Sant Joan.

by

Dia important al nostre calendari i també en l’imaginari de la cultura popular .

Per celebra-ho alguns versets que es cantaven aquest dies recollits del indispensable llibre del Bienve Moya “Cada dia és festa”

Aquella que cantàvem de nens:

Demà és festa, Sant Joan la fa,

Agafa  l’escopeta i se’n va a caçar.

Tira un tiro, mata un pardal, vestit de general.

Tira una taronja i mata una monja:

Tira un tros de pa , matà un capellà

Passa Santa Anna,tocant una campana,
passa Sant Magí,tocant el violí,
passa Sant Pau, ,empaitant un gripau,
passa Sant Pere,portant una cullera,

I així anar fent pot sortir tot el santoral…

I aquesta què?

Sant Joan Baptista

Apòstol i evangelista.

Per la virtut que Déu us ha dat

Feu-me tornar més bella que no era l’any passat.

La bellesa encomanada a Déu, així rai….

 

Imprescindible parlar de les fogueres…

 Ja les podeu fer ben altes

les fogueres d’aquest any.

Cal que brillin lluny i es vegin

Els focs d’aquest Sant Joan.

I tanmateix des d’un put alt i amb bona perspectiva l’espectacle de mil punts de foc és prou impactant

Però també cal donar lloc a la diferència

El dia de Sant Joan

És festa tot lo dia

La celebren els cristians

I els moros de la moreria.

 Apa tots de festa i que duri…

 

I par acabar aquets fragment del  la llegenda Las Covas de Sitges del llibre Set Contalles del Temps Vell de Creus i Coromines.

Val la pena llegir-lo tot sencer però si voleu acabar de sabre que va passar en aquesta en que dos nois s’internen  les coves per agafar un flor que els dura a saber si els estima la noia desitjada…

En fi tot per l’amor.

Vejent-los tan decidits

los va dir aquella dona

que la nit de Sant Joan,

que era a prop, a las dotce

estiguessin en la platja

y entressin dins de las Covasp

provehits d’atxas de vent

pera desvair las ombras ;

que de duas galerias

que trovarien, de prompte,

seguissin la de la dreta

fins a una cambra rodona,

en que diferents figuras

hi veurien silenciosas,

qu’ eran gent allí encantada;

y derrera una gran roca

un estanyol trovarían,

tot al entorn de quals boras

hi creixien certas plantas,

que unas flors molt bonicoyas,

blancas com un glop de llet,

ab pichs de color rosa

feyan; que abdós hi cerquessen

las poncellas mes xamosas

tres quiscun, que d’esclatar

estessen a punt, més, closas;

y aquell á quí s’mantendrrían

sense marcirse en sent fora,

estigués cert que seria

lo preferit de la noya

quan a l’era de Sant Joan

l’ensentdemà en Vilanova,

en las ballas que’s farian

li presentés, formant toya,

aquellas tres flors, al mitj

d’un pom de clavells y rosas.

 

Mes que tinguessin entés

que, si ab les flors no eran fora

de Las Covas quan la una

sigués, tan estranyas cosas

alli dintre’ls passarían

que’ls hi faltarian forsas

tal volta,pera sortir

y torná veure la noya……

 

Ja som a l’estiu i hem començat amb aquesta festa , que duri la festa i bon estiu!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: