Uns  quants per què ?

by

Per què el govern del PP, govern en funcions renuncia a presentar un decret parlamenti per poder , en cas de que no hi hagi pressupostos , per actualitzar les pensions i els sous dels funcionaris.

És una nova mesura de pressió cap el PSOE ?

És voler encabritar al personal?

Per què? Ah….

Però en canvi si que pot proposar al Sr. Sòria com un lat càrrec del Banca Mundial.

Vergonya, cavallers vergonya!.

Sòria ministre dimitit pels paper de Panamà que implicaven en un cert nivell d’amagar dades a hisenda.
Pot refer la seva vida? I tant…

Però potser el millor lloc no és el Banc Mundial.

La vergonya sembla que l’ha fet desdir-se de la seva voluntat inicial, però això no fa oblidar els despropòsit del govern

Per què qui té twuiter s’equivoca, altrament dit  “por la boca muere el pez”

Llegim als diaris un twuit fet per una ex candidata a l presidència del C.F. Barcelona Toni Freixa:: “Ser madridista i català alhora és impossible. Cuida’t i que t’estimin perquè ni un psiquiatre et curarà“.

Un altre que reparteix carnets de català.

En la meva època futbolera ( abans de Florentina) sentia més simpatia pel Madrid que pel Barça, mai em vaig qüestionar al meva catalanitat, i tampoc vaig anar al Psiquiatra.

Aquesta mateixa afirmació val pels seguidors del Milan, del Bayern o del Manchester City?

O és un tema de espanyofòbia o madrifòbia?

I no sé ,no sé ,a qui li convindria més anar al psiquiatre.

Repartint carnets i una falsa superioritat moral que fa caguera. .

Ja és això ja.

Per què quan ens anem acostant a l’onze de setembre hem d’estar permanentment matxucats amb la publicitat de les convocatòries de les concentracions  de cada any.

Cada dia sabem si som més o menys que l’any passat.
Llargues i pesades  entrevistes dia sí dia també als organitzadors.

Polèmiques absurdes si la Colau hi anirà o no hi anirà a la manifestació.

També debat si el President cal que hi vagi o no, vet aquí la preocupació política del país.

Aquet anys també profusió fins ala sopa , fins i i tot a la “tele” 3 – no podia ser d’altre manera-  el video que ha gravat Artur Mas amb la samarreta …

Tot plegat cansa.

Per què no ens deixen tranquils , ja sabem que hi ha l’onze de setembre i cadascú ja ha decidit que vol fer o no fer i des del mitjans públics potser caldria una mica més de diversitat en la informació.

I llegint el que diu Joan Subirats encara el per què tanta insistència encara és més innecessària.

 Hem de passar dels dilemes estrictament simbòlics a vincular l’autogovern amb els conflictes reals. I aquí les aliances que serveixen per a una cosa no acaben de servir per a l’altra. No és el mateix posar-nos d’acord a celebrar un referèndum que discutir sobre les bases del nou Estat. Més enllà del binomi independència sí o no i de les possibilitats que donaria el fet de disposar d’un Estat, està en joc trobar fórmules que permetin l’exercici efectiu de les diferents sobiranies en relació amb temes i conflictes concrets que avui afecten negativament els interessos de la gran majoria de catalans

 Per què van donar la categoria de plebiscitàries a unes eleccions i tothom va reconèixer que no s’havia arribat al 50 % que era la fita es posaven i ara resulta que si es convoqués un referèndum unilateral sembla que els apòstols de la independència ja creuen que no calen mínim.

Entrevist al Sr. Jordi Sánchez.

¿La comunitat internacional faria cas si votés, per exemple, el 40% del cens i el resultat fora un ‘sí’ majoritari? ¿Faria falta arribar al 50% de participació?

-Cap referèndum important fet en els últims temps ha requerit d’un mínim de participació. ¿Per què el Brexit no el requereix i un referèndum d’independència sí? L’important és que les regles estiguin clarament definides.

Molt bé

Suposo però que com a mínim es demanarà que s’arribi al 49 % dels cens electoral que és el percentatge que van validar i  votar l’estatut a l’any 2006 i per tant el marc en el que ara ens movem. Per modificar-lo deu caldre un percentatge mot alt , o no?

Per què des de la majoria dels diaris i mitjans de comunicació, tertulians inclosos hi ha una voluntat de penalitzar als quatre dirigents dels partits amb major representació de l’atzucac polític que es viu.

I sí, hi tenen n responsabilitat molt més gran  però havent arribat als 170 hi ha altres forces que també tenen alguna part de responsabilitat en la situació.

O és que els arguments d’uns per no votar a Rajoy són més vàlids que el arguments d’altres.

O és que les línies vermelles són acceptables en uns i en altres no.

Perquè valen el vots per la mesa del congrés i ara no valen per la investidura?

En fi, contradiccions,  l’essència de la política

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: