Estiu mogut

by

Tots ho deuen ser de moguts, però no negarem que aquest, que ja en l’inici del  seu declivi, ho ha estat i molt. I quan parlem d’Estiu Mogut no podem oblidar aquell invent festiu dels anys 80 que va trencar alguns motlles a la vila. Quina passada!.Per exemple l’espectacle del  el Telecrucis, una performance transgressora i un pèl irreverent dirigida per personatge peculiar potser precursor de friquisme, l’oblidat Juan el Moro, o els concerts sensacionals  d’Ajoporro, -per quan un revival ?- inauguració de les  queixes les veïnals, les d’alguns partits de l’oposició i les de déu i sa mare. Sembla que no ha canviat res. I parlar d’e l’estiu mogut as també una excusa per fer un homenatge i record del Jaume Flor, que junta amb l’inseparable Jimi, van ser ànimes d’aquells estius moguts, quan encara ni l’administració ni les ments pesants no s’havien inventat  això dels màster en gestió cultural ,ells ja feien de gestors culturals des de la trinxera….En fi van ser temps passats i no temps millors segur malgrat algú ho pugui creure.

L’Estiu  ha estat mogut en la nostra festa, però ara un cop al moguda ja s’ha apaivagat cal trobar solucions als desencontres reals i trobar – que segur que hi és – una solució que recondueixi si més no el marc de les activitats a la ciutat. Mogut també en els protocols. El consistori s’esmuny de l’anada a ofici diuen  que per evitar algun enfrontament i per recomanació de la “poli”. Ah! això sembla que indigna a alguns. Recordem que l’anada a l’ofici dels balls va ser una proposta votada  en una Comissió de Cultura Popular i la corporació no hi era present per voluntat pròpia, és força més tard que la corporació s’hi afegeix potser fruit d’alguna condició de pactes de govern…. L’acord d’aquella comissió no ha esta ami revocada,oi?.

I ara potser és el moment de canviar tota la litúrgia del Vot del Poble. S’ha trencat la certa impunitat institucional de l’acte. No entrarem en la raons, les accepto totes , és igual, però potser ha arribat el moment de pensar que el Vot es pugi fer per exemple durant l’ofici de la Festa Major o a la seva sortida a la mateixa Plaça de les Neus abans de la cercavila i al vespre que quedi com un cercavila final, sense condicions horària  ni protocols que l’encotillin. I potser final amb la procuració dels pabordes?. Qui s’ho va inventar,a cap allà els finals de 70 i principis dels 80, que en faci una reformulació. La tradició neix, es crea, es forma es reforma,es transforma, mor i si cal es destrueix. Només cal fer debat sense apriorismes ni estretors de mirades. Queda dit.

I si aixequem una mica la mirada l’estiu s’ha mogut i molt pel que fa referència la política, sobretot l’espanyola. Aquí a Catalunya  seguim pausadament reflexius – o aturats, vegis :un sola llei en un any al Parlament, balanç de rècord-  segurament fins l’onze de setembre. Tot semblava aturat allà a les espanyes  però soterradament la moguda és notable, si el 30 no hi ha president i si no hi ha confiança a Puigdemont, l’estiu haurà esta mogut però serà el preludi  d’una tardor  que serà d’un moviment sísmic notable que engegarà a fer punyetes els sismògrafs i allò de l’escala Ritcher de les sacsejades que es preveuen.

Només ens faltaria que Rajoy no aconseguís la investidura ni el trenta ni  després de les eleccions basques. Us imagineu per un moment una corrua d’angelets volant pels nostres cels anunciant el Nadal, la pau, la felicitat, l’amor i alhora anunciat que el 25  a més de néixer Jesús i haurà eleccions. L’escena seria impagable. Excelsa.

 

Publicat al Diari de Vilanova el 26 d’agost del 2016

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: