Noms propis XXXVIII

by

 

 

Valérie Pécresse. Poca gent d’aquí coneix  a aquesta senyora, però el fet de que signés un acord amb el President Puigdemont l’ha portat a les notícies dels nostres diaris , un conveni que preveu cinc àmbits prioritaris de cooperació entre els dos governs: la innovació biomèdica i el sector farmacèutic en empreses emergents; l’educació; la gestió de residus urbans; la indústria dels videojocs i la investigació i innovació. El conveni es justifica per enfortir els vincles polítics i econòmics dels dos territoris.

La senyora Valérie Pécresse és al presidenta de la regió francesa  Ile-de-France.

Se la considera com una probable primera ministra de França si la dreta s’imposa a les presidencials.

Vaja que és una de les aspirant a tenir un paper important en el futur.

Aquí s’ha magnificat com correspon  la signatura del conveni per demostrar que al nostra presència internacional va endavant.

Que cada cop més a Europa s’interessa més per nosaltres , per nosaltres i pel nostre procés.

Però segurament caldria escollir millor els companyies. Resulta que alguns diaris han assenyalat amb semàfors vermells a al senyora Valérie pel seu capteniment respecte a la immigració i a la reubicació de les persones que es concentraven a l’indret conegut com la “selva “ de Calais. La presidenta s’ha mostrat contrària a que les persones que marxin d’aquesta aglomeració inhuma de Calais  puguin establir-se en els municipis de la seva regió. I sense aporta cap mena de solució afirma que : “ Estem creant potencials mini-Calais i és inacceptable”.

Ei! No cal tenir companys de viatge com aquesta senyora.

A l’hora de signar convenis – i és difícil naturalment- potser que abans coneguem una mica més el propòsit dels signats i  si s’adiuen amb els valors que  defensarà la futura república catalana.

I si al President li passa això a qui s’anomena ell mateix Ministre d’Exteriors, Raül Romeva encara li ha anat pitjor segons escoltem a RAC-1 :  “Raül Romeva ha portat la situació del procés sobiranista a Finlàndia convidat per la ultradreta”. . “Romeva va rebre el suport del diputat xenòfob Simon Elo, que en va ser l’amfitrió”Tant el govern finlandès com l’ambaixada del país a Espanya han aclarit que ni el govern ni el parlament van tenir res a veure amb la visita, sinó que la van organitzar els diputats que formen part del grup d’amistat amb Catalunya.”.

Fonts de la Generalitat han comentat que la voluntat és parlar amb tothom. D’acord però si finalment són aquest els que ens han de donar suport, anem dats….

 

Gabriel Rufian. Crec que és un dels representants més conspicu del nou friquisme polític, però té el seu encant sens dubte. M’han fet gràcia les seves darreres opinions respecte al PSOE ha considerat que el PSOE “té tant d’obrer, socialista i esquerres com jo de capellà, és a dir, res”.

Potser té raó.

Que el PSOE sigui o no d’esquerres potser s’ha de valorar amb al feina feta en els darrers anys  i segurament la valoració seria una altra.

Ell de capellà òbviament no en té res però potser el paper de telepredicador televisiu que a vegades fa el converteix en una mena de repartidor de qualificacions i  de posicions ideològiques.

Però el tema està en que si el PSOE no és d’esquerres ja em dirà que és el seu partit. Potser cal recordar-li que està en un partit que s’ha col·ligat electoralment amb la dreta més pura de Catalunya.

S’ha plantejat com és el que seu partit ha donat sistemàticament suport al darre govern de Mas , el de les retallades més fortes de la històries. Això és ser d’esquerres i obrers.. Potser sí.

És d’esquerres votar sense cap mena de rubor ni pudor al costat del PP el no increment de determinats impostos als que més tenen.

En fi vagi dient senyor Rufian  com diuen en castellà, “por la boca muere el pez” .

El “rufianisme” és una nova manera de fer política  i també de ficció, clar

Ell segur que no és capellà però d’esquerres……. ufff, tampoc massa.

 

Miquel Iceta “Nosaltres desobeïm i acceptarem el càstig o la multa que ens posin”. “No li pots dir al Pedro Sanchez que s’abstingui davant de Rajoy. Si ho fan hi ha un punt d’insensatesa”. Iceta s’ha sortit amb la seva. Ha fet valer el seu paper i el seu càrrec i els diputats del PSC han votat No  la investidura de Rajoy seguint l’unànime decisió del Consell Nacional.

Molt bé.!

Ara però haurà d’estar amatent a la reacció de la gestora del PSOE. Que no serà segur el deixar passat sinó que segons expliquen els que coneixen més interioritats la voluntat del PSOE és expulsar al PSC de qualsevol estructura orgànica del PSOE. Mantenint això sí l’aliança i els acords de col·laboració

Segurament això que pot semblar un càstig pel PSC pot ser un bon revulsiu per resituar-se a Catalunya, encara que la decisió de suprimir la via canadenca del seu document congressual rebaixa la voluntat del PSC d’estar d’alguna manera  en la demanda d’una consulta sobre el futur encaix de Catalunya I Espanya.

Iceta té al davant un panorama complex, sens dubte, però l’habilitat demostrada tantes vegades  pel dirigent del PSC veurem si aquest cop també li serveix per sortint-ne reforçat ell i el seu partit  o bé és el primer secretari que ha de tancar la barraqueta per manca de clientela.

Doncs això, Iceta, o caixa o faixa.

 

Antoni Fernández Teixidó. El panorama polític català ha canviat de paisatge. Partits històrics com CDC o el mateix PSC han entrat en una certa crisi de la  que encara no es visualitza el seu final. De CDC en van saltant alguns dirigents i aquest és el cas e Fernández Teixidó, vell conegut de la política catalana, dirigent i diputat primer pel CDS va fer el salt a CDC on va seguir essent diputat i conseller en el darrer govern de Jordi Pujol. Ara ha presentat el seu moviment polític “Lliures”  que  es defineix com liberal i de centre, però no independentista.

“Hem de posar el catalanisme al dia”, ha dit Fernández Teixidó en la presentació de l’acte davant un auditori ampli i divers.

A Lliures també hi participen antic militants d’Unió com el diputat Roger Muntañola que ha afirmat que : “la situació política és insostenible perquè el govern català i el central només aspiren a la confrontació i no a resoldre problemes”. El nou moviment vol evitar la confrontació estèril.

 

Fernández Teixidó no ha estalviat crítiques a l’actual President de la Generalitat:”Puigdemont emplaça el Govern espanyol a un referèndum quan sap perfectament que no hi haurà referèndum. “No volem una Catalunya que gira i bascula cap a l’esquerra perquè ens considerem gent de centre. No volem una Catalunya que accepta que la llei no s’ha de complir”.

El temps  , i sobretot els urnes, dirà si hi ha espai per un moviment com Lliures, altres com Unió van intentar trobar l’espai i es van trobar en el buit més evident i cruel.

Veurem.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: