Noms propis XLIV

by

 

Matteo Renzi el ja ex primer ministre italià va ser explícit després de conèixer els resultats del referèndum sobre la reforma constitucional a Itàlia. La derrota va ser contundent  i amb conseqüència va “assumir totes les responsabilitats per la derrota”. “He perdut, i ho dic clarament”. I immediatament va posar el càrrec a disposició del President d’Itàlia que li ha acceptat la dimissió.

” He perdut jo”, ha reconegut des de la seu del govern,. “L’experiència del meu govern acaba aquí” ha afirmat i acte seguit coherentment amb tot el que havia dit durant la campanya i ha afegit  “Marxem sense remordiments”, ha dit. “Ho dic amb veu alta però amb un nus a la gola: no he aconseguit portar-vos a la victòria”,

I encara amb una certa ironia ha manifestat que el referèndum  en part era per eliminar “cadires” i “El que ha acabat saltant és la meva cadira”.

Amb un país dividit davant la proposta de reforma constitucional queden clares dues lliçons , la primera que no es pot convocar un referèndum sobre reformes constitucionals si abans no has treballat una certa posició consensuada. El resultat és evident en no ha triomfat i el no és altament transversal.

I la segona lliçó és que sembla que els referèndums a més de votar allò concret que es objecte de consulta serveix també per treure governants del poder. El cas de Renzi és paradigmàtic, una de les consignes més repetides des del bàndol del no era reclamar el vot negatiu per enviar Renzi a casa seva.

Així ha estat, ara eleccions i veurem com es desenvolupen en mig d’una Itàlia immersa en una certa crisi política però sobretot del seu sistema bancari.

Manuel Valls : «Sí, sóc candidat a presidir la República Francesa»

“França necessita l’esquerra. La meva candidatura és la de la conciliació ,és la de la reconciliació.”

“Ens diuen que Lepen ja és a la segona volta. Que Fillon ja és President. Però no hi ha res escrit”.

“L’extra,a dreta arruïnaria els treballadors i ens faria fora d’Europa

Amb aquestes paraules,  el primer ministre francès, Manuel Valls, ha anunciat aquesta tarda la seva candidatura a l’Elisi. Per això ha de presentar-se a les primàries del Partit Socialista (PSF), que tindran lloc el 22 i el 29 de gener del 2017.

Els socialistes francesos, amb la renúncia d’Hollande i la candidatura de Valls, volen atraure l’ interès de la resta de forces d’esquerres, malgrat que el líder del Partit d’Esquerra, Jean-Luc Mélenchon, i el liberal Emmanuel Macron –ex ministre d’Economia– tenen la intenció de presentar-se com a candidats dels seus partits al marge del Partit Socialista.

Valls ha entrat a carregar ja de bon principi  contra Fillon i el seu pla per acomiadar part dels funcionaris , Valls ha manifestat “jo no vull una França en què els funcionaris treballin més per guanyar menys ni que els nostres fills tinguin menys professors”,

Valls ja va ser candidat a les primàries del PSF del 2011, la seva candidatura, però va obtenir tan sols un 5% dels vots. Hollande el va fer ministre de l’Interior, i després de la derrota dels socialistes a les municipals del 2014, Valls va ser ungit en el càrrec de primer ministre.

Ara ja ha deixat de ser primer ministre i es llança a l’aventura de conquerir el lideratge de l’esquerra per batre’s amb Fillon i Le Pen. Veurem si és capaç de trencar les prediccions

 

Alexander Van der Bellen, Ha tornat a guanyar les eleccions  a la Presidència d’Àustria i ho ha fet amb major claredat que els que ja havia guanyat al mes de Maig i impugnades llavors per irregularitats en el vot per correu. Van der Bellen ha guanyat al líder  del candidat ultra nacionalista del FPO Norbert Hofer que va reconèixer la seva derrota ben aviat.

Van der Bellen és un Intel·lectual és un europeista convençut i antic militant socialista, el mandatari austríac electe té fama de personatge que no encaixa del tot dins dels estereotips d’un ecologista ja que creu més en l’heterodòxia que no pas amb les consignes.

Alexander Van der Bellen, és economista Fill d’una estònia i d’un rus d’origen holandès que van escapar de la revolució bolxevic a Rússia en 1917 per radicar-se en el Tirol austríac. Al llarg de la campanya ha defensat la seva condició de fill d’immigrants que s’ha integrat perfectament a  la societat austríaca i aquest fet li ha donat força per combatre la xenofòbia del seu adversari. Així Van der Bellen s’ha vist obligat en aquesta campanya a presentar-se no només com a candidat progressista i experimentat, sinó també com un patriota, amb fortes arrels en la seva Tirol natal

També ha insistit que aquestes eleccions no es decidia només sobre quina persona ocuparia la presidència de l’Estat, un càrrec eminentment protocol·lari, sinó el futur rumb d’Àustria: integrada en la UE o on s’aixequin de nou fronteres.

De moment a Àustria s’ha aturat a l’ultradreta ara veurem si aquesta victòria de Van der Bellen ajudaran a aturar els moviments xenòfobs que poden guanyar a Holanda, França i  encara a Alemanya.

 

 

Soraya Sáenz de Santamaria. Vicepresidenta del govern de Rajoy ha decidit tenir despatx a la Delegació del Govern a Catalunya. Busca el diàleg diu amb Catalunya per vèncer les vel·leïtats independentistes.

La Vice, sembla que vindrà moltes vegades  i ja ho ha fet un parell de cops  el delegat el govern Enric Millo deia sobre les visites:

“formen part de les que és faran les properes setmanes i mesos, per contrastar les prioritats i necessitats dels catalans”. I amb la voluntat de que “la societat catalana es relacioni amb el govern espanyol que està aquí”.

Rea a dir té tot el dret de fer-ho però segurament per un tema de cortesia institucional la primera vista hauria d’haver estat a la Generalitat però no ho ha estat així ja  que el primer que ah fet ha estat rebre alguns partits de l’oposició com C’s i PSC  ( aquest també s’ho haurien de fer mirar).

Mentre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat la convocatòria del Pacte Nacional pel Dret a Decidir per al proper 23 de desembre després de la visita de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria. És la resposta al menysteniment institucional?.

Per la seva banda El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha recordat a l’Executiu espanyol que el Palau de la Generalitat “es troba a 10 minuts” en cotxe de la delegació del Govern. Ho ha fet a través d’una piulada  on ha inclòs un mapa del trajecte “de cara a pròximes visites de l’Operació Diàleg”.

Ja hi som, entre uns i altres ja cansen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: