De lectures

by

El noi de Sarajevo.

Jordi Cussà

Premi  “El lector de l’odissea” 2009”.

Col·lecció “A tot vent” nº 534.

Editorial Proa.

Barcelona ,març del 2010.

Extraordinària novel·la a on es barregen diversos qualificatius per definir-la. Bocins de novel·la de guerra, elements de la narració històrica, trets de biografia novel·lada, aspectes de conflicte com a  motor de la història… Un seguit de sensacions que fa del llibre esdevingui una crònica polièdrica d’un temps, d’uns moments de conflictes amb unes conseqüències que ja acompanyaran als protagonistes al llarg de la seva vida.

Aquest novel·la va guanyar el premi del lector de L’Odissea 2009. El premi és molt peculiar està convocat per la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès , l’ajuntament d’aquesta vila i l’editorial proa que publica l’obra guardonada. Una primera qualificació el fa el consell format per cent lectors que aporten 30€ com a dotació del premi les obres finalistes les tria un jurat de set membres vinculats al món literari i editorial. És  doncs un premi que emergeix dels lectors i això ja dóna la garantia de que serà un llibre que atragui i satisfaci a un conjunt ampli de públic. El noi de Sarajevo va guanyar doncs el premi a  l’any 2009.

L’autor en Jordi Cussà no és però un desconegut en el món literari ja que té publicades diverses novel·les i algun poemaris. Nascut a Berga ha viscut en diverses ciutats europees. S’ha dedicat a la producció i direcció teatral, va ser fundador de l’”Anònim teatre” que es encara és una companyia bergadana en acció.

La seva primera novel·la Cavalls Salvatges va ser una novel·la molt frapant a on la seva pròpia experiència en el món de la droga va quedar reflectida en la narració que va rebre unes excel·lents critiques , posteriorment ha publicat La ser, premi Leandre Colomer a l’any 2001, L’alfil sacrificat , premi Fité i Rosell 2020 i ara amb aquesta obra rep el premi Lector de l’Odissea.

Ha publicat també narracions curtes poesies i escriu habitualment en revistes de cultural catalana i diaris d’abast nacional.

El noi de Sarajevo ens narra l’experiència vital d’un jove des del moment que compleix dotze anys i es va fent gran al llarg del conflicte dels Balcans entre serbis, croats i bosnians, prové d’una família multiètnica . Dusko, que així es diu el noi, viu la tragèdia de veure esmicolada al seva família i els seus somnis de postadolsecent. Seguim el seu periple durant la guerra i es implicacions personals i sentimentals que això li comporta. Queda palesat que aquest adolescent quedarà  com van quedar diverses generacions marcades profundament i per sempre per una guerra ètnica amb tota la càrrega d’odi acumulat que porta una confrontació d’aquest tipus.

El mateix autor en algunes declaracions comenta que el llibre té dos reptes importants, per una banda la voluntat d’intentar explicar la rutina del dia a dia de la guerra amb el permanent perill que comporta i la constant necessitat de la improvisació i per altra banda fer-ho de manera que la narració correspongui al que pensar,sent i vol el protagonista un adolescent que s’ha de fer gran de cop , ha de madurar del dia a la nit i de les conseqüències en la personalitat que comporta haver viscut una guerra i els moments de crueltat brutal que es produeixen.

La novel·la també es qüestiona el perquè una comunitat que viu amb una certa pau i amb una convivència més o menys pactada es pot d’un dia a un altre enfrontar-se violentament i amb desconeixement del que fins el dia de l conflicte els havia unit.

El llibre planteja la vida – pocs anys tanmateix- de Dusko que compleix 12 anys en els moments previs a l’esclat de la guerra de Bòsnia. A partir d’aquí el llibre ens explica les diverses peripècies d’una fugida cap a la costa intentat allunyar-se del conflicte i potser una fugida pes salvar la situació. La desaparició els pares i de molts familiars els situa en la tessitura d’incorporar-se a la lluita i ser protagonista de les pitjors vivències que pot donar una guerra. La narració acaba anys més tard i hi ha un cert retrobament dels que han quedat de la família. La narració està , des del meu punt de vista, molt ben estructurada i lligada , tot i que per mi el final descol·loca  i sorprèn  però per altra banda és la conclusió i l’explosió de tot el que Dusko havia anat guardant al cor i a l’ànima.

La novel·la està també molt ben documentada i rigorosa amb el tractament del conflicte ,sense masses concessions a la retòrica dels discursos i sí afrontant els temes amb realisme i no endolcint en cap  oment la situació, és això sí, també, un homenatge a les víctimes , als milers de persones que en tota guerra i també en la de Bòsnia víctimes innocents d’un conjunt d’interessos geopolítics.

De la novel·la se’n desprèn també una clara denúncia d’un fets que es van produir fa prop d’una vintena d’anys però fets que encara són vius i encara perviu un distanciament i un odi somort que pot tornar a esclatar quan menys ens pensem.

Excel·lent novel·la que amb l’obtenció del premi Odissea la consagra com una novel·la de rigorosa construcció i d’una anàlisi pormenoritzada de sentiments, percepcions i accions en un entorn contrari i advers,

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: