Una mirada a les vinyes penedesenques.

by

Caminada des de l’església de Sant Pere Molanta fins a la font del Cuscó i tornada per la riera de Sant Marçal.

Itinerari circular que hem fet amb  menys de tres hores amb l’aturada obligada a la Font per fer un mos.

Fa fresca, les pluges intenses dels dies anteriors ha fet refrescar l’ambient i netejar l’aire. Molt bona visibilitat.

Sortim jut on hi ha l’Aula de la vinya i el vi, Centre dedicat a l escates de vins i a popularitzar el gust pel bon vi, està a les caves Sadurní i tenen també una agro-botiga.

Seguim per un camí entre vinyes. En al perspectiva una extensió de vinyes notable, la terra fumeja, la humitat i el fred generen aquest fenomen  que dóna una visió peculiar del paisatge.

Ens anem acostant a la residència canina i naturalment els lladrucs del gossos ens reben.

Travessem el torrent de Sant Marçal i anem a petar a Can Reig Petit, rodegem la masia i el camí comença a pujar , seguim passant entre vinyes. Diversitat, algunes ja sense pàmpols, altres on encara en queden alguns groguencs, altres amb les vergues encara  i altres ja completament podades que hivernen ja del tot.

Diversitat de situació, possiblement diversitat d’espècies.

En algunes vinyes poden  repassar cep per cep. Feina lenta però necessària.

En els petits talussos del camí hi ha plançons petits d’alzina i moltes esparregueres. Bona imatge del que és la politització i com les llavors poden caure en els llocs més inversemblants i arrelar.

Després d’un tram amb diverses giragonsen arribem a un bosc prop ja de Can Suriol de Dalt. Una masia amb clars indicis de ser habitada, un conjunt de testos amb plantes  i altres indicis així ho corroboren, és una masia gran amb diverses edificacions com graners o magatzems que denoten un activitat ( potser en altres temps) potent.

A partir d’aquets punt el camí s’enfila de debò. El camí que ens portaria fins els Gunyoles, després de prop d’un quilòmetre de pujada trobes el trencall que fent de drecera arribaria fins a la Font. Altres cop l’hem agafat però aquets cop la forta humitat que hi ha i les darreres pluges ho han deixat tot xop i per tant acabarien ben remullats almenys els pantalons. Seguim el camí  ample  i amb una pujada forta arribem fins la Font.

Si normalment calia prémer l’aixeta per tenir aigua,aquest cop raja directament com conseqüència de les darreres pluges que han esta generoses.

Hi ha un seguit de plataners que ja gairebé pelats fan que l’indret es vegi des de ben lluny.

Hi ha una vista sobre el Penedès magnífica, a part de els viles i ciutats hi ha una visió alçada de les vinyes i donen la impressió d’estar traçades amb tiralínies , els ceps molt ben arrenglerats i col·locats.

Colors diversos, olor de terra, ambient humit, totes les sensacions es poden  sentir.

Del tríptics editat sobre els recorreguts des de Vilafranca en traiem el fragment:

La font del Cuscó està a l’obaga de la muntanya. És una zona fresca i humida, condicions que permeten el creixement de plantes com ara les falgueres i trobareu, com a exemple, la capil·lera. L’any 2000, un incendi va afectar la zona de la font del Cuscó  i, per aquest motiu, al voltant de la font hi ha pocs arbres. Hi predomina clarament la màquia mediterrània, formada per arbustos de poca alçada amb molta proporció de garric i gatosa. També hi trobareu altres arbustos, com per exemple el llentiscle, l’ullastre, el romaní i plantes com ara l’estepa borrera. A la font del Cuscó (11) destaquen els plataners centenaris que van sobreviure a l’incendi i un vell margalló, situat just sobre la font, que té un creixement horitzontal degut al lloc on està situat. Durant el recorregut podreu observar diferents ocells, com ara la cuereta blanca, el tallarol de casquet i el verdum, entre d’altres. A partir del bosc de Cal Suriol (9), a la serralada de la Font del Cuscó, s’hi poden veure algunes aus rapinyaires com ara l’àliga cuabarrada”

Tornem enrere desfent el camí de pujada. Per comptes de retornar cap a Sant Pere directament a girem a la dreta i anem cap a Can Grasses, abans deixem un estació impulsora de l’aigua de l’ATLL. Abans d’arribar a la masia que és també gran i amb diverses construccions hi ha uns camps amb arbres fruiters diversos. Forces ametllers, pomeres…

Just arribats a  la masia de Can Grasses girem a la nostra esquerra pe un camí ample , el ferm del camí esta malmès en part fruit de l’ intestat de les pluges, el camí , com no podia ser d’altre manera , segueix entre vinyes. Arribem a al cruïlla que ens portaria  Sant Cugat o ens retornaria a Sant Pere, agafem el trencall de tornada a Sant Pere seguint el curs de la riera de Sant Marçal que encara porta aigua, deuria baixar amb força perquè alguns canyissars s’han vinclat amb al força de l’aigua. Passem pel Pont xic una passera que travessa la torrentera, però nosaltres el travessem per un gual al costat d’un horts.

Fem cap al cementiri de Sant Pere Molanta i des d’aquí tronem a abaixar fins a la residència canina i amb una mica més de camí retornem al punt de sortida, l’església : El lloc de Palau Molanta està documentat des del segle X i la seva església és esmentada l’any 992. Formava part de les possessions del monestir de Santes Creus. L’església antiga va ser enderrocada l’any 1774 i substituïda pel temple actual, un edifici barroc, de tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta d’aresta. La façana té un coronament ondulat mixtilini, típic del barroc popular, amb el campanar de torre adossat a un dels costats. El portal està flanquejat per dues pilastres amb una mena de gerros i piràmides al capdamunt, i coronat amb una fornícula que deuria contenir la imatge del sant. ( del web , Pobles de Catalunya).

 Val la pena aturar-se un moment al petit racó, Plaça del Pedró,  que hi ha al costat de l’església on hi trobem algunes restes romanes i fites dels antics camins. Destaca la troballa feta d’un sepultura visigòtica. Hem trobat la següent informació : La troballa de la sepultura es va produir en el transcurs de les obres per a l’abastament d’aigua a Olèrdola i altres municipis de l’Alt Penedès. El control arqueològic de l’obertura de la rasa per a la instal·lació de la nova conducció va ser realitzat per l’empresa ÀTICS en el mes de març de 2009 sota la direcció de Sergi Segura, i va permetre localitzar davant l’església de Sant Pere Molanta diverses restes: una sitja prehistòrica, algunes restes ceràmiques romanes disperses i diverses sitges i tombes d’inhumació en fossa medievals, a més d’un enterrament a l’interior d’un sarcòfag que va resultat ser un mil·liari romà reaprofitat. ( notícies de la web de l’Ajunatment d’Olerdola)

 

Una molt bona caminada ,un matí molt ben aprofitat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: