Convocats per d’aquí un any

by

Aquest estiu el portaveu de JxSí, en mig de l’eufòria  pròpia de la festa major de Gràcia  afirmava i reafirmava a qui se’l vulgues escoltar que l‘any que ve per la festa major de Gràcia ja seríem independents.

Què bé!

No deia com això seria possible però hi posava la mà al foc.

Ara el President Puigdemont  li ha esmenat la plana – per això és el President-  allargant el termini, ho ha retardat una mica , a mig setembre del 2017 – podríem aprofitar l’onze per fer-ho tot més rodó i patriòtic- referèndum vinculant i endavant.

Referèndum pactat en el primer intent.

Referèndum unilateral com a pla B.

Així doncs, “referèndum o referèndum” concloïa el President  la seva intervenció en la primera moció de confiança que vivia el parlament català.

I com era d’esperar les paraules i compromisos ( promeses?) del President han generat diversitat d’opinions . Hi ha qui manté que l’anunci és un retrocedir una pantalla  – per dir-ho en llenguatge processista – hi anem a un referèndum que semblava  ja superat . Altres diuen que tornem cap a  fer un nou 9-N, i els més crèduls  que ara sí, ara hi haurà el veritable pas cap a l’autodeterminació després que s’hagin aprovat les lleis de transitorietat jurídica per passar de la legalitat espanyola a al de la república catalana.

Evidentment el President Puigdemont  no explica com ho farà això del referèndum i traspassa la responsabilitat de la seva organització  a l’Honorable Junqueras i a l’honorable Romeva – si han d’imputar a algú com el 9-N que aquest cop siguin d’un altre partit- però amb  la seva proposta genera una triple conseqüència, eliminen les susceptibilitat que tenien sectors d’ ERC sobre la veritable voluntat presidencial , alhora que guanya la confiança de la CUP i de passada amb l’ apel·lació al referèndum pactat amb l’estat com a  primera opció truca a la porta de CSQP per si de cas.

El President sap, però, perfectament que la confiança sense pressupost no serveix per res , és inútil i ho va deixar en clar en el seu discurs. O pressupost o eleccions . Caixa o faixa. I va fer una llarga llista innecessària i oportunista , per cert,  de coses que no s’haurien pogut fer en no haver-hi pressupost pel 2016 fruit del rebuig majoritari del Parlament a la proposta presentada . Llista en la que enumera diverses coses que no s’han pogut fer  per tocar la sensibilitat , però sap el President que en part enganya  perquè el govern si que disposava de recursos  i alguns coses s’han fet i altres no, ell sabrà les prioritats que ha volgut aplicar. Però té raó quan reclama aprovar uns pressupostos per fer possible tot el que ha anat explicant inclòs convocar – no ha parlat mai de celebrar- “El Referèndum”.

Així doncs serem convocats d’aquí un any a decidir en un referèndum. Ja es veurà més endavant si serà pactat o no, per tant també  sabrem si  tot plegat no és un altre 9-N i per tant hi ha un any de marge per veure si finalment alguna cosa es concreta definitivament en un sentit o un altre.

I tornar al referèndum no se’ns escapa que és una manera de guanyar temps,és un pas endavant o pas enrere? És pujar o baixar l’escala? És una  yenca (1) (Todo el mundo viene ahora sin pensar .Esto es muy facil lo que hacemos aquí ) presidencial. Anem ja cap els 24 mesos. No passa res  , perquè en política i en un procés  com aquest , que no té res de senzill, em sembla que no hi ha res pitjor que autoimposar-se dates concretes . Part del país, segur, aposta per aquesta rapidesa mentre altra ,també segur, la que no aposta pel procés, li es ben bé indiferent els temps i els terminis que es fixa el govern. Però un govern té la possibilitat ( potser millor obligació) de modular i canalitzar allò que per alguns és urgent .Perquè s’ha demostrat que en política les urgències no sempre no donen resultats massa positius.

El President sap que es tracta de no deixar ningú enrere – ningú que sigui susceptible d’estar a favor del referèndum- d’eixamplar  el marc social i polític de la demanda de poder votar l’opció que es vulgui d’encaix entre Catalunya i Espanya i per tant aquells que no van tant de pressa no han de quedar-se enrere.

De moment El Molt Honorable Puigdemont  ha aconseguit la confiança, és un primer pas. Hem passat ja  el primer full del tríptic tardoral polític català, el President l’ha superat, ara en queden encara dos, el debat de política general que segurament serà una repetició una mica ampliada de la que ja hem vist en el debat de confiança i ens quedarà el més important i transcendent, el dels pressupostos i aquest és realment el més important, sense superar aquest, els demés serien pura elucubració.

 

(1)Pels més joves: Yenca. Canción de Verano a l’any 1965, se tracta de un cançó enganxosa,  que té un ball repetitiu amb petis salts als costats i endavant i enrere. Al final s’acaba al mateix lloc

Vengan chicos vengan chicas a bailar 
Todo el mundo viene ahora sin pensar
Esto es muy facil lo que hacemos aquí
Esta es la yenca que se baila así
Izquierda izquierda derecha derecha
Adelante detras un dos tres
Izquierda izquierda derecha derecha
Adelante detras un dos tres 
.

 

Publicat a l’Eix Diari el 4 d’octubre del 2016.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: