Dia Mundial de les Persones Refugiades

by

Avui dia 20 de juny es commemora el Dia Mundial de les Persones Refugiades;  la difícil situació que vivim a la Mediterrània ha provocat una crisi a la Unió Europea que farà que enguany la celebració sigui especialment reivindicativa.

M’adhereixo al manifest que ha publicat el PSC.

 

La UE i la crisi de refugiats

 

La UE i la crisi de refugiats: un fracàs que ens ha de fer reaccionar Catalunya i els seus municipis, terra d’acollida La crisi de refugiats que està vivint actualment Europa és la més greu des de la Segona Guerra Mundial. Aquesta crisi està deixant xifres esfereïdores, més de 60 milions de persones desplaçades a tot el món, 2.800 dones, homes i nens van morir o desaparèixer l’any 2015 per intentar arribar a un lloc segur a Europa segons ACNUR, i aquest any amb només dos mesos 110.000 persones han entrat a la Unió Europea per Grècia i Itàlia segons l’organització internacional per les migracions, un volum similar als sis primers mesos de l’any passat. La gestió de la situació humanitària és molt greu, segons dades d’Amnistia Internacional fins a 30 països van obligar, durant el 2015, als refugiats a tornar als llocs d’origen de forma il·legal. A la llista de països infractors esmenten a Espanya, Holanda, Hongria, Grècia i Bulgària. Els emigrants van ser expulsats sense tenir en compte si tenien o dret a la protecció internacional a través de diverses devolucions en cadena. Aquesta situació no ha trobat fins ara ni una resposta global ni tampoc europea, els resultats dels treballs de la UE per tal de donar una resposta europea coordinada no ha obtingut bons resultats, sinó més aviat al contrari, s’han succeït les accions unilaterals i no coordinades. Ara mateix hi ha a Grècia 1.000 persones en situació de bloqueig, sense poder continuar la ruta cap a Macedònia pel tancament de les fronteres que ha aplicat aquest país. La decisió de Macedònia no ha estat l’única, mesures semblants també s’han aplicat a altres països com Àustria que ha establert límits al transit de refugiats, creant a la vegada un efecte dominó, doncs Bèlgica ja ha anunciat que realitzarà controls fronterers amb França, per tal d’evitar l’arribada d’emigrants de Calais, i ha informat a la Comissió Europea que suspendrà Schengen de manera temporal. La inestabilitat i els conflictes regionals, la interminable guerra de Síria juntament amb l’avenç del Daesh a les zones de conflicte han provocat una arribada massiva de persones desplaçades i en demanda d’asil i refugi a Europa que – tot i que només representen el 0,2% del total de la població europea- s’han trobat amb una UE incapaç d’organitzar una acollida ordenada amb la cooperació de tots els Estats de la UE. Alguns Estats Membres han començat a aplicar tancament de fronteres i quotes de trànsit al seu país, i d’altres han anat més enllà, com és el cas d’Hongria, on el Primer Ministre Viktor Orbán ha anunciat la celebració d’un referèndum en què la ciutadania decideixi si accepta les quotes obligatòries de refugiats aprovat pels diferents estats Membres de la Unió, tot i que no ha aclarit quan es realitzarà la proposta aprofita el moment de debilitat i caos de la situació migratòria a la UE. El resultat ha estat que la UE ha estat incapaç de tenir una proposta coordinada i unitària en matèria de política migratòria i d’asil augmentat així els problemes de crisi humanitària. Tot i que la Comissió Europea va mostrar la iniciativa a l’hora de decidir una política de reubicació dels refugiats, amb l’establiment de quotes, aquesta no s’ha complert, el seu desenvolupament s’està produint de manera molt lenta. Es va acordar la reubicació de 160.000 refugiats, però en 5 mesos només s’han reubicat 500. Si se segueix a aquest ritme, caldran 100 anys per reubicar els refugiats de Grècia i 47 anys els d’Itàlia. A més, el passat 8 de març, les i els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea van arribar a un principi d’acord per posar en marxa un programa per deportar a Turquia tots els migrants -incloses les persones demandants d’asil sirians i de qualsevol altra nacionalitat-, que arribessin a la Unió Europea a través d’aquest país, a canvi que els Estats de la Unió resituïn un nombre equivalent de 2 persones refugiades sirianes assentades ja a Turquia, i d’altres mesures econòmiques i polítiques a favor de l’Estat turc. Ara bé, gràcies a la pressió ciutadana i de les organitzacions polítiques, l’acord que els Caps d’Estat i de Govern de la UE van signar finalment al Consell Europeu del passat 18 i 19 de març van modificar els termes del preacord, però encara ens trobem molt lluny de les exigències humanitàries i de respecte al dret internacional i del mateix Reglament de Dublin pel que fa a la gestió de la crisi dels refugiats. Tenint en compte que cal treballar per donar una resposta europea coordinada amb l’objectiu de promoure la solidaritat efectiva per gestionar la crisi dels refugiats actual per solucionar el drama humanitari que estan patint milers i milers de persones, els i les socialistes catalans: 

Denunciem que mentre la societat civil ha mostrat de manera continuada la seva solidaritat amb els refugiats, la resposta europea ha estat aplicar 28 polítiques de migració fragmentades. S’han d’harmonitzar i europeïtzar els procediments d’asil a escala europea per tal de promoure un repartiment solidari i efectiu dels fluxos de refugiats. Fa falta una resposta conjunta al problema.

Creiem que s’ha de posar fi als “hotspots” o punts calents, els centres encarregats de la identificació i registre dels sol·licitants d’asil, que necessiten un finançament adequat, amb una plataforma integrada que pugui facilitar la reubicació eficaç dels refugiats. 

Lamentem i denunciem que alguns Estats Membres s’aprofitin de la situació per buscar la limitació o l’eliminació de Schengen, un dels elements més importants de la integració europea i un dels seus símbols principals. Schengen no és el problema, és la solució a la situació.

Creiem que s’ha d’establir i desenvolupar vies de refugi segures i legals cap a Europea. A través de la creació de corredors humanitaris, on es proporcioni ajuda humanitària i es garanteixi les necessitats bàsiques dels refugiats.  Defensem la creació de visats humanitaris per a les persones que requereixin protecció internacional que els permeti l’accés al territori de la UE amb la finalitat de plantejar la seva demanda d’asil de forma segura.

 Insistim en que la gestió de la crisi de refugiats s’ha de produir amb un respecte total als procediments i normes establertes de manera que es garanteixi en tot moment el dret a asil i de refugi a les persones en els termes que el Dret Internacional acorda així com un tracte digne a totes les persones. Les devolucions no poden ni han de ser la principal resposta, i en cas que aquestes es produeixin, sempre també d’acord amb el dret internacional i europeu i com a últim recurs.

Denunciem com alguns Estats membre i els partits d’extrema dreta europeus estan fent servir aquesta situació de crisi per propiciar un clima en contra dels immigrants i els refugiats, així com els actes de violència que s’han produït a diferents punts d’Europa. 

Exigim la protecció als col·lectius més vulnerables, com són els nens no acompanyats, son molt preocupants les dades d’EUROPOL en què es denuncia que més de 10.000 nens han desaparegut en territori europeu. Hem de lluitar en contra de les màfies i xarxes criminals 3 que aprofitant-se de la situació dels emigrants s’apoderen del control de les rutes cap a Europa.  Volem aconseguir un control més eficaç de les fronteres exteriors, és per això que defensem una aprovació amb la màxima rapidesa de la creació d’una guàrdia europea de costes i fronteres que hauria d’estar operativa aquest estiu. Igualment necessari i urgent és un sistema europeu de salvament marítim que eviti les morts i doni suport en aquesta tasca als Estats membres més afectats per les arribades.

Denunciem que els governs nacionals europeus només han reubicat uns 1000 refugiats dels 160.000 compromesos i al govern d’Espanya que es va comprometre a 16.000 refugiats dels quals només ha acollit a 18.  Reivindiquem tots aquells ajuntaments catalans liderats per socialistes i comunitats autònomes que han demanat acollir refugiats durant aquests mesos però no han pogut pel bloqueig del sistema de reubicació.

Demanem al Govern de la Generalitat i al Govern d’Espanya cooperació per agilitzar l’arribada de refugiats i ens felicitem per l’actitud proactiva d’acollida que ha mostrat el Govern de Catalunya.

 Exigim a les Institucions Europees i als Governs dels 28 Estats membres el respecte de la legalitat i del dret internacional d’asil i convenis internacionals sobre drets humans signats per la Unió Europea i pels seus Estats membres .  Creiem que ni el procés d’adhesió de Turquia a la Unió Europea ni altres greus problemes geoestratègics del moment no es poden convertir en cap cas en una moneda de canvi en la gestió de la crisi dels refugiats, més encara si no hi ha cap control ni seguretat sobre el destí i la indemnitat dels refugiats. Cal recordar que el principi màxim i tradicional en matèria d’asil i refugi és el “non-refoulement” justament per garantir la indemnitat dels demandats de refugi, principi que està sent greument vulnerat.

Donem el nostre suport a Grècia així com creiem necessari ajudar-la financerament i, logísticament, a la vegada que cal implementar un sistema de re col·locació permanent, reforçar Schengen i revisar el Reglament de Dublín.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: