Noms propis (XXII)

by

Brexit. Això del Brexit podria ser clarament el non d’una tempesta tropical o d’un cicló. El seu esclat ha produït una autèntica turbulència al Regne Unit. Prèviament ja ho havia l’opinió generalitzada de que la convocatòria d’un referèndum no era cap necessitat del país i sí en canvi una jugada estratègica de Cameron en clau interna del seu parit. I sabem que com que el diable és qui carrega els referèndum , ara toca assumir les conseqüència de la situació produïda. I quines conseqüències!

D’entrada el mateix Cameron ja ha anunciat la seva dimissió si bé ho farà en el Congrés del Partit Conservador al mes d’octubre, ha deixat clar que essent ell partidari de quedar-se a Europa ha de ser algú altre qui piloti les negociacions. I en coherència també ha plegat un dels comissari europeu anglès.

Però això no ha acabat aquí, el partit Laborista està en un efervescència tampoc tranquil·la. Un seguit de diputats ja han demanat el cap del líder laborista   Corbyn , per la seva , diuen , poca implicació en al campanya a favor de la permanència. Els ganivets s’han afilat i la fam de que rodin caps és evident al sí dels partits, Corbyn es resisteix i està disposat a portar la batalla fins el final. És evident que s’hi barregen altres aspectes.

La gran Bretanya a més patirà una sacsejada territorial Escòcia, diu lògicament  que les condicions han canviat i que vol votar la independència, Irlanda també s’hi afegeix..

Més de 3 milions de ciutadans reclamen un nou referèndum

I els partidaris del Brexit reconeixíem que alguns dels arguments no sols eren falsos sinó a més clarament tendenciosos….

En fi que a Anglaterra sembla que ara es prendran en calma la seva sortida de la UE , mentre que els principals països de la Unió Europea no volen que el trencament sigui un procés lent que ben segur que s’anirà podrint.

Sortida ràpida i a partir d’ aquí trobar els convenis i els acords que calguin.

De nou joc d’estratègies.

 

Jeremy Corbyn , una de les víctimes sens dubte del Brexit com hem dit. El líder laborista ha estat qüestionat pel seu grup parlamentari per la seva tebiesa en al defensa  de la permanència d’Anglaterra a la U.E. . És evident que l’Europa que vol Corbyn no és la que hi ha en l’actualitat ja ho ha dit pel dret i pel revés. Però se li ha criticat que amb la seva posició no només ha ajudat als partidaris de la sortida sinó que a més alguns creuen que amb aquesta situació han llançat per la borda la possibilitat que el laborisme podés guanyar les properes eleccions.

Corbyn ha estat derrotat en al moció de confiança que havia presentat davant la demanda de dues diputats laboristes. L’ha perdut i amb contundència 172 vots contra Corbyn per 40 a favor però això sembla que no l’ha afecta gaire ja que aquesta desconfiança no fa que hagi d’abandonar la direcció del partit , però també afirma que si el partit convoca primàries es tornarà a presentar perquè el que té clares que els bases del seu partit li donen suport.

Corbyn va arribar a  la direcció el laborisme amb el suport de les bases i del sindicalisme i amb una certa reticència per part de l’estructura orgànica del partit i de forces quadres. Ara torna a invocar a les bases per deixar clar que no plega i que seguirà. I ho ha deixat molt clar: “Som un partit democràtic, amb una constitució clara. La nostra gent necessita que els membres del Partit Laborista, els sindicalistes i els diputats estiguin units al voltant del meu lideratge en un moment crític per al país com aquest”

 I té encara més clara  la situació : “El Govern està sumit en la confusió. Els responsables públics han deixat clar que no tenen un pla de sortida (de la UE), però estan determinats a fer que la classe treballadora ho pagui amb una nova ronda de retallades i pujades d’impostos”.

En fi nova víctima del Brexit , ja veurem  com acaba tot plegat i si Corbyn pot superar al situació de trencament que s’ha produït al seu partit.

 

Pedro Quevedo. M’hi jugaria molt  a que fins fa ben poc poca gent, molt poca coneixia al sr Pedro Quevedo, però ves per on la matemàtica lectoral per sumar 176 vots al Congrés dels Diputats i fer president a  Rajoy podria – podria, eh- passar pel ell. Especulant amb l’aritmètica parlamentària apuntaria cap al suport del PNV, amb cinc escons; els 32 de Ciudadanos , i el de Coalición Canaria, que aportaria un 175 escons.

En primera votació d’investidura, del costat del ‘no’, hi hauria els 85 diputats del PSOE; 71 de Unidos Podemos i confluències; nou de ERC; vuit de CDC i dos de Bildu: empat.

Només un escó en joc per inclinar la balança en un sentit o en un altre. El que tindria la clau del desempat és el diputat de Nueva Canarias, Pedro Quevedo,que en la investidura anterior va optar per donar suport a Pedro Sánchez.

Vet aquí quina responsabilitat històrica pel Sr. Quevedo que ben segur que ell no ha buscat mai però s’hi ha trobat i tot i que ja ha dir que en principi no votarà a Rajoy, però sí que te  una llista de demanades i Rajoy es compromet a tractar-la potser que canviï de vot. Com han fet molts altres diputats i grups en els processos de negociació.

Pedro Quevedo és representant de  Nova Canàries, grup que es va escindir de Coalición Canaria i que va anar a les eleccions com una  força coalitzada amb el PSOE però que s’integrarà en el grup mixt. Quevedo ja ha obert la porta a una abstenció, tot i que ha assegurat que consultarà la seva decisió definitiva amb els socialistes.

Mas , Rigau i Ortega . A l’octubre de l’any passat vaig escriure un article al Diari de Vilanova a rel de la imputació  de la Consellera Rigau entre altres coses escrivia:

Al llarg de ben bé dos cursos escolars hem acompanyat a la comunitat educativa , que amb samarretes grogues, a la Plaça de la Vila  es manifestaven contra les retallades a les escoles.

Contra les polítiques educatives de l’estat espanyol però també contra la política de la Consellera Rigau que ha estat l’artífex d’una clatellada, forta, potent i sense pal·liatius contra l’escola pública del país. I en el cas de Rigau jo crec que es clarament una posició ideològica, perquè coneixent Rigau l’escola del país com la coneix  – segur que  molt- no s’entén l’actuació  si no és per una clara qüestió ideològica. Objectius ben clars, fer una gradual minva de recursos a l’escola pública per mantenir la concertada i la privada.

Formo part del grup d’aquells que suposadament no va entendre el moment històric,sóc del diuen  que no hem estat a l’alçada del moment  perquè en la campanya electoral volíem debatre  sobre el que havia fet el govern, encara en funcions , i volíem, doncs, debatre la política educativa, entre altres temes,  per fer-ne una crítica i naturalment no voler que Rigau seguis al front de la conselleria.

Però vet aquí que vaig  tornar a  manifestar-me a la plaça de la Vila i  ho vaig  fer  per fer costat a  la consellera Rigau.

I ho vaig fer amb convenciment.

I ho  vaig fer malgrat estigui molt en contra de les seves polítiques.

I ho vaig fer malgrat no comparteixi en absolut el seu projecte polític relatiu a l’escola del país.

I ho vaig fer malgrat no l’hagi votat ni pensi votar-la mai

I, repeteixo, ho vaig fer i ho tornaria  fer  amb el mateix convenciment.

I ho faria entre altres coses perquè jo el 9 de novembre vaig anar a votar.

I em sento responsable doncs, d’uns fets que són d’estricte caire polític.

I ja comença a ser excessivament pesat veure com temes de caràcter polític, com posicions politiques són clarament judicialitzades amb l’objectiu d’evitar que hi hagi una constatació d’una opinió, que es palesi una voluntat que després, i així ja es va dir,  no era vinculant.

Ho faria perquè no vull que actes estrictament polítics siguin judicialitzats i que ho siguin per l’ immobilisme pel govern central que tenint a la seva mà part de la solució l’ha convertit en problema cada dia més greu.

I corresponsable com soc per anar  a votar em sembla just i necessari manifestar-me donant suport a les persones imputades per complir acords parlamentaris , Rigau, Ortega i el mateix Mas, no coincideixo amb ell ni m’agrada el procediment que han fet servir per avançar cap a la independència, però també em sembla que no és  ni just ni raonable ni políticament necessari portar-los davant d’un tribunal per un fiscal que va ser obligat a  fer-ho.

Sembla més una voluntat d’humiliar ,de destruir, que no pas de jutjar.

En definitiva , convençut i assumint les paradoxes de la vida em manifestaré ,si cal, altra vegada  a favor d’Irene Rigau de Joana Ortega i d ‘ Artur Mas.

Això sí,mai m’ho hagués pensat. 

 Avui davant la imminència de que els tres siguin formalment acusats reitero el que vaig escriure i reclamo l’anul·lació d’un judici polític. Des d ela profunda discrepància amb les actuacions de Mas , Ortega i Rigau la meva solidaritat i la meva protesta davant el seu possible judici.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: