Ara sí

by

Confesso que jo també  vaig ser un convers en la causa de la Vegueria del Penedès, No tinc , per tant , el pedigrí dels primers apòstols que invocaven la creació d’aquesta vegueria. , puc però modestament acreditar  diverses iniciatives polítiques i socials a favor del Penedès. Però a diferència de Sant Pau la meva conversió no va venir precedia   per intentar ni perseguir ni eliminar els pro-vegueria sinó més aviat  voler entendre i comprendre raons, arguments i dialogar.

I possiblement aquesta posició ajudada per la intransigència de la Regió I  menystenint el nostre territori en la planificació em va fer renegar de la primera idea  i abraçar la causa penedesenca ( en la variant vegueria)  sabent que en el partit on militava em situava en absoluta  minoria i en la minoria que érem derrotats sistemàticament i legitima per la majoria  de voluntat metropolitana quan presentàvem alguna proposta per intentar convèncer que l’opció penedesenca era la bona opció. I encara fa ben poc tallaven de soca –rel qualsevol iniciativa  que tingués com a rerefons trobar elements  de debat i reflexió a l’entorn del futur del Penedès estructurat en vegueria.

Ara però els que guanyaven sistemàticament les votacions i eren contraris a la vegueria ja se la senten com a pròpia i  la defensen considerant que la “Vegueria Penedès pot esdevenir un instrument d’utilitat pel territori.” M’adono doncs que ara ja sóc de la majoria  sense saber com ha estat  i com ho ha decidit , ho sabem pel que s’ha dit als diaris.

Justifiquen des del PSC el canvi – i jo me’n alegro molt-  “perquè sempre hem escoltat la voluntat dels ciutadans i volem estar en sintonia amb les persones”.Res a objectar. Llàstima que hàgim trigat tant a adornar-nos de la majoria social que hi havia a l’entorn del tema fa temps . Estaria bé comprovar l’abast real d’aquesta majoria social. Però vaja si els líders territorials han vist ara que l’opció de la Vegueria del Penedès és la bona, doncs res, content , més que content i endavant les atxes. Agafem la pancarta i segur que com bons conversos la nostra fe penedesenca per art de màgia arribarà fins a límits insospitats. Aquells que abans maldaven per combatre dialècticament les propostes sobre la vegueria ara segur n’esdevindran els millors valedors i  segur que diran .. “ si jo ja ho deia….”

De moment el PSC ja s’ha sumat a la proposta de reforma a de la llei per poder crear la vuitena vegueria, la del Penedès. Ara sí.

Diuen que un alcalde socialista del Penedès anava pel Parlament dient a qui se’l volia escoltar que ell ja feia anys que deia  al direcció que  calia canviar de posició, però que no li feien cas . Ara tot el mèrit deu ser seu.

Canviar de posició no és necessàriament dolent, és legítim i fins i tot recomanable quan hi ha dubtes i arguments contrastats , però la manera com canviar sí que crec que almenys, en aquest cas hagués requerit un debat molt més obert, argumental i general.

I posats a canviar els nostre líders tant amatents a les majories socials, és a dir al que vol la societat, potser que prenguin nota de que al país hi ha una majoria social a favor d’exercir el seu dret a  decidir a través d’un referèndum, doncs apa! que siguin valents i que ho plantegin obertament.

Després que defensin el que vulguin però ja hem vist que canviar tampoc costa gaire.

O és pur oportunisme, o és fruit de al convicció. Vull creure en al segona opció.

 

Publicat al Diari de Vilanova, el 17 de juny del 2016

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: