Noms propis XLIII

by

Marcos Ana. En realitat, Fernando Macarro Castillo. Enmig de l‘allau d’informacions de les morts, primer de Rita Barbera i després de Fidel Castro ha passat mig desapercebuda la desaparició de Marcos Ana, poeta, comunista i el pres polític que ha tingut el trist privilegi de ser el pres polític que més anys ha estat a la presó. Lluitador antifranquista. Segurament la seva mort  hagués merescut moltes més pàgines. Però amb la discreció i al modèstia que el va caracteritzar ha desaparegut.

Recullo l’article que va publicar l’Almudena Grandes al País en memòria de Marcos Ana.

Elegía

Lloro hoy la ausencia del poeta Marcos Ana desde el privilegio de haberle conocido

España no es país para vivos. Los exasperados ditirambos funerarios que se entonaron en honor de Rita Barberá, me inspiraron la primera frase de esta columna. España es país para muertos, pensaba añadir, pero el jueves por la noche se fue Marcos Ana, y su muerte desordenó mi corazón para inundarlo de orgullo y de tristeza. Si alguien mereció el don de la vida, fue Marcos, un hombre íntegro como una roca, que entró en la cárcel con 19 años, condenado a muerte por un crimen que no había cometido, y salió a los 42 con su amor intacto. Él representó, tal vez, el mayor fracaso del franquismo, porque aquella prisión nunca logró doblarle, ni humillarle, ni arrebatarle la ilusión de la juventud que alentó en su interior hasta el final. Le recordaré siempre como un ejemplo, y no sólo de entereza. Frente a tantos falsos pedestales de heroísmo público o patriotismo privado, relatos modificados a toda prisa para fabricar demócratas entre quienes no lo eran, Marcos escogió caminar por el mundo con los pasos sencillos de un poeta y la curiosidad de quien busca dejarse seducir por las cosas pequeñas. Transparente y leal, cariñoso, tan admirable como su propia historia, últimamente le asombraba su éxito, que tantos jóvenes en España compraran y leyeran sus Memorias, un relato imprescindible para conocer lo mejor y lo peor que puede producir este país. El destino, antes tan cruel, le permitió gozar de la alegría en el último tramo del camino, y él supo estar a su altura, igual que siempre. Cada cual llora a sus muertos como puede, como sabe, como se lo merecen. Yo lloro hoy la ausencia de Marcos Ana desde el privilegio de haberle conocido, desde el compromiso que impone su memoria y desde la tristeza de saber que no volveré a verle sonreír.

François Fillon La dreta més extrema contra l’extrema dreta. Amb aquesta afirmació s’ha recollit la victòria contundent de  François Fillon en la segona volta de les primàries de la dreta Francesa, Fillon ja va guanyar sorprenentment en al primera volta  deixant a  Sarkozy fora de la batalla per encapçalar la candidatura del Republicans a la presidència de França. En la segona volta es va imposar al veterà ex-primer ministre i alcalde Bordeus Alain Juppé.

Un cop més les enquestes han fallat i Fillon, que sortia en els enquestes com a perdedor , es va imposar de manera clara i contundent.

Fillon té u perfil de   catòlic  practicant,conservador i molt liberal en els aspectes econòmics, contrari a l’avortament i al matrimoni entre persones del mateix sexe, sembla que té les característiques per guanyar a Marie Lepen.

La desfeta de l‘esquerra podria ajudar a Fillon en la segona volta de les presidencials ja que la mobilització contar el Front Nacional l’afavoriria.

Entre les conclusions que els analistes treuen hi la manifesta voluntat de la dreta de recuperar la Presidència amb una mobilització en les primàries sense precedents, també la debilitat de l’esquerra port afavorir la candidatura de Fillon , coma  mal menor davant el F.N. I finalment es dona per fet que Fillon guanyarà la presidència en segona volta davant Marine Lepen que possiblement sigui la més votada en primera volta.

Tant de bo els enquestes també s’equivoquin.

François Hollande: “Sóc conscient dels riscos que tindria la meva candidatura, que no reuneix tots els consensos ,he decidit no ser candidat a la reelecció presidencial, he decidit no renovar el meu mandat”.”. Amb aquestes paraules  ha anunciat  que no es presentarà com a candidat a la reelecció en les presidencials d’abril i maig del 2017. Hollande, ha fet aquest anunci en una declaració a l’Elisi després de setmanes d’especulacions sobre si es presentaria o no. L’encara cap d’Estat es converteix així en el primer president francès de la V República que renuncia a una reelecció. Aquesta decisió obre els portes a que el primer ministre Manuel Valls opti a les primàries per liderar l’esquerra francesa en unes eleccions que a priori no semblen favorables per els tesis dels socialistes si el seus històrics aliats.

Les veus més crítiques assenyalen que potser aquets gest de renunciar a presentar-se serà el gest més apreciat donada la seva pèrdua de popularitat. És cert que ha hagut d’afrontar els crisi més profundes a França tant en matèria econòmica com en el terrorisme però les seves politiques allunyades del programa amb que es va presentar han anat afeblint la seva popularitat fins els nivells més baixos que es recorden a un President.

Tant és així que en el diari Libération escrivien:  «Aquest quinquenni es recordarà com una anomalia. Com si, empès per una increïble i subterrània pulsió suïcida, Hollande no hagués volgut mai dotar-se dels mitjans per salvar el que podia salvar-se».

Si Fillon representa  la cara de la victòria Hollande és al creu de la derrota en  unes eleccions presidencials que encara no s’ha definit del tot.

 

Raül Romeva. El nostre Flamant conseller d’exteriors sembla que es vol moure d’amagatotis. Vet aquí que el Parlament   va aprovar a l’any 2014 la llei de transparència. La norma tenia com a finalitat obligar a l’administració municipal i autonòmica a detallar sous dels càrrecs i a informar del cost de les campanyes institucionals, dels contractes i de tot tipus de gestions. També havia de facilitar l’accés a una altra informació dels organismes públics.

Doncs bé ara Juntsxpelsí i la CUP han votat contra el fet de que el govern hagi d’informar de l’agenda d’aquesta conselleria.

Algú podria pensar que és una estratègia perquè no es  conegui quins són els passos per internacionalitzar el procés i impedir que el govern espanyol hi posi pals a les rodes. Crec que és a l’inrevés donat els seguit de fracassos del Conseller amb els seves visites exteriors millor que no siguin conegudes per evitar anar sumant gestions de poca monta i que més aviat serien evitables.

Entre la partida amagada del referèndum al pressupost del govern i l’opacitat de l’agenda del Conseller Romeva  malgrat la seva conselleria sigui paradoxalment la de Transparència tot plegat acabarà semblant una narració de misteri amb un final potser encara incert  o sorprenent.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: