Noms propis XXXIII

by

Isabel Solà.  Isabel Solà és la monja  de la congregació de religioses de Jesus-Maria que va morir assassinada a Haití. Tirotejada de manera cruel i gratuïta. La Isabel Solà com hem pogut llegir amb amples reportatges portava a terme una missió solidària a aquell país, i a més, a rel del terratrèmol que va assolar Haití havia començat un taller  de pròtesis que podés ajudar a molta gent a recupera part de la seva mobilitat.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Isabel Solà. Segurament va ser una casualitat i només hi vaig parlar una estona una tarda ja llunyana quan va venir a Vilanova de la mà del Rafa, un guineà afincat a Vilanova feia molta anys -ara torna a  campar per Guinea- i a través del Juan Luis Ruiz, llavors  regidor d’educació  de l’ajuntament, em va arribar la invitació per anar a escoltar a la Isabel Solà i saber del seu projecte de taller de costura a Guinea Equatorial. La vinguda de la Isabel era per recollir màquines de cosir.

La xerrada va ser prou interessant de com en una situació de  precarietat econòmica i de  cohesió social i amb brots de violència constant es podria articular un taller perquè part d e els dones guineanes podessin tenir una formació que les permetés desenvolupar-se i tenir una font d’ingressos propis.

Realment la Isabel em va impactar, la seva serena bellesa, la seva intensitat en el discurs, la seva convicció en al la seva tasca eren el reflex d’una personalitat impressionant que poques persones duen tenir. La noticia del tiroteig a una monja a Haití no va passar desapercebuda però en veure al foto hi vaig semblar reconèixer  a al “monja” que havia vingut a Vilanova a fer feina a buscar recursos per la seva  tasca  a Guinea, però el dubte que hi podia haver la monja assassinada era la “nostra monja” aquella que ens havia impactat per al solidesa de la seva convicció en el servir els demés.

Segurament ningú és imprescindible però gent com al Isabel Solà fan posar en dubte l’afirmació.

 

Jose Manuel Garcia-Margalloel  desafío soberanista” de Cataluña es el “más importante” que afronta España, ya que de una crisis se sale, un ataque terrorista se supera, pero la disolución de España es absolutamente irreversible”.

“tots els espanyols tenim dret a parlar de Catalunya i molt més en els dies que estem vivint”.

Diríem: Margallo t’has passat.

Si no fos perquè el ministre és una persona cultivada, i que es mou entre les elit europees i mundials  ens faria pensar que aquesta és una resposta d’un pinxo que busca brega que no pas la d’un Ministre que fins ara ha aparegut com una persona dialogant i dels més disposats al diàleg amb Catalunya del Govern Espanyol.

Es pot entendre que en campanya tothom aguditza els arguments i massa vegades es diuen coses que segurament en un debat reflexiu ni es dirien ni es pensarien.

Però vaja, Margallo s’ha despatxat amb tota l’artilleria possible.

Si aquesta és la voluntat del que s’ha titllat com a  més dialogat esparvera pensar que duen pensar i de moment callen els que no són tant dialogants.

Però Margallo segueix insistint i diu que el procés ha fet una esquerda entre la gent a Catalunya que trigarà més de vint anys a soldar-se .

Tornem-hi famílies dividies, barallades, en parament discussió pel tema del procés….

Quin avorriment sentir-lo altre vegada amb aquest argument que ja ens fa aigualir els Nadals de l’any passat amb l mateixa cançoneta llavors canta per Jorge Fernández…

 

Luis De Guindos: “Són designacions de naturalesa tècnica. Sense intervenció del Govern. No es tracta de nomenaments polítics” i, sobretot, “és discrecional”

“tenia el perfil més adequat, segons la comissió d’avaluació. No està inhabilitat, ni hi ha decisió judicial contra ell”.

Aquesta comissió d’avaluació la formen només alts càrrecs que depenen directament de De Guindos, començant pel seu número dos, el secretari d’Estat d’Economia

Demèrits, tenir diners opacs i mentir… i haver de dimitir com a ministre.

Sumes i restes i res cap el Banc Mundial falta gent.

L’escàndol ha esta monumental i sobretot quan es va anunciar amb una certa sorpresa per no dir traïdoria just quan  Rajoy acabava de perdre la seva investidura.

Casualitat? O voler que al noticia passés desapercebuda.

En fi el ministre no ha trobat cap mena de complicitat entre els altres grups.

I ben mirat sembla com una burla al Parlament i a la ciutadania.

Certament Soria no està ni investigat ni acusat però un ministre i/o una persona que vol tenir un càrrec de representació d’aquets nivell segurament no ha d’aixecar cap ombra de sospita i les contradiccions i mentides de Soria després d’aparèixer als papers de Panamà li fan perdre al credibilitat i la fiabilitat necessàries per anar al Banc Mundial.

Potser acabaria també distraient part dels recursos a Panamà o a algun altre paradís fiscal.

I de passada De Guindos potser que es pensi si ha de seguir el camí de Soria….

 

Rita Barberá. He hablado con Rita Barberá y dice que es inocente” “Voy a decir lo que creo y lo que siento. Rita, eres la mejor. Eres la alcaldesa que se merece Valencia. Això són paraules e Mariano Rajoy. Doncs ara resulta que al Rita ha sortit rana  ja que El Tribunal Suprem veu raons per investigar Rita Barberá pel presumpte blanqueig comès pel PP a l’Ajuntament de València. Veu raons més que suficients per considerar que Barberá estava al cas de la trama de blanquejar diners   El blanqueig que investiga el jutge  es feia a partir de donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors del partit, als quals, presumptament, se’ls retornava aquesta quantitat en dos bitllets de 500 euros per blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.

Vet aquí el principi del final de la totpoderosa, en altre moment ,lideressa del PP a València.

El PP coneguda l’interlocutòria judicial li ha demanat que renunci a l’escò , ella però es resisteix i afirma que “ l’escó és meu” .

Patrimonialitzar la representació. En el seu cas és més sagnant perquè està al Senat en representació de les Corts  Valencianes i encara que aquestes li reclamem que renunciï ella no té perquè fer-ho i així s’ha manifestat de moment.

Abandona el PP això sí i segons el ministre Margallo deia : “Rita Barberá està molt ferida, però no farà res que perjudiqui al partit i a Rajoy”.

Segur que deu estar ferida però encara ho estan molt més la resta de ciutadans….

Tot va començar amb “lo caloret de l’estiu…” i acaba com en aquella cançoneta de cantàvem de petits.: “Santa Rita, Rita, Rita lo que se da no se quita”.

I tant li van donar un escó i ara se’ queda. “El escañoo és mio”.

Que t’aprofiti!!.

 

Podríem acabar completant el pòquer del PP amb Jaume Matas, que va estirant de la manta i sembla que n’ hi ha per molt, massa, però per avui ja n’hi ha prou….

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: