Noms propis XLII

by

Joan Boada  fou Diputat al Parlament de Catalunya dels 1099 fins  desembre de 2006 quan fou nomenat secretari general del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, càrrec que va ocupar fins a 2010. ha sortit al pas de els declaracions del Conseller Romeva, ex company seu d’ICV  i va qualificar de fet  “gravíssim” que Romeva compari la lluita antifranquista amb el procés i encara personalitza quan assenyala que no es pot generar cap mena de  paral·lelisme entre “els que van patir tortura i el senyor Mas o el senyor Homs”

Joan Boada, ho ha manifestat durant una tertúlia al més 3/24, i ha palesat el  seu malestar i desacord  pel fet que el conseller Romeva establís un paral·lelisme entre la lluita antifranquista i el procés sobiranista. Romeva va afirmar que “quan el poble va perdre la por, el règim va començar a trontollar. A trontollar salvatgement, amb convulsions violentes i tràgiques.”.
“Actualment encara presenciem querelles i amenaces d’actuacions judicials per delictes tan greus com permetre que els ciutadans expressin la seva opinió lliurement. O bé, que els seus representants democràtics puguin debatre qualsevol tema al Parlament
”,

Joan Boada ha replicat al Conseller que “a mi no m’agrada com el senyor Romeva iguala el patiment d’aquelles persones que van patir la repressió franquista en aquells moments, amb el que pateix Catalunya amb la política estratègica del PP. Jo no voldria comparar els que van patir tortura i repressió amb el senyor Mas, el senyor Homs o les alcaldesses aquestes. Crec que és gravíssim això”.

Hi ha una certa tendència fis a cert punt lògica que comparar la batalla per la independència a la batalla per la democràcia i la llibertat. Lògica en l’estratègia del sobiranisme però que a para d’altres no és sinònim una cosa de l’altre. I la legitimitat es troba avui vol la independència i qui no la vol. Ara bé un Conseller hauria d’actuar amb un cert equilibri. Perquè un conseller ho hauria de ser de tothom pensin com pensin.

 

Enric Millo nou delegat del Govern d’Espanya a Catalunya. Ha començat la seva feina afirmant que al Delegació del Govern vol que sigui  “la casa de tots els catalans”.

Desig lloable, però em sembla que a la realitat no serà així.

Per uns i per altres.

Per alguns perquè la seu del poder central serà sens dubte un espai per seguir amb les polítiques d’enfrontament i per altres perquè ens sentim poc partícips de tenir al casa on rau el poder de l’estat.

Enric Millo no és un desconegut a la política catalana.

Millo va entrar al Parlament com a diputat per CiU el 1995, càrrec que va ocupar fins al 2003. Tres anys més tard, va aconseguir un escó com a cap de llista del PPC a Girona. Va iniciar la seva trajectòria política a Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Durant dues legislatures, entre el 1995 i el 2003, va ser diputat per CiU. L’any 2000 va arribar a assumir el càrrec de portaveu adjunt del grup parlamentari nacionalista.

Al 2003, Millo es va desvincular de CiU després que el partit decidís no fer-lo cap de llista a les comarques gironines per a les eleccions catalanes d’aquell any, i va afiliar-se al PPC. Tres anys més tard, va reaparèixer a la primera línia política de la mà de Josep Piqué, com a número u del PPC a la demarcació de Girona per als comicis al Parlament. Va entrar a formar part de l’executiva del partit com a secretari de comunicació interna al 2004. Quatre anys més tard, va agafar les regnes del Partit Popular a Girona.

Sembla que ha començat amb voluntat de diàleg.

Veurem el que dura.

 

Josep Garganté  Regidor de les CUP a Barcelona ha suscitat un agre i desagradable polèmica fent al·lusió a l’assassinat d’Ernest Lluch.

Tot plegat va començar quan l’alcaldessa de Barcelona va fre un recordatori de la mort de Lluch : “Un home compromès i volgut, sempre en la nostra memòria” el dia de l’aniversari del seu assassinat.

La piulada va tenir la resposta de Garganté assegurant que Lluch pertanyia al PSOE, “que no eren hermanitas de la caritat” i adjunta una imatge de José Barrionuevo i Rafael Vera, ex ministre d’Interior i exsecretario d’Estat per a la Seguretat respectivament, implicats en els GAL, al costat de Felipe González, qui va anar a acomiadar-los a la porta de la presó.

Realment el comentari és no només desafortunat sinó que després una mena d’odi que ja defineix el personatge.

Després va lamentar que es seves paraules haguessin generat malestar i que no pretenia ofendre ni a Lluch nia  la seva família.

En fi aquest també hauria de comptar fins a 10 , o potser.  A 100 abans de fer comentaris o respondre recordatoris d’altres.

En fi , ens sembla  la representació pública es mereix alguna coca més

Martin Schulz president del Parlament Europeu plega  per concórrer a les eleccions alemanyes i es convertir en l’adversari de Merkel per la presidència del govern. Schulz era president del Parlament des del 2012

L’anunci s’ha fet  aquest dijous i s’ha confirmat  que plega per presentar-se a les eleccions federals alemanyes amb el partit socialdemòcrata. “No em presentaré a un tercer mandat com a president del Parlament Europeu”. El fet de la seva dimissió comportarà que els grup popular encapçali també el Parlament. Amb això els conservadors tindran la presidència de les tres institucions europees: la de la Comissió, amb Jean-Claude Juncker; la del Consell, amb Donald Tusk; i amb la seva marxa, també, la del Parlament.
Schulz  serà el cap de llista dels socialdemòcrates a Rin del Nord-Westfàlia a les eleccions alemanyes de l’any vinent. No està clar, però és molt probable , que sigui el candidat del seu partit per disputar la cancelleria a Àngela Merkel   ja que la formació  socialista encara ha de decidir a qui tria com a aspirant a liderar el govern del país.

Schulz és un  dels socialdemòcrates més ben posicionats a nivell europeus i un referent ideològic molt preuat.

Potser la socialdemocràcia trobarà en ell la palanca per generar una nova  esperança a l’esquerra europea.

Tant de bo li vagi bé.

 

P.S. Possiblement Rita Barberà i Fidel Castro són dos noms propis protagonistes d ela setmana per la seva mort. Els dos han marcat història amb el seu propi àmbit. Planes i més planes de premsa i informatius espacials. Deixem-los descansar en pau. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: