De curiositats i febleses

by

Possiblement una de les maneres més evidents de constatar la feblesa es enfrontar-te a les forces de la natura quan aquestes estan desbordades. Qui el passat dimecres a la tarda anés per la ciutat ,ja fos a peu o en cotxe i va trobar-se en mig de la tempesta va poder adonar-se de la sensació de feblesa, de poca cosa que en alguns moments podem arribar a sentir que som.

Alguns arbres mig partits, pedregada, que  patir-la dins del cotxe, a més de dificultar-te la conducció, esfereeix per  la sorollada que sents i que espanta, carrers tallats per l’acumulació d’aigua  en alguns casos impracticables i que el mínims de prudència et fa  evitar-los i no intentar travessar-los, els torrents  habitualment secs i bruts baixaven amb una certa intensitat i l’aigua haurà ajudat a netejar-los, això si dipositant tota la merda acumulada a les sorres de les platges.

Tòpics recurrents, caos circulatori, passos sota la via inundats, talls de llum, cotxes atrapats en mig de tolls immensos , clavegueres que es desborden, torrents que se  surten en alguns punts de mare, sortosament els llocs són coneguts i l’acció preventiva pal·lia els danys col·laterals que podrien comportar, evacuació d’alguns nens i nenes d’alguna escola rodejada per l’aigua,  sortides de la ciutat col·lapsades en part per la prudència dels conductors en part per les dificultats afegides per les conseqüències de la tempesta.

I també constatem que en mig del batibulls, de llamps trons i pedregades, hi ha qui encara té la capacitat d’aprofitar l’oportunitat  per filmar la situació, per fer la fotografia de la branca que cau, o del torrent que  sobreeix, les tapes de clavegueres que salten, els carrers convertits en rius, les pedres que cauen  s’amunteguen al balcó de casa,   prova d’això són la notable quantitat de fotos i vídeos fetes per ciutadans que hem vist a través de les xarxes dites socials i també per les televisions en els seus programes dedicats al temps. La situació que vam viure dimarts no ens  són massa habituals, tot i que cada any alguna en cau de forta,  i per tant, per això , per l’excepcionalitat , deu aixecar tanta curiositat i  sobretot ara que amb la telefonia mòbil hi ha la possibilitat de registrar imatges prou interessant com fer-les públiques i compartir-les . En el fons deu ser allò del “periodista” que tothom porta  dintre i que surt en els moments excepcionals i la tempesta de dimarts ho va ser.

Perquè ,al marge dels entrebancs que ocasiona i el temor que pugui generar, no hi ha dubte que aquells deu minuts alta d’intensitat meteorològica van ser un  espectacle digne de veure i intentar retenir-lo amb imatges i amb vídeos. La natura   desfermada no hi ha dubte que també té el seu atractiu i sobretot si t’ho mires protegit des de darrera dels vidres de la balconada o la finestra de casa teva .

Sortosament tot plegat no va durar massa  – si hagués estat més llarg, haguéssim patit de valent-  i poques hores després es recuperava allò que en diríem “normalitat”  tot i que en alguns indrets aquesta normalitat va ser precària força estona més. Cada cop que es produeix un episodi aquest tipus es genera el debat de si les nostres ciutats estan preparades per situacions d’una certa  “anormalitat” fruit de la mateix natura. Debat força inútil perquè quan es dona la circumstància tempestuosa com la que vam tenir difícilment  i amb tota al previsió possible  es pot garantir que res s’espatlli o que tot funcioni a la perfecció. Dosis de paciència i a resguardar-se fins que passi el temporal.

En un país en que segons les índex d’audiència a les televisions on les previsions meteorològiques estan entre les programes més vistos i seguits no és d’estranyar que a cada cop de força de la natura es converteix després en una gran  capacitat de generar la lògica curiositat generen molta  informació i imatges que per altra banda en moltes ocasions demostren i paleses la feblesa que tenim davant les forces naturals que de tant en tan ens fan recordar que encara poden condicionar, i molt, la vida a  les ciutats encara que sigui sortosament per una breu estona. Està bé  el recordatori si serveix per veure quines qüestions es poden resoldre per la propera vegada.

Però segurament pe més prevenció que puguem fer la natura ens sorprendrà sempre i en el proper terrabastall veurem les mateixes situacions en els mateixos o en altres indrets i segurament els inconvenients seran els mateixos. Deu ser el peatge que cal pagar per desafiar a la natura ( com per exemple intentar desviares el curs dels torrents, l’aigua acaba passant per on ha passat des de temps immemorial)  i desafiar-la des de la nostra fragilitat.

Curiositat davant l’espectacle de la natura i voler-ne copsar i retenir els moments més impactants i feblesa, també, clar, davant les molèsties i inconvenients que l’espectacle de la natura  en plena acció comporta.

 

Publicat a l’Eix Diari el 27 de novembre del 2016

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: