Noms propis XXIX

by

Neus Lloveras. La presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, espera que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, faci una consulta perquè l’ajuntament barceloní s’incorpori a l’associació. Barcelona, actualment, té l’estatus de municipi convidat a l’AMI. I ho ha fet a través d’unes declaracions a  Catalunya Ràdio on ha  dit que “a mi se’m fa difícil de veure com una persona com l’Ada Colau, que és una persona que aposta per la participació ciutadana, pot rebutjar la possibilitat de rebutjar una consulta a la ciutadania per preguntar si volen entrar a l’AMI. Per tant, jo estic convençuda que després de parlar-ho i després de madurar-ho hi haurà d’accedir”.

Aquesta voluntat de la vilanovina és lloable. Voler incorpora a l’AMI a Barcelona deus er un repte que s’ha fixat a com a Presidenta.

Els ajuntaments s’alien , es sindiquen per moltes coses des de la constitució de mancomunitat fins  per defensar el “procés”. Ben legítim.

La mateixa Lloveras ha anat insistint després que altres municipis que encara no pertanyen a l’AMI celebrin consultes per entrar-hi.

Que facin els consultes que vulguin. Sempre va bé saber que pensa la ciutadania

Però sorprèn que a la ciutat on governa Lloveras no hagi fet cap consulta per saber que vol la ciutadania realment. Si o no a pertànyer a l’Ami.

Se’m dirà que es va fer amb acord de Ple. D’acord. Podríem entrar en els percentatges de representació, la legitimitat i bla, bla, bla

Però segurament quan es va donant consell a altres ajuntaments perquè posin a refrendament algunes decisions estaria bé donar exemple i fer-ho també.

Apa doncs , estem esperant que es convoqui una consulta a Vilanova per veure si seguim a l’AMI.

El meu vot ja el tenen. Però estaria veure que en pensa la ciutadania.

 

Bienve MoyaLa llista dels valors que hi ha darrera de la festa, començant pel fet de viure en plenitud un moment d’alegria, és llarguíssim. La festa s’experimenta amb comunitat. Res més trist que celebrar, si se’n pot dir així, una cosa sol. La festa ens recorda que formem part d’una grup: família, col·lectiu, poble, país, etc. I ens ajuden a identificar-nos amb la seva cultura i idiosincràsia. Podem trobar antropològicament interessants milers de festes del món, però ens emocionem quan tornem a casa i sentim, veiem i gaudim de nou el so de la gralla, el ball de gegants, els focs i els castells a la plaça.” Aquest text forma part de l’editorial del dossier sobre al fets que publica la revista Valors en el seu número 139 dedicat a la Festa

L’exemplar aporta diverses reflexions de persones que han treballat, pensat, debatut i practicat la festa. I naturalment no hi podia mancar la presència del Bienve Moya, que ha estat,  sense cap mena de dubte, la persona que segurament ha aporta més idees a la configuració de la  festa actual i a la modernització dels usos i costums festius. Va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura Popular a l’any 2009.

Les seves intervencions són sempre molt interessants.

Hi ha una afirmació prou interessant que posa de relleu l’esperit de la festa responent a la pregunta sobre el paper dels ajuntaments  per combinar festa i civisme: En aquests sentit , la festa per excel·lència és el rave. Xauxa total i el món al revés. Per això l’autoritat intervé en la festa i la regula. I, d’aquesta manera , la controla. Però de tant en tant, la festa s’escapa, perquè aquesta també te el seu interior una llavor de revolta: pensar que aquells dies d’utopia poden durar tota al vida”

Profètic!  

 

Miquel Iceta: El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, és gat vell quan més alta és al pressió sobre el PSOE perquè faciliti a través com a mínim d’una abstenció la investidura de Rajoy es va quedar tranquil  amb unes declaracions que llencen al pilota a la taulada dels altres partits especialment del PP i de C’s. Iceta no tanca la possibilitat  al fet que els socialistes donin suport a un candidat alternatiu a Rajoy, sigui del PP, o un candidat independent amb una àmplia cobertura parlamentària  o d’un altre partit que no nega que pugui ser altre vegada Sánchez però tot això  només si el líder del PSOE fracassa en les dues votacions de la investidura.

Ho ha deixat meridianament clar quan afirma que si Rajoy no aconsegueix la investidura bé perquè al final no es presenti bé perquè sigui derrotat creu que hi haurà “un nou escenari” i l’escenari no està tancat a res: “Quan arribi aquest moment, hi ha moltes possibilitats que es poden explorar: altres candidats del PP, candidats d’altres partits o candidats independents”

Iceta es manté en el no a Rajoy i creu q e avui per avui el partit , almenys la seva direcció manté la mateixa posició en el No :  “No he llegit ni sentit declaracions de cap dirigent socialista en actiu que plantegin un canvi de la posició que ells mateixos defensen al comitè federal”,

I encara va amés lluny “La postura que manté el PSOE és la correcta. Espanya no guanyarà res amb un altre Govern del PP, i Catalunya, encara menys, però sembla que la pressió se centra en els socialistes, quan el que realment caldria és preguntar-li a Rajoy què és capaç d’oferir a la resta de partits i fins on arribarà el camí que ha iniciat amb Ciutadans”.

Iceta sap que les alternatives que ell mateix proposa són més difícils però les llença per obrir forat en al monolítica posició del PP a veure si algú  els escolta. De la mateixa manera que  des del PP volen alliçonar a Sánchez perquè escolti als barons, Iceta demana als mateixos barons el PP que pensin si amb Rajoy aniran gaire lluny.

Ben jugat.

 

Victor Mora. Fa un dies s’anunciava la mort de l’escriptor Víctor Mora. Mora va ser durant molts anys el guionista del mític Capitán Trueno que durant la infància ens va ajudar a crear un món d’aventures i fantàstic.

Però a mi em va impressionar el seus llibre “Els plàtans de Barcelona” , una novel·la  sobre la Barcelona de la immediata postguerra i les aventures del protagonista per aconseguir uns diners o un altra novel·la  París flash-back, el París  del maig del 78 explicat  sota el plàtans de Saint Michel. Llibres   llegits ja fa molts anys , (els llibres porten escrits a ma Sant Jordi 78) . Llibres impactants.

Vaig tractar a Víctor Mora quan  a la ciutat ,a través de la iniciativa d’un peculiar personatge M. Rocabert ,es volia fer un centre de còmics. Hi va haver algunes exposicions temporals sobre el tema. El recordo com una persona de conversa afable i tracte exquisit. La idea no va quallar però ens porta a poder visitar un parell’ d’anys el salaó del còmic d’Angulema  i en una d’ells també vam coincidir amb Mora que ens il·lustrà sobre l’exposició.

S’han publicat forces articles, se’ls mereixia, sens cap mena de dubte  però en voldríem reproduir un de Joan Ollé , escrit al Periòdic. Deliciós.

 El Capità Mora.

Com Pepe Isbert a La gran familia , també el meu avi vivia a casa, on disposava d’un despatx des del qual emetia factures, albarans, lletres, pagarés i altres documents comptables de l’època. El petit negoci domèstic consistia a distribuir les joguines imaginades pel meu oncle Eugeni , entre les quals cal destacar un visor d’imatges en tres dimensions, una nina a la qual a través d’una pantalla de rajos X se li veia l’esquelet (ho juro), així com unes bossetes de cel·lofana que contenien Sigrid, Crispín, Goliat i el Capitán Trueno.

 Amb aquests ninotets de només cinc centímetres, el meu veí d’escala i jo recreàvem en directe les imatges i les paraules (¡malditos sarracenos!) que l’editorial Bruguera ens oferia setmanalment. En companyia dels nostres quatre herois (la reina de Thule, el fill d’un noble de la Catalunya Nord, el primogènit del comte de Normandia i el barbut Cascanueces) no només vam vèncer els infidels sinó que, a més, ens vam tutejar amb Ricard Cor de Lleó i Genghis Khan , i, dalt del globus aerostàtic del Mago Morgano, vam albirar el Nou Continent tres segles abans que Colom . Avui, el Capitán Trueno seria considerat islamòfob.

 Llegeixo a EL PERIÓDICO la mort de Víctor Mora i m’arriba un altre cop al nas l’olor de calcomania de les figuretes del meu avi. I em sento una miqueta més sol, sense la gent gran.

 Gràcies, Víctor , per la teva lluita i la teva bondat, per la teva presó i el teu exili, per la teva bona literatura, però, sobretot, per aquell món de llapis que el dibuixant Ambrós i tu vau imaginar per a nosaltres, els noiets de l’època.

 Al Capitán Trueno i al Jabato hi havia tanta violència com ideals, però tant una com els altres eren de mentida. Enfilats al globus del mag vam aconseguir sobrevolar la miserable realitat franquista, Descansa en pau, Capità.

Joan ollé.

 

Reposi en pau després d’una vida agitada, combatent ,  fruitosa i que ha deixat un pòsit cultural indubtable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: