Potser inoportú

by

Si les previsions es compleixen d’aquí un parell de diumenges ( 3 de juliol) els associat de l’ANC votaran si cal que es faci un referèndum  unilateral d’independència (RUI, nova sigla a afegir a la sopa de lletres ja densa) . Si els associats voten que sí que el volen la direcció de l‘entitat exigirà al govern que el tiri endavant.

L’Assemblea creu que el full de ruta cap a la independència “ha quedat manifestament erosionat” a rel de la votació fallida dels pressupostos . Per aquest motiu, aposta per “avançar cap a la convocatòria d’un referèndum d’independència, la via més democràtica, legítima i efectiva per arribar a la proclamació de la República Catalana, recuperant la iniciativa política de la majoria independentista i finalitzant el procés “.

Si guanya el ‘sí’, l’ANC proposarà i exigirà al Govern i al Parlament un referèndum amb resposta binària sobre una pregunta clara amb relació a la independència de Catalunya

Home , la seqüència aixeca alguns dubtes des de la puritat democràtica.

El cert és que aquesta decisió ha aixecat algun dubte  sobre l’oportunitat política tel seu plantejament .

Potser el més clar ha estat el candidat de CDC al Congrés Francesc Homs: “Cada vegada entenc menys a l’ANC  “no comparteixo que no té recorregut, no entenc sincerament aquests debats que s’obren quan hauria d’haver per part de tots els actors de l’independentisme una crida a la confiança i a la unitat, que es va trencar per decisió de la CUP i és el que s’ha de refer.Per a mi el full de ruta segueix sent vigent com a objectiu, no entenc els últims moviments de l’ANC, hi ha moltes coses de l’ANC que em costa d’entendre”,

Segurament la pressió sobre els partits polítics i sobre el govern són molt legítimes, només cal veure que fan els sindicats o les patronals, o col·lectius determinats quan veuen que es fan lleis que els poden afectar. Ara bé no crec que sigui de rebut quan el President ha fet un moviment estratègic que permetria seguir endavant amb el full que es va acordar, es despengi l’ANC  amb una proposta que el que fa es tornar crear una sensació de desavinença i en part de desautorització de l’estratègia del mateix President.

Aquets article que recollim – sense compartir-lo- amb la seva totalitat-  és força il·lustratiu de la sensació que pot haver donat l’anunci del secretariat de l’ANC :

 

L’ANC exigeix… per quins set sous?. Joaquín Luna. La Vanguardia. 13.06

 

Amb la mà al cor: som a un pas que el procés es converteixi en una festa de nens als quals ningú no els crida l’atenció. No és Marsella, només faltaria, però hi ha notícies pròpies de hooligans: l’ Assemblea Nacional Catalana votarà si “exigeix” al ­govern emanat de les urnes la convocatòria d’un referèndum per declarar la independència unilateral.

Molt donar bastonades a la CUP i et lleves diumenge i has de llegir sense parpellejar que una entitat privada de Catalunya considera: “ Hem de ser les entitats socials sobiranistes les que exigim als partits polítics…”.

Els afiliats votaran abans del 3 de juliol: “ Voleu que l’ ANC exigeixi a les institucions de Catalunya que convoquin el poble per decidir sobre la independència?”. I si aquests socis d’una entitat privada –i malavinguda, sembla– així ho decideixen amb aires de revetlla, pretenen que les institucions de Catalunya s’abaixin els pantalons i ens convoquin a tots a un altre referèndum de costellada per declarar una independència unilateral que no reconeixeria ni Taiwan…

Perquè si hi ha algú i té un mínim de sentit de l’Estat de dret hauria d’aclarir a l’ ANC que les “exigències” val més deixar-les per als toreros bons, el Via Veneto o els fills que estudien, que no pas per a un Parlament democràtic (i una mica confós).

L’ANC ha sortit amb un ciri trencat i això em confirma una impressió personal: el procés és ostatge de les seves contradiccions, de les pantalles i pantalles ja superades i –em sap greu dir-ho– d’una manca d’auto­crítica i humilitat –molt típica de les pàtries– que està portant molts sobiranistes al tan espanyol, tan conqueridor, tan obtús sostenella.

Anem malament quan hi ha clans que “exigeixen” allò que les urnes –des de l’error de Mas el 2012 d’anticipar eleccions, tan decisiu– no han donat mai: una majoria rotunda, ­europea i cohesionada a favor d’una independència a la brava. A l’ ANC no li agrada com han gestionat els seus el 27- S –ho sento, però es pensaven que la CUP seria el gendre dòcil que porta el ­tortell els diumenges?– i ara pretenen posar una marxa inexistent i a la merda el respecte a les lleis.

Les il·lusions! Tots en tenim, d’il·lusions. Jo de petitó volia ser Tintín i amb els anys he descobert que els ­viatges informatius costen diners, cal enviar cròniques en condicions enervants i els textos s’han d’ajustar a un espai.

Tant costa tenir paciència i acceptar la realitat que no hi ha una majoria disposada a proclamar ni avui ni d’aquí a 18 mesos la independència i que la culpa no és de la CUP o de ­Paquito el chocolatero?

Res, socis i sòcies de l’ ANC, el que els vingui de gust, a disposar. ­Continuem votant i que les seves il·lu­sions i Rita la cantaora administrin ­Catalunya.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: