De nou a Olèrdola

by

Nova caminada pel parc D’Olèrdola. Dia que anuncia un bon sol malgrat ra hi hagi alguns núvols i en la vall s’intueix una boirina.

Comencem la caminada a l’aparcament davant del  Castell i anem fins el Pla dels Albats.

D’ençà la nostra darrera passada per aquest indret hi ha hagut una tongada d’excavacions fetes aquets estiu darrer. El conjunt està força canviat. Es veuen molt més clares les dimensions de l’església de Santa Maria, hi ha més tombes i  alguna nova construcció ha aflorat.

Hem trobat al lloc web de la Facultat de Geografia i història de la Universitat de Barcelona un més que interessant treball signat per la  Gisela Ripoll on es detallen els treballs realitzats i les troballes realitzades:

 

Excavació arqueològica al Conjunt Monumental d’Olèrdola recupera l’església de Santa Maria fora muralles

Publicat 26/09/2016

El projecte de recerca 2014-2017 ECLOC Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI) Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola, inscrit dins de l’ Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la facultat, juntament amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya han liderat, durant l’estiu, l’excavació arqueològica al Pla dels Albats, el barri extramurs medieval del Conjunt Monumental d’Olèrdola.

Més enllà dels resultats científics que s’hi extrauran, la campanya arqueològica té un alt component didàctic, ja que dels dos equips de treball, un estava format per l’arqueocasal, que comptava amb la participació de joves, d’entre 12 i 16 anys, del municipi d’Olèrdola, amb la intenció d’apropar el patrimoni arqueològic i la feina dels arqueòlegs als més joves i promoure la sensibilitat i l’interès envers aquesta disciplina científica. I el segon grup estava format per estudiants universitaris i llicenciats en arqueologia que volien aprofundir els seus coneixements en la intervenció d’un espai en què es treballa especialment la documentació d’estructures religioses i les sepultures i els individus en elles inhumats, tombes conegudes en la bibliografia com a tombes olerdolanes.

Els treballs han abastat dues àrees:

– L’església de Santa Maria fora muralles (segles X-XVI), un edifici singular i complex de 120 m2,  que havia quedat completament cobert per la vegetació i el seu propi enderroc, i que es trobava envoltat de la coneguda necròpolis de tombes antropomorfes que dóna nom a l’indret.

 – Nova àrea de premsat i emmagatzematge de vi tallada a la roca (segles X-XI), aquest més proper a la muralla romana de la ciutat. És un dels pocs exemples que es troba en context urbà i que es pot datar de forma precisa, la qual cosa permetrà estudiar l’elaboració de vi en un nucli important de població a través de les restes arqueològiques.

 

L’església, força ben conservada és documentada per primera vegada al primer terç del segle X com Santa Maria quan apareix com a església sufragània de Sant Miquel d’Olèrdola, la qual es troba dins el recinte emmurallat de la ciutat. El darrer text que en fa referència és una visita pastoral de l’any 1511, ara sota l’advocació de Sant Cristòfor/Cristòbal. La intervenció arqueològica, duta a terme en el marc del projecte científic ECLOC, ha posat al descobert l’edifici de 17m de llargada per 7m d’amplada, prop de 112m2 coberts per l’enderroc de quasi 1,5m de potència. L’església, construïda directament sobre la roca és de planta rectangular i absis sobresortint també rectangular i presenta una particularitat de gran interès per l’arquitectura d’aquesta època: està dividida en dues naus, i no tres o una única com és habitual. La recuperació de l’edifici permet ara fer tots els estudis relatius a les tècniques constructives, a la coberta, als sistemes de divisió de l’espai i la seva funció litúrgica, tenint en compte que l’església ha estat en ús al menys durant més de 700 anys i abandonada des del segle XVI fins al dia d’avui. S’ha documentat l’espoli de carreus i excavacions no controlades dutes a terme durant la primera meitat del segle XX. L’edifici es consolidarà un cop acabada la campanya d’excavacions i s’adequarà per a la visita.

L’àrea d’elaboració de vi és un nou espai productiu que aflora gràcies als treballs arqueològics, duts a terme en el marc del casal d’estiu per a joves. El conjunt ha sortit a la llum, junt amb altres estructures, després de la desbrossada autoritzada de la zona propera a l’exterior de la muralla assumit per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona en conveni amb la Caixa. Està format per diverses estructures connectades entre si per canals tot aprofitant el desnivell geològic: un plat de premsa rectangular, una coveta de decantació amb un cocó i dos dipòsits circulars per la fermentació. Al seu entorn, es troben altres dipòsits i sitges igualment tallats a la roca. La documentació medieval d’Olèrdola és generosa quant a referències al conreu de la vinya i a la presència de bótes en les cases dels habitants de la ciutat. En total han estat documentades fins a cinc premses i un celler en ús entre els segles X i XI, amb diferent capacitat productiva. L’estudi del funcionament de la instal·lació inclou l’anàlisi de residus orgànics per verificar el tipus de producció.

L’urbanisme medieval. Topografia de les traces de la ciutat d’Olèrdola. D’altra banda, se segueix treballant, dins el mateix projecte ECLOC, en la documentació topogràfica de tots els indicis relacionats amb l’urbanisme de la ciutat medieval. Aquesta topografia amb aplicació de SIG permet aproximar-se a l’urbanisme de la ciutat medieval tant dins de muralles com del suburbi de Santa Maria o Pla dels Albats. Cases, vials, tallers i espais productius van prenent forma, però només les excavacions arqueològiques sistemàtiques permeten, a llarg termini, definir amb solvència l’urbanisme. Olèrdola, sense interferències d’ocupacions posteriors, doncs va ser abandonada a principis del segle XII després d’un atac almoràvit, que la va despoblar, restant només en ús l’església de Sant Miquel, és l’indret perfecte per avançar en el coneixement de l’urbanisme medieval.

El Pla dels Albats, un barri fora muralla. La zona coneguda actualment com a Pla dels Albats es troba situada sobre un puig o plataforma rocosa que s’obre vers l’est, a uns 300 m al nord-est del recinte fortificat d’Olèrdola. L’elevació domina visualment l’estreta entrada al fons de la Seguera (concentració d’hortes i camps; hàbitat rupestre repartit en 850 m lineals de cinglera) i l’important pas de l’interior fins a la costa seguint la riera de Vilafranca. Si bé es coneix popularment amb aquest nom sols la zona de la necròpoli, les restes arqueològiques del barri fora muralla es troben ja des del peu d’aquesta. El barri està conformat per un nucli amb l’església de Santa Maria i la necròpolis i amb habitatges i espais de treball que defineixen la trama urbana fora muralla de la ciutat.

 

Després de la visita al Pla dels Albats agafem el GR que ens portaria fins a Castellet, tram amb una lleugera pujada. Hi ah un moment en que hi ha vistes a els dues bandes, el dia és clar i per tant una visió clara de les muntanyes  de Font-rubí i de la serra de La Llacuna i potser encara més enllà.

Seguim i després d’una lleugera pujada en un tombant trobarem el senyal que indica la ruta dels Forns i les Fonts, l’agafem i fem una baixada entre mig de bocs. Quan es reinicia una pujada hi ha una extensió que està carregada de punts de reforestació. Pensava que eren plançons alzines, però no, són pins. Havíem sentit que la reforestació no es feia en pins ja que és un arbre que ja es replanta el sol. En fi , seguim en forta baixada en algun punt  hi ha una mena d’escalons que ajuden però força malmesos segurament per la força de l’aigua. Arribem a al Vall, sota de imponent masia de Can Castellví. La Vall està coberta per una fina boira, el sol encara no hi arribat fins aquí baix. Molta humitat.

Passem pel costat de camps conreats. Una sola vinya encara amb pàmpols i, això sí, plena de ravenisses.

Passem pel trencall de la Font dels Avellaners, que és una surgència prop d ‘un marge i un arbrat que fa difícil a voltes al seva visió. El camí va planejant pel fons de la vall, als contraforts sobretot a la nostra esquerra es veuen forces cavitats que en temps prehistòrics estaven habitades  i en alguna d‘elles s’ hi van trobar pintures rupestres prou importants, trobem el trencall de la Font de l’Ametlló que està a mitja muntanya i des del camí s’intueix.

En aquest punt deixem el camí de la Vall i seguim el trencall que puja cap a la Font de l’Alba. Abans i en un marge on hi toca el sol fem una petita aturada per reposar forces. La vista sobre la Vall i el fons tancat per les muntanyes de Montserrat és magnífica. El sol que va sortint va donant matisos de colors i ombres peculiars.

De la Font de l’Alba fins dalt a Olèrdola el camí s’endinsa en una zona de vegetació frondosa , acabem xops , la  humitat alta encara aquesta hora de les plantes ens remulla ben bé.

Arribem al punt de sortida.

El tomb és pot eixamplar arribant fins el final de la Vall i pujar per la Font de Fontanilles i Segarrulls. Avui hem optat per la via curta.

Constatar el contrast que hi ha entre la zona del  Castell  i els voltants en que tot està ben cuidat i en ordre i l’estat dels espai de els Fonts, es constata una deixadesa en el seu manteniment com s’havia fet fa anys. Són llocs acollidors que ben segur requeririen una cura i un manteniment més ran

Queda dit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: