Vinyes groguenques.

by

Si la setmana passada vam caminar entre les vinyes de la zona de la Masia del Padruell on hi té les caves la marca Jaume Serra, aquest cop hem caminat entre les vinyes de part de la plana de Ribes , vinyes que nodreixen en bona part les caves de la Torre del Veguer.

La caminada comença passant per la Rambla dels Països Catalans, bufa un vent amb una certa intensitat , el dia és clar i fa una mica de fred, possiblement se sent més pel vents ,que ja hem dit, que bufa amb una certa intensitat.

Deixem els polígons industrials i entrem al camí paral·lel a la variant. Trobem la fita que indicava el principi  – o el final- del terme. En aquest indret la fita no està ni tant cuidada ni enjardinada com la del límit amb  Cubelles .  La fita  És de notable dimensions i s’ha pogut conservar.

En aquest tram el camí vorejat de vinyes velles que van perdent el color, no és una zona massa afortunada ja que entre la carretera i els construccions que  veuen a prop té una imatge post-suburbial. Un cop travessem per sota de la variant el paisatge canvia radicalment. Vinya a dojo, comença aquí i segueix ja cap a la plana de Ribes per damunt e la Finca de Mas Solers.

La vinya esgrogueïda, agafant uns tons  tendent a morat intens, les més seques, i també l’espectacle de les vinyes plenes de ravenisses que segueixen les fileres dels ceps és una visó pròpia de la tardor però sorprèn per aquesta mena de bellesa natural. La  nota sobre la ravenisses la busquem a la Viquipèdia: La ravenissa comuna és una  planta herbàcia anual o bianual que pot atènyer els 50 cm d’alçada. Té les tiges erectes. Fulles inferiors lobulades, peciolades i disposades en roseta, les superiors alternes i sèssils. Flors de fins a 1,5 cm de diàmetre amb pètals blancs. Els fruits són síliqües de fins a 4 cm de longitud. Es distribueix per les regions properes al Mediterrani i en els Països Catalans a les terres de conreu de la terra baixa, no es troba per sobre dels 1.000 metres d’altitud.

És una de les herbes més abundants durant la tardor i l’hivern als camps de conreu del Mediterrani occidental. Pot estar en flor en qualsevol època de l’any[ i ocupa les parcel·les completament quan la terra ha estat remoguda.

Però encara em trobat un Web Gastronomia salvatge i cuina silvestre a on hi ha algunes receptes amb les ravenisses.

Com fer Salsa de Ravenisses?

Per la nostra salsa de Ravenisses, agafarem el capdamunt de les tiges, només la part florida.

Posarem totes les flors de Ravenissa en el pot de la batedora

Afegim un gra d’all, unes gotes de llimona, sal, una cullerada de salsa de soja i  oli d’oliva. 

Ho batem intensament i ja tenim una salsa “picantona” per amanir, per barrejar amb la pasta o senzillament, per sucar-hi pa. 

Podeu guardar la salsa a la nevera uns 2-3 dies, en un pot de vidre. Però tingueu present que en aquest cas, la característica de picant, s’incrementa lleugerament.

Deixem les vinyes i entrem, a l’alçada del Mas Cocons, en un bosc que té diversos trencalls, el que ens portaria a Puigmoltó i el que fent diversos viaranys i dreceres aniria fins a Ribes passant pels Camils.

Però nosaltres seguim el trencall que ens porta fins a l’antiga carretera de Ribes a Vilanova i encara  més enllà fins el camí ral i el Montgrós.

Travessem un cop més el portal de Requesens i ens trobem amb una escorrentia d’aigües que ve canalitzada amb uns tubs però que desguassa a allà mateix. Ja ho hem dit altres vegades aquesta sortida  d’aigua es un cert misteri sembla que vingui de la deixalleria de Ribes però va fent abocament seguit. Misteri? Ho escatirem.

Fins arribar a  la carretera travessem diversos camps ja llaurats i comencem a brotar el conreu. Just abans de travessar la carretera ens aturem en un marge ( lloc habitual d ‘aturada) per fer un mos i recollir una mica de farigola, potser és l‘efecte del vent però si la remous una mica l’olor de la farigola es fa intens.

Darrera Solers i camí dels ametllers, llevat d’uns camps de cereal, l’extensió de vinyes és notable i altra volta la imatge de fileres de ceps, grocs, ocres, lilosos i les extensió de ravenisses amb la petita flor blanca que contrasta en tonalitat.

Trobem el camí que va des de Carro fins a Sant Magdalena i travessant pel mig una vinya arribem al Camí de Sant Magdalena,

El vell camí sembla net ,les cagarades de les ovelles assenyalen que les  hi ha passat el ramat i han fet neteja.

I més endavant trobem el que fa temps que havíem intuït un marge s’ha enrunat i talla el camí. Era previsible sense cap mena de manteniment d’aquets marges es van enrunant.

Passem per damunt l’enderroc i tot fa pensar que altres parts del murs cauran perquè estan molt descalçats.

Si no es refà acabarà caient tot.

Ho comentem amb l’autoritat competent. Ens diu que mimaran de saber qui

és el propietari i que ho arregli. Malament !

I per acabar-ho d’adobar veiem que al carrer del Ciment segueixen molts pous de serveis sense tapadores, un perill evident. Al juliols ja vam avisar no sabem si han tornat  prendre les tapadores o bé no s’han tornat a posar encara.

Que hi farem!!

Vinyes esgrogueïdes, camps que comencen a  brotar, tot va prenent el color, l’olor i les vistes   de tardor avançada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: