha vida més enllà del Montgrós?.

by

 

Vilanovins dins la peixera. Hi ha vida més enllà del Montgrós?.

Amb aquest títol entre provocador i suggerent l’Albert Tubau ens plantejarà com Vilanova s’ha obert al País. H farà en al sessió de l’Aula avui divendres a les 7 de la tarda a l’UPC

Quines oportunitats  ha tingut Vilanova. Quines potencialitats té d’obrir-se cap a la resta del País   o si bé a ciutat s’ha encastellat en sí mateixa i no participa en els moviments que constantment es desenvolupen per trobar oportunitats col·lectives.

Si Vilanova vol esdevenir capital li cal genera propostes engrescadores i també oferir uns serveis que més enllà dels costos puguin ser un atractiu a tost el nivells.

L’Albert Tubau,  coneix bé la ciutat i ha estat amatent als moviments econòmics, polítics i socials de la ciutat en els darrers anys  i per tant segur que des d’una visió rigorosa com sempre en els seus treballs  ens aportarà idees i anàlisi perquè ens puguem formar una opinió de la situació de la ciutat  respecte al País i la contribució que com a ciutat  podem fer per millorar-lo.

Albert Tubau és enginyer , tècnic de Prysmian , l’antiga Pirelli i també ha donat classes a l’Escola Universitària.

Però Albert Tubau ha conreat amb notable èxit i amb un treball ingent la historiografia local. Ha escrit nombrosos articles i treballs que abracen diverses especialitats , des de treballs d’àmbit sociològic fins a història de l’economia i la indústria de la ciutat i el territori , també ha escrit diverses biografies de vilanovins destacats, entre ells la de Cristòfol Juandó.

És el president de l’ Institut d’Estudis Penedesencs i un del exponents més clars de la reivindicació de  la Vegueria del Penedès`s.

Amb aquest notable bagatge sens dubte ens oferirà un xerrada més que interessant que valdrà la pena escoltar.

 

XXV anys

 Entre els actes de la celebració d els XXV anys de l’Aula es va celebrar un missa recordatori pels socis morts en aquets anys.

Hi vam fer aquesta intervenció de records i memòria:

En memòria

Ens apleguem avui a l’església de la Immaculada , a l’església de Mar,  en el marc de la celebració dels 25 anys de l’Aula, ens apleguem   en un acte litúrgic que vol ser d’homenatge, record,estima i respecte cap aquelles persones que , com nosaltres, van formar part de l’Aula i ens han deixat.

Més enllà de les creences personals de cadascú, ens hem aplegat en aquesta església per fer més viu, encara , el record  d’aquells que van compartir en algun moments  els mateixos neguits de voler saber més, de voluntat d’aprendre,  de compartir l’Aula  com a sentiment d’enriquir-nos col·lectivament, d’assolir un nivell més alt de cultura,   font de coneixement i de convivència.

 

Diuen que un dels paràmetres que indiquen el nivell de civilització d’una societat  es com tenen memòria i record dels que ja no hi són. Nosaltres com entitat  entenem que cal fer un record, aquí amb la pregaria com instrument de transcendència,  però també creiem que el millor homenatge que podem fer als nostres consocis traspassat és, segur , seguir fent la nostra feina i fer-la ben feta.

Només avançarem si som capaços de recollir el testimoni de la bona feina dels que ens han precedit  i que avui els honorem , els volem recordar i agrair-los l’esforç que van fer perquè l’aula esdevingués una realitat com tenim avui.

Som on som, tenim el prestigi reconegut per ells i per tots nosaltres  i això vol dir que bona part de que avui evoquem en aquest acte litúrgic  van traçar un camí i després altres l’han seguit i altres, encara, el seguim i el seguirem amb   tarannà  divers  i aportant-hi sempre  alguna cosa de la nostra collita.

Fortament arrelats en la feina feta  podem projectar-nos  ara tal com volem ser,  cap el futur  que serà un compendi  de l’esforç de tots i totes , de les aportacions que hi ha fet tota la “gent de l’Aula”.

Volem retre, doncs , homenatge  als que ens han  precedit, aplegats en una ofrena i pregaria, que feta des de les conviccions personals de cadascú , sí que hi ha la voluntat  comuna de que volem palesar també  que  una de les funcions de l’Aula es recordar amb respecte i estima els que van formar part  de la nostra modesta però activa  col·lectivitat.

Segur que siguin on siguin  voldran guiar-nos,  ajudar-nos a seguir  amb constància en la nostra  feina i el seu record ens esperonarà a seguir l’ esforç que fem per  mantenir els valors fundacionals  de l’Aula, aquells que  quan afirmem la nostra personalitat expressem :L ’Aula som una entitat dinàmica que volem contribuir, des de l’aportació a la difusió cultural, en la cohesió social i l’avanç en la millora dels valors comunitaris i el civisme. Treballem per oferir un ventall de possibilitats de compartir i descobrir noves realitats a través d’un programa anual d’activitats.

Continuar la nostra feina i fer-la amb al mateixa voluntat de aportar valors positius  a la societat és la millor manera de recordar, homenatjar i fer permaneixer el record d’aquelles persones que han treballat  a l’Aula des de diversos llocs i en temps diferents  però sempre  tots aportant-t’hi el millor que tenien.

Tenir-ne memòria  ens ajudarà a seguir treballant.

I com diu el poeta Joan Vinyoli tenir-los en  pensament i ho va expressar en uns versos carregats de  sensibilitat:

 

El silenci dels morts

 

La terra cobra el delme. No parlem,

però, dels morts i fem-nos lentament

al pensament que alguna cosa d’ells

és molt a prop.

Visquem-ne acompanyats

com si només ens departís una paret de fum

que priva sols de veure’ns. Llur silenci

se’ns fa sensible, de vegades,

intensament, en un record.

No deixis de voltar-te

de les seves imatges. Cada dia

posa’ls flors al costat, per si poguessin

sentir la flaire de les roses.

Què sabem de cert

de llur manera d’ésser? Preservem les coses

que van tocar, deixem-les allà on eren,

quietament. I potser un dia

se’t manifestaran.

I si no ho fan, espera

pacientment, contemplativament,

tota la vida. Viu la teva vida

mesclada amb ells.

Usa dels morts així.

 

 

Des de l‘estima , el respecte i l’enyor tinguem un record emocionat  pels nostres companys i companyes.

Record perenne.

Record agraït.

Que descansin en pau.

 

Església de Mar

Vng, 09 .06.16

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: