Noms propis (XXVII)

by

 

Procés Constituent  Les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent consten d’onze punts, entre els quals destacà el novè, que indica que “l’Assemblea Constituent, una vegada convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens poders. Les decisions d’aquesta assemblea seran de compliment obligatori per a la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques”.

“Cap de les decisions de l’assemblea no serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal”, es remarca. Ja en el punt setè s’explica que “després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’Estat espanyol per mitjà de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament i d’un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent”.

Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”, Ara bé  en el quart punt s’afirma que “el procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques”.

Ja em diran com ho farem.

Tot procés de ruptura, i aquest ho és, cal que estigui blindat però alguna de els afirmacions que  es recullen en aquestes conclusions desprenen un cert tuf autoritari.

L’Assemblea Constituent tindrà un mandat però estar per damunt de tot i de tothom sembla exagerat.

S’ha critica a tor i a dret i amb tota la raó la no compareixença de Rajoy al control del Congrés en aquets període d’interinitat i ara resulta que un procés de la importància com assolir la independència s’esmuny de qualsevol control.

Si de veritat és pretén que  “el procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques” el que hem llegit ens fa dubtar i molt que sigui així.

 

Festa Major. La Festa Major ja s’ha acabat. Sempre igual, sempre diferent. Hem retrobat a vells coneguts , hem tingut el pèl necessari de nostàlgia com tenen totes les festes.

I cada festa tindrà un record especial, i en cada moment de  la vida la festa té una significació especial, que a vegades té res a veure amb la percepció que hem tingut en altres moments de la vida.

La pròpia situació personal es lliga amb la festa.

Però en cas tot   aquesta festa tindrà per mi quatre noms especials.

Rosa Maria Nogué. L’escriptora vilanovina que ha fet el Convit a al Festa. Segurament com a vilanovina coneix perfectament la festa , al ciutat i com els dos conceptes s’impliquen de manera clara durant uns dies de l’any.

Oscar Estruga , l’escultor vilanoví resident des de fa anys a  Madrid, hi vaig mantenir-hi cordial relació quan va fer l’escultura Pasifae ubicada a la platja de la ciutat i que ha acabat esdevenint una imatge clàssica i de marca de la ciutat. Desprès va posar també una escultura al complex de l’eixample de Mar i ara ha dissenyat i pintat els vestits dels diables. Bona tasca i un encert haver-lo escollit a ell ja que tot i resideix fora està arrelat per tradició i sentiment la  nostra ciutat.

Castellers de Vilafranca. Per la seva magnífica actuació que ha permès que Vilanova hagi esdevingut plaça de deu, honor reservat només a  aquelles places, majoritàriament aquelles que tenen una llarga tradició de fer i acollir castells. Vilanova s’ho mereixia segur i els castellers de Vilafranca ho han fet possible. Gràcies i enhorabona

Boicot, la nota negativa d ela festa ah estat el boicots que alguns balls han fet al Vot del Poble per exterioritzar la seva disconformitat amb les accions de l’ajuntament pel que fa a alguns festivals i després s´hi va afegir els suposat greuges en  tracte que reben les entitats. És ben legítim discrepar obertament i combatre les politiques de l’ajuntament però prendre mesures de boicotejar l’acte de més sentit cívic de la festa major sembla exagerat sobretot perquè segur que hi ah alter indrets i ocasions per manifestar el desacord. Perjudicar un acte que se li va voler un discurs diferent i lligat civilment   la ciutadania no és de rebut. En el fons del tema podríem estar-hi d’acord però no en l’execució pràctica.

  

Xavier García AlbiolEls independentistes poden fer el que no va aconseguir ni Franco: posar en risc l’autonomia i l’autogovern de Catalunya”. Glups!!

Que ens hem perdut.

Els que encara tenim memòria del franquisme no recordem ni autonomia ni autogovern,

I defensar-ho comportava repressió.

Ignorància? Mala fe? Cop de calor? Traspaperament de les notes? Reconstrucció de la història ?.

Certament Franco no va perseguir l’autonomia, és que ja l’havia destruït amb les armes i amb una bogeria destructiva i repressora.

No calia eliminar-la ja no existia.

Que un dirigent polític s’equivoqui , es nornal i no hauria de passar res , es rectifica i endavant.

Però que es vulgui manipular la història i sobretot la del franquisme em sembla totalment execrable i que mereixeria una reflexió sobre els límits de les paraules. Ja se sap quan s’esclafa al boca acostuma sorgir un vòmit inaturable de paraules buides o volgudament feridores.

Les paraules de Garcia Albiol a més de demostrar una ignorància majúscula ofenen la memòria de tanta gent que durant el franquisme es va jugar hisenda, patrimoni i al vida per recuperar  allò tant senzill com era l’autonomia.

 

Francesc Homs. Tanta parafernàlia, tant debat sobre els vots ocults a la mesa del Congrés i finalment CDC s’ha quedat sense  grup parlamentari a Madrid. La mesa del Congrés amb els vots en contra de C’s i l’abstenció de la resta de grups CDC no tindrà grup parlamentaria en la legislatura, si és que hi ha legislatura.

Realment no es pot negar que aquesta posició és fruit de la situació política i els darrers esdeveniments al Parlament de Catalunya.

Tot i així sembla que els procediments es forcen quan volen i en altres ocasions els reglaments es volen fer  complir fil per randa.

I naturalment aquí hi pesa la necessita de Rajoy d’atraure al C’s i aquets han vist una manera de lligar-los i de passada posar contar els cordes a CDC.

No tenir grup parlamentari rebaixa en molt l’acció política d’un grup. I realment és una llàstima que CDC no en tingui. Però potser Homs tampoc ha sabut jugar amb l’habilitat política necessària per separar els moments polítics d’aquí i d’allà.

Ara bé  escoltar a Puigdemont dir que veu en el ‘no’ al PDC una “decisió política totalitària” . Tampoc és de rebut.

Si una votació a la mesa del Congrés ell la considera totalitària, que serà forçar el reglament perquè  dos grups imposin un ordre del dia que la mesa volgudament no ha volgut posar-li.

Clar com que això és aquí és genial si fos allà seria totalitari.

El maniqueisme sempre  acaba posant-se de manifest.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: