Pel camí vell de Cubelles.

by

Fa uns mesos volíem anar fins a Cubelles pel camí vell.

El camí vell forma part del camí ral que anava de Barcelona a  Tarragona i enllaça amb la carrerada que pujava els ramats fins el Pirineu.

Ens van despistar   vam acabar a la Platja Llarga després de passar per Canta Llúcia.

La nova urbanització ens va fer errar el camí.

Aquest cop però, començant de nou les caminades , vam encertar. Cal situar-se  a la cruïlla de les Rondes Ibèrica i D’Amèrica , a al Plaça del Ocells i hi podem trobar un senyal que ens indica clarament la direcció a seguir a més si ens hi fixem una mica més veurem que hi ha senyal grocs i blancs.

El camí està cimentat i ens sorprèn el nivell de circulació que hi ha.

Fa uns anys era un bon recorregut per fer amb nens amb bicicleta a, avui sembla un carrer normal d’una ciutat amb notable circulació de vehicles.

Ben aviat creuem la variant i anem aparellats a la carretera.

Ens trobem el Mas d el’Esquerre de dalt, mas de construcció relativament nova, agafa el nom del Mas que hi per dessota de la carretera i al via el Mas de l’Esquerre de Baix que té una llarga història i és un dels masos més emblemàtics de la ciutat. En la novel·la “Los Misterios de Villanueva i la Geltrú” , hi surt molt ben descrita i és un dels indrets a on passa part de l’acció.

En el marge hi ha una fita amb els lletres M E. Que deuria ser un del límits de la propietat.

Constatem que just al costat del mas hi ha un terreny que s’ha convertit en petis horts  que es veuen ben treballat. La proliferació de cotxes aparcats denota un activitat notable.

El caní va seguint i ens acostem a  Cubelles. Anirem fins a al Fita on ens aturarem a fer una queixalada i reposar una estona.

La fita segons Pobles de Catalunya :”L’any 1610, Cubelles es va separar de Vilanova i els dos pobles van disposar de termes propis col·locant-se les fites de terme més o menys a mig camí entre les dues viles. Però a mitjan segle XVIII es va iniciar una llarga i incidentada disputa que va culminar amb una sentència de l’Audiència de Barcelona favorable a Vilanova i el 1764 les fites van ser reubicades dins el mateix poble de Cubelles, davant l’església de Sant Antoni. Això va provocar l’amotinament del poble i l’empresonament de moltes dones al castell de la Geltrú. Fins el 1850 els cubellencs no van aconseguir eixamplar de nou els límits del terme i recol·locar ls fites a lloc on es troben ara, prop del torrent de Santa Maria.”

Precisament un col·lectiu de dones que prenem el Nom de la Fita va treballar activament per la recuperació de l’indret , enjardinar-lo i retornar-li una certa prestància. A l’any 2001 es va aconseguir i va entrar a formar part de les Rutes  del Romanticisme que en aquells moments patrocinava el Consell Comarcal. Hi ha una placa que ho recorda

Retornem i passem pel trencall que ens menaria al xalet de els Geranios i al indert conegut com els Pins del Rocallís.  Jaciment arqueològic.

En el directori arqueològic de la Generalitat hi trobem la següent informació sobre l’indret dels Pins del Rocallís.:

El jaciment es situa en uns camps abandonats amb garrofers i pins situats a l’oest de el xalet Los Geranios, a banda i banda de la carretera C-246. A la part nord de la carretera, a uns 70 m a l’oest del xalet es van trobar quatre sitges obertes a la roca comunicades entre elles, la sitja central té dos metres de diàmetre i s’hi accedeix a través d’uns graons. Al costat de les sitges s’observen diversos encaixos a la roca que demostren la utilització com a possible cabana en èpoques posteriors. A l’interior d’aquestes estructures no es va trobar material arqueològic; pel contrari, al seu voltant s’han recollit fragments de ceràmica ibèrica, tègules, àmfora itàl.lica i àmfora tardo-romana.

Posteriors prospeccions realitzades al 1999 amb motiu de la realització de l’inventari de jaciments arqueològics inclòs en la revisió del Pla General de Vilanova i la Geltrú, amplien l’àrea del jaciment extenent-lo cap al sud de la carretera C-246. El material ceràmic recollit permet establir una cronologia per l’ocupació antiga de l’indret, d’entre el segle II aC i un moment indeterminat de l’Alt Imperi. També es cita la presència de material dels segles XVII-XIX.

Durant la visita es va poder observar les estructures excavades a la roca que presenten un deficient estat de conservació, amb abundants deixalles en el seu interior. Es pot apreciar una de les lloses de tancament d’una de les sitges al costat d’un dels forats. També s’ha pogut observar la presència d’una reduïda quantitat de material ceràmic d’època ibèrica, especialment a la zona situada al nord de la carretera”

Seguim un trencall que ens aporta fins l’urbanització del Fondo de Somella. Urbanització que es va acabar fa una mitja dotzena d’anys i avui té un aspecte força lamentable. El manteniment brilla per la seva absència. Passem per diversos edificis que han conegut temps millors, cases deshabitades, les antigues construccions de l’urbanització, i també blocs de pisos ocupats amb un estat força degradat.

Seguim per la Ronda Amèrica i acabem tornant al punt on hem agafat el vell  camí del Cubelles., la Plaça dels Ocells, d’aquí cap el centre de la ciutat pel Tennis i el projecte avui  molt degradat del Museu Aeronàutic de Vilanova, dos avions “caces” que han tingut millors moments ens ho recorden..

Per reprendre les caminades un bon assaig per un camí que potser ha perdut aqueta condició i ja és un via urbana molt utilitzada.

No obstant val la pena seguir-lo algun cop.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: