Potser ja era hora.

by

Potser ja era hora que es digués amb claredat.

Feia temps, anys, que se sabia però ningú gosava dir-ho amb veu alta i les mirades es desviaven cap a altres bandes.

Ha estat el Síndic de Greuges que ha explicitat que a les escoles públiques catalanes tenen el triple d’alumnes d’origen immigrat que les escoles concertades mentre que l’alumnat es distribueix gairebé al 50 % entre les dues modalitats d’escola.

Aquesta afirmació es fa  desprès  de conèixer i fer difusió de l’estudi  “La segregació escolar a Catalunya: La gestió del procés d’admissió d’alumnat”

Fa uns mesos ja s’havia denunciat aquesta situació en un estudi de Xavier Bonal per la Fundació Bofill L’estat de l’educació a Catalunya en que ja es recollien algunes dades interessants: Deia que a Catalunya les escoles públiques assumeixen “l’educació d’un 84% de l’alumnat immigrant, un percentatge que suposa més del triple del que li pertocaria si la distribució es fes de manera equitativa amb les escoles concertades, finançades també amb fons públics. ». Xavier Bonal, autor de l’estudi, posava en relleu que aquesta situació suposa la «guetització» d’alguns centres i que afavoreix «l’exclusió social» dels alumnes d’aquestes escoles. Tenint en compte l’informe, el repartiment descompensat d’alumnes suposa una polarització social respecte a l’origen de les famílies que accedeix a la pública o a la concertada.

Ara l’informe del Síndic no fa més que ratificar el que ja se sabia i costava d’assumir. Des de fa anys que la situació és aquesta i lamentablement creiem que s’ha agreujat amb la supressió de recursos que les escoles públiques tenien per ajudar a fer una acollida prou àmplia que permetés el desenvolupament posterior de les capacitat de l’alumnat provinent de la immigració.

El dret a l’educació és un dels drets que iguala a les persones, l’escola pública iguala als ciutadans i ciutadanes , cal doncs que l’Administració posi tots els instruments i recursos que calguin per fer-ho possible i amb el màxim de qualitat i segurament la clau de volta de qualitat està en l’augment permanent dels recursos i en una veritable planificació que estalvies errors que s’han comés al llarg de molts anys que han portat com a conseqüència l’augment desmesurat de ràtios o la necessitat de construir aules habilitades i com ara s’ha posat de relleu la descompensació de l’alumnat nouvingut, que posa en perill l’èxit del procés educatiu en moltes escoles i en alguns indrets del país. El més lamentable és que ara per ara no  és vegi una final d’aquesta situació. Per tant en el procés d’admissió d’alumnes cal que això és tingui en compte i s’estudien els canvis per evitar l’actual situació.

La incorporació de les persones immigrades en el context del nostre país serà la clau de volta perquè assumeixin la identitat col·lectiva i se sentin plenament partícips del que succeeixi aquí ara i en el futur. L’escola ha de jugar un paper molt important en aquesta immersió, no és només un tema de l’escola perquè hi ha altres aspectes socials i cívics  importants , però sí que l’escola  és  sense cap mena de dubte un dels vehicles i un dels instruments  més imprescindibles  per fer que aquestes persones arribades de nou a Catalunya esdevinguin ciutadans amb tots els drets i deures.

Aquesta descompensació d’alumnat nou vingut entre les escoles públiques i concertades sens dubte és fruit de les ubicacions geogràfiques de la població immigrada en els nuclis urbans. Les condicions diverses de determinats barris ha ajudat a  sobredimensionar la presència d’immigració en determinats barris, lògicament les matriculacions de els escoles d’aquets barri i sobretot al púbica també tindran una presència majoritària d’alumnat fill dels nous vinguts.

Si s’ha  defensat  – i ho fem tots  – que la nostra societat i, quan filem més prim, diem que les nostres ciutats són acollidores i així ha estat al llarg de la història volem dir que a  les nostres ciutats  defensaran  la igualtat de tothom, que defensaran  una societat on la cohesió sigui la seva fortalesa i accepten  que la convivència entre la diferència de manera equilibrada  es fa d’acord amb el reconeixement de la multiculturalitat. És però en la igualtat de tracte i en igualtat d’oportunitats de totes les persones a on resideix la clau de la lluita contra algunes actituds de xenofòbia o de pors irracionals que poden sentir una part, a vegades , la més desfavorida de la nostra societat.

I l’elecció d’escola és molt important per assolir la igualtat d’ oportunitats.

D’aquestes afirmacions podem concloure que acceptem que totes les persones tenen els mateixos drets i alhora els mateixos deures, que ens movem en un marc legislatiu que reconeix la igualtat. Aquesta afirmació no necessita matisos. Però també és cert que portar a la pràctica aquesta afirmació té unes dificultats enormes. Dificultat que requereixen la participació activa de les administracions però també i de manera molt directa del conjunt de la ciutadania.

Davant la situació descompensada de presència d’alumnat fills de la immigració el Síndic ha fet diverses propostes  que van des de fer variacions i discriminacions positives en les normes de matriculació a suprimir els punt complementaris o a equilibrar quan hi hagi places vacants i evitar la competició en matèria qualitativa  desaforada entre les escoles en les jornades de portes obertes.

Lògicament això, combatre aquesta mena de segregació,  requereix un consens social i polític i també necessita que hi hagi una recuperació dels recursos humans i econòmics que s’han anat retallant de les escoles públiques  i sobretot aquells recursos que ajudaven a fer el treball d’acollida i immersió dels nous alumnes a la nostra societat. Només serà possible la immersió  de les persones vingudes de nou amb la igualtat de drets però també amb un profund coneixement dels deures que tenim els ciutadans i ciutadanes respecte a la nostra col·lectivitat i per igual un dels millors instruments del que ens hem donat com a societat  és l’escola pública. .

La presència de nous ciutadans ha aguditzat els problemes existents; no els ha creat de nou, ja hi eren i, per tant, les respostes que cal donar també necessiten d’adequar-se com més aviat millor a les necessitats reals de les escoles, barris i ciutats que són receptors de nous ciutadans i ciutadanes amb tota la complexitat que això representa i també amb el “conflicte” i/o problema corresponent .

Evidenciada  aquesta situació a moltes escoles del País, cal posar-hi solució per resoldre el problema que pot causar però també perquè resoldre-ho vol dir millorar el propi sistema educatiu. L’acord per trobar solucions és imprescindible i cal confiar que per un cop les propostes que es facin per equilibrar la presència de l’alumnat estranger a les escoles finançada amb fons públics  facin les distribucions d’acords amb les possibilitats de cada centre i amb un equilibri positiu. Tot comptant amb la restitució dels recursos que tenia fa anys l’escola pública del país.

No necessàriament tot el que es consideri un problema ha d’ésser negatiu. Podem interpretar que hi ha un desig de que aquest tema s’abordi amb tota la seva magnitud , sense hipocresies però tampoc sense cap tipus d’apriorisme  que comporti treure importància a la qüestió.

Denunciada doncs la situació cal reclamar a l’administració però també a la societat que posi les condicions per resoldre’l en benefici de la col·lectivitat, de tothom.

 

Publicat a l’Eix Diari, el 26 de juliol del 2016

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: