Tarda entre vinyes i boscos.

by

Primera caminada de tarda.

Dia ennuvolat, a la sortida fins i tot quatre gotes mal comptades ( i en alguns lloc ni s’han notat) han caigut.

Però lo “caloret” es fa present i sobretot un nivell d’humitat que fa suar de valent.

Pugem pel camí de la Masia Cabanyes però trenquem a l’arribar a la variant i seguim cap el Tacó, passem ben a prop de la parcel·la okupada que va creixent en extensió i contingut.

Antic Griffi i baixada per davant del magatzem de MAGO.

Ens trobem amb dues persones que estan passejant els gossos , una d’elles ha caigut fent-se unes quantes ferides, el motiu – a part de que deuria badar lògicament- és que han desaparegut les tapadores els pous dels serveis i sense voler ha posat en el peu en una d’elles. Cures per sortir del pas i endavant.

Realment penses que de quina manera més tonta et pots fer mal de valent, imagino algun corredor que trobem o nosaltres mateixos que anem parlant i poses la cama dintre. Per trencar-te-la. Els malparits que es dediquen a mangar aquest elements potser que s’adoni que els perjudicis que poden causar són a vegades grans.

En fi, passarem nota a l’autoritat competent  a veure si ens fa més cas que amb la situació del camí de Santa Magdalena que va enrunant-se  mica en mica i tens la sensació cada cop que hi passes que un nou tram de marge s’ha esfondrat. Sobre la masia i l‘ermita l’ inventari del nostre patrimoni en diu:

Situada entre la torre de l’Onclet i la Torre del Veguer. La masia té al costat l’ermita, la capella de la qual era anomenada la Magdalena i que té fragments d’estil gòtic. A finals del s. XIV és quan apareix per primera vegada el nom de Santa Magdalena. La masia es va construir més tard, durant la primera meitat del s. XIX donant nom al camí i al torrent. Antigament s’hi feien aplecs el 22 de juliol. El cert és que no tan antigament ,jo encara recordo haver-hi anat el dia de la Santa.

Entrem a les vinyes, estan en aquets moment ja en la recta final de la seva crescuda, han crescut i moltt, el pàmpols estan pleròtics i ja es van veient el gotims formar-se, queda poc perquè acabin ja d’estar a punt, un parell de mesos i la veurem altre cop tancar el cicle amb la verema.

Just a l’entrada de la Rambla dels Ametllers  hi varem veure plantar vinya nova deu fer tres anys, ja es veu també potent i carregada de raïm. Els ametllers també van plens d’ametllons ja gairebé formats i a punt de collir. Però aquets ametlers més aviat queden per collir. Algun espontani hi anirà segur.

El cereal ja collit. I unes paques de palla en donen testimoni.

En aquesta llarga recta el sol ens escalfa el clatell de valent. S’ha trencat al nuvolada i ara tot i que ja va declinat ella calor i al xafogor és alta.

Suem de valent la cansalada.

El camí polsegós, fa dies que no plou i això es nota sobretot en aquells trams de sorra.

Abans d ‘arribar a al carretera de Ribes seguim per un camí que s’obre a la nostra esquerra tot pujant, entrem en una zona de bosc, caldria però fer-hi una bona esporgada i neteja , sobretot perquè molts dels pins, que deuen tenir forces anys,  tenen un aspecte més aviat decadent. Tot i així hi veiem saltar un esquirol. No és el primer que trobem en aquest indret.

Seguim un breu tram per la carretera i ben aviat la travessen en veure un senyal indicatiu. Ens aturem una estoneta  per beure aigua i contemplem el paisatge de vinyes amb Vilanova al fons.

Seguim pel mig del bosc i arribats al portal d’en Requesens hi trobem una canalització d’aigua que avui també flueix. Sobta aquesta avinguda  i molt ens temen que baixi des de la deixalleria de Ribes… No ho sabem del cert però una floració d’aigua allà es fa difícil de creure.

Cruïlla de camins i ens desviem cap els Cocons,i aquí novament ens trobem amb el fenomen del creixement ràpid. Un camp d‘oliveres que no fa ni tres anys eren nomes una soca plantada i res més. Rec intensiu i potser alguna fórmula màgica.

Floració diversa, flor de Sant de Joan, alguna mata d’espígol modesta comparada amb les que trobem plantades al costa de l’aparcament de Xoriguera i també en alguna de les rotondes fetes darrerament i que hem travessat. Espígol potent, gruixut i curiosament també fa olor…..

Però en els plec modestos que trobem també tenen la seva gran importància.

El sol es va ponent però encara hi ha força llum, enfilem cap a Vilanova i encara hi arribem amb força claror.

La natura està esplèndida però necessita d’un mica d’aigua.

Convindria que plogués encara que fes al guitza els que ara van a la platja.

 

Escola d’Estiu de Saifores

 El Lledoner Nº 4

 

Prou retòrica

Cada cop que hi ha eleccions sentim discursos, desitjos, molta retòrica i poca concreció.

Però en mig de tant soroll es parla poc d’educació. Quina Llàstima!

Després però quan es conformen  els diversos governs veiem com l’educació pren un cert protagonisme sobretot en voler legislar d’acord amb les idees del partit a qui pertoca manar.

Es governa per tothom.

Per tant s’hauria de tenir una certa disposició a que els canvis en qualsevol mesura legislativa sobre educació tingues el consens més ampli possible. Si la unanimitat  no és possible sí almenys una amplia convicció compartida dels canvis que hi hauria d’haver.

A les Corts espanyoles en cada legislatura en que ha governat un partit diferent del que hi havia s’han posat en marxa els tràmits parlamentaris per fer una nova llei d’Educació. Si contéssim els canvis legislatius en el camp educatius segurament  veuríem que en toca un cada dos o tres anys.

Això no és bo ni per l’educació ni per l’escola obligada a canviar cada determinat temps, -massa curt per poder analitzar la bonança i/o dèficits de la llei aplicada- de metodologies i treballs. En definitiva que el que cal és certa estabilitat legal que permeti el desenvolupament de les propostes i sobretot el que cal és que els canvis legals en fonamentin en l’experiència acumulada dels professionals que poden emetre la seva opinió fonamentada i no pas com un  element de control ideològic i d’enfrontament polítics.

A Catalunya es va arribar a un Pacte Nacional per l’Educació , ha funcionat amb relatiu èxit, malgrat avui ja es vulgui canviar, en part,  la mateixa LEC , no seria agosarat que mentre estem a Espanya – i aquí cadascú que pensi el que vulgui- tant si es per poc temps com per sempre , demanar que hi hagués un gran acord per l’educació allunyat de la batalla partidista no de la política ben entesa  i de les temptacions sectàries.

 I si l’educació  és una cosa massa seriosa – i ho és-  per deixar-ho només en mans dels professionals  és també una cosa massa seriosa  com  per deixar-ho només en mans dels polítics.

Pacte, acord, i  sobretot deixar treballar els professionals  

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: