Ara, Lleida

by

Fa uns dies que s’han celebra les Jornades Europees del Patrimoni. És una bona excusa perquè els conjunt patrimonials del país obrint les portes, facin jornades temàtiques, venguin el seu “producte”. Es tracta de fer més visible aquells elements que per raó de la seva vàlua i per ser referent de molta gent tinguin una àmplia visibilització, que ens siguin més propers i ens ajudin també a entendre part de la nostra història.

En el tema del patrimoni s’hi ha destinat diners , és evident per poder posar-lo en condicions de ser conservat i també ser projecta cap a la societat. Però com en tant temes culturals  les inversions han anat minvant fruit del tema recurrent i certa d ela crisi.  Ja hem dit en altres ocasions que els museus – i això és extensible a tots els elements patrimonials-  són elements de comunicació social i cultural i,alhora, també són instruments de conservació,i difusió i projecció en el futur  del  patrimoni , de visualització  de les concepcions estètiques i tenen una funció educativa important, amb vocació pública i, per tant, amb voluntat  de difondre el seu contingut en benefici de la nostra societat. Ara en temps de crisi, a més , la cultura en general i el patrimoni inclosos els museus poden ser un revulsiu de  caràcter econòmic. El potencial patrimonial del nostre territori és múltiple i divers , ben estructurat discursivament, amb una vinculació referencial del territori pot, segur, atraure  bona part del turisme cultural.

Els bens patrimonials estan estesos pel territori i bona part d’ells estan sota tutela o patronatge dels ajuntaments. I ja sabem que els ajuntaments estan en una situació de infra finançats i per tant fa difícil que hi hagi una possibilitat real d’afrontar polítiques de potenciació del patrimoni des dels ens locals.

I també és cert que en  la valoració del patrimoni també cal discriminar, és a dir que cal valoritzar objectivament cada element i ,sense menystenir-ne cap, al contrari valoritzant-lo si que cal fer una graduació de la seva importància i la seva capacitat de generar al seu entorn trama patrimonial  i possibilitat de convertir-se en elements amb capacitat de generar en el seu entorn també un cert discurs que tingui projecció.

En fi que el patrimoni si no s‘estructura amb una certa visió de país i i amb criteris diversos, des de la seva qualitat artística i estètica fins a la seu potencial referencial, des de la seva importància història a la capacitat d’aglutinar mites al seu voltant,  pot acabar esdevenint un pou sens fons  en matèria econòmica.

Aquestes reflexions venen perquè en l’entorn d’aquets jornades Europees del patrimoni arriba la notícia de que la Conselleria de Cultura apostarà clarament pel Museu de Lleida amb algunes importants inversions econòmiques  i el declararà d’interès`s nacional i apostarà perquè el MNAC hi tingui dipòsit estable.

Felicitats!. Bingo pels de Lleida. Això sí, si la Conselleria compleix.

Segurament  és una bona proposta  i amés encertada en el temps. El Museu de Lleida viu una situació complicada  ja que sobre ell pesa l’amenaça de la reclamació d’Aragó de els obres d’art del monestir de Sixena.

I repetim que tot això està molt bé si la Conselleria compleix.

I no és un recurrent dubte sinó que l’experiència avala que moltes de les propostes que la Conselleria fa en matèria museística no es concreten en res.

Hi ha Museus , cas del de Vilanova, que són seccions del MNAC, una decisió interessant ja que a priori les dota de relacions privilegiades  amb el Museu Nacional i tenen també algunes preferències de serveis.

A l’hora de la veritat tot plegat queda en gairebé res.

Amb poques concrecions, amb pocs recursos i amb poc aportació de materials.

Un títol gairebé d’aquells nobiliaris que aporta pedigrí nominal però poca consistència…

En fi que a Lleida els vagi millor.

Hi va haver un temps  a Catalunya que tots els recursos pel patrimoni estaven destinats a fer el projecte – per cert magnífic- del museu de Vic, la resta de museu se’n van ressentir i van deixar de rebre les necessàries aportacions.

Que ara amb Lleida no passi el mateix. Vestim sants magníficament però altres no tenen roba ni per amagar els vergonyes.

Dia Europeu del Patrimoni!!, per molts anys….

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: