De lectures

by

Patria.

Fernando Aramburu.

Colección Andanzas 888

Tusquets Editores.

Barcelona. Septiembre 2016.

 

Una autèntic clam a la concòrdia la que es desprèn d’aquesta magnífica novel·la d’Aramburu. A través de dues famílies es pot copsar tot l’horror de la violència i les seves conseqüències, politiques, socials,morals i personals . Refer la història de les relacions entre dues famílies en mig d’un ambient enrarit per la violència, el dubte , la delació i por, damunt de tot la por en una Euskadi al llindar de la treva definitiva d’ETA. La por en tots els sentits la de qui es sap objectiu del terror i la del que des de la banda de la violència després s’adona de quina ha esta la seva actuació i la rectificació costa i molt. El paràgraf del llibre : “Constató: pedir perdón exige más valentía que disparar un arma, que accionar una bomba. Eso lo hace cualquiera. Basta como ser joven, crédulo y tener la sangre caliente. Y no sólo que se necesitan un par de huevos para reparar sinceramente, aunque no sea más que de palabra.” És un bon exemple de la dificultat de restaurar la pau.

Aramburu Va néixer a Sant Sebastià en 1959. És llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i des de 1985 resideix en Lippstadt, localitat alemanya on treballa com a professor d’espanyol. No obstant això, la distància geogràfica no és obstacle perquè Aramburu tingui una creixent presència en els mitjans espanyols, amb habituals col·laboracions en diaris i revistes. Està considerat ja com un dels narradors més destacats del seu generació. Narrador destacat, es autor de tres volums de relats i de las novel,les Fuegos con limón, Los ojos vacíos, El trompetista del Utopía, Bami sin sombra, Viaje con Clara por Alemania,Años lentos, La Gran Marivián, Ávidas pretensiones y Las letras entornadas. Ha obtingut , entre altres, el Premio Euskadi, el Premio Mario Vargas Llosa, el Premio Real Academia Española, el Premio Tusquets Editores de Novela y el Premio Biblioteca Breve.

La novel·la arranca en el moment en que ETA declara la treva indefinida. Dubte, sorpresa i també sensacions confrontades per una banda la família de la Bittori viuda de Txato, un empresari del transport que va fer créixer la seva empres a base d’esforç i treball i que va ser assassinat per ETA ho viuen amb escepticisme. Txato assassinat  pel fill de la Miren,el Joxe Mari que en el la seva joventut va ser íntima amiga de la Bittori. El creuament cruel de les dues  famílies ha aixecat una barrera de dolor , de recança, d’incomprensió i amb poques esperances de poder fer variar al situació familiar i personal.

Bittori retorna al seu poble , al lloc on van matar al seu marit. Això provoca un cert recel, es considera una provocació per part de la Mirem que creu que  Bittori busca la venjança ara que ja no hi ha violència . Primer hi va mig d’amagat per anar a passar una estona a la tomba del marit amb qui li va explicant l’actualitat de la situació política i familiar. Mica en mica però va perdent la por i ja arriba a cara descoberta i acaba instal·lant-se en la casa familiar.

La novel·la va desenvolupant  els fets i el situacions en que viuen la dues dones i les seves respectives famílies cadascuna d’elles amb els càrregues emocionals diferents, la Mirem té la filla gran L’Arantxa que impossibilitada a rel d’un accident bascular es retroba amb el fill de la Bittori, metge, i reneix una vella amistat que havia quedat trancada a rel de la mort de Tatxo  a mans d’Eta i pel germà,  Joxe Mari.

Les vides dels tots els protagonistes sempre sota els fets que han succeït van evolucionant , la filla de la Bittori que vol entrar en el projecte per trobar-se amb els violents per intentar recompondre les relacions amb la restitució de  les víctimes i les seves famílies, fins a les reaccions de Joxe Mari empresonat  i el procés de  la pèrdua de fe en la banda d’ETA, sobretot perquè la reflexió el porta a considerar que la violència no és un element de transformació o almenys no ha sigut a Euskadi i sí en canvi de portar el dolor a innocents i sobretot en el cas de les dues famílies que manteníem una forta amistat i que acaben trencades per l’acció violenta.

La novel·la està escrita en capítol breus, cada un d’ells enllaça amb alguns dels personatges i el moment en que es va desenvolupant l’acció ja sigui en el temps present de la narració o en el passat   i sobretot en els moments anteriors i posteriors a la mort de Tatxo a mans d’ETA.

La novel·la va conduint els fets fins que els protagonistes troben la reconciliació entre els dues famílies amb una abraçada final  entre les dues dones que  tanca , en part,  el conflicte personal i familiar però en tot l’ambient que desprèn la novel·la la necessitat de la recerca del perdó, el reconeixement de  les víctimes i també l’abandonament de l’odi que va aixecar massa mort i masses assassinats.

També la transformació de  la societat basca queda palesa amb l’evolució dels fills de les famílies que viuen en un espai rural per acabar situant-se la majoria d’ells en zones urbanes, des del germà que no vol saber ers de la situació familiar fins  a qui es vol comprometre fins el final en la recerca de la concòrdia i la restauració de la pau i la convivència.

Gran novel·la, molt ben pensada i estructurada , explica històries col·lateral d’un gran interès i fruit d’un coneixement , d’una observació minuciosa, i de com les consciències van evolucionant  des del viratge ideològic que va conduir a causar un dolor finalment inútil.

Una novel·la  en que queda clar que es fa difícil oblidar el dolor viscut però que també deixa clar la necessitat de trobar espais de perdó, concòrdia, restauració de les relacions, reconeixement de les víctimes  i esperança de futur.

Extraordinària lectura que commou  pel seu realisme i per la seva voluntat de catarsi.

Imprescindible.

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: