Socialisme en ebullició.

by

La gestora del PSOE examina al PSC i li pregunta que és per ells “Nació”. Buf! Quina pregunta… Que responen els del PSC.. perquè si és nació vol dir que ( dret a  decidir, sobirania, autodeterminació, ergo….procés)….I segons que sigui la Gestora diu que no , que la seva definició és la que val..

La militància va signant manifestos perquè es convoqui el Congrés com més aviat millor i el gestor Fernández els contesta amb una frase gairebé de valor bíblic. No em demaneu que ho faci pressa demaneu-me que ho faci bé. Oído cocina!.

Iceta de “bolos “ per les espanyes va recorrent totes les federacions del PSOE per veure com està el patí i sondejar si al final el PSOE trencarà els acords amb el PSC i se’n inventarà d’altres , però sobretot el que deu buscar Iceta és el que el deixin votar en el proper Congrés del PSOE, potser per fer una mica de contrapès a la figura de Susana Díaz, que per cert a Catalunya no cau massa bé.

Pedró Sánchez d’apostolat per les espanyes també i amb força èxit i amb presentacions multitudinàries. Li cal seguir fet bullir l’olla a l’espera del Congrés que ell reclama permanentment al·ludint que cal donar veu a al militància i fer-ho, ja. Congrés ja abans de que algú li pugui tallar el pas altre vegada.

I mentre ell va demanant que al militància es pronunciï els de la gestora van pensant en canviar la dinàmica de primàries al·legant que els dirigents han perdut pes en els decisions i això no pot ser. Deu-n’hi–do quina colla!!

Efervescència doncs a els espanyes. Tot plegat però potser la pujada del sidral i després quedarà reduïda  a unes quantes bombolles amb més voluntat que constatacions d’avenços pràctics.

Al país Iceta va reflexionant sobre la convocatòria de Puigdemont i no s’està`d’afirmar que és un “error profundíssim”. Ell pot dir missa i altra a la seva i veurem com tot plegat acaba.

Si s’estreny l’objectiu arribem al nostre Penedès i fruit d el Congrés del PSC s’han de renovar els direccions territorials. Preceptivament s’ha de sotmetre a consideració i votació de tota  la militància i com es va aprovar en el darrer congrés  en una esmena ,per cert vilanovina, que va reclamar l’elecció directa i va prosperar, així  doncs, tota al militància serà convidada a votar al nou primer secretari. I de moment ja tenim un candidat que s’ha posicionat ,l’actual Primer secretari vol repetir i ja ha dit que ell es presenta.

Sincerament crec que és una ma noticia pel socialisme penedesenc.

Res a sa dir sobre  la seva persona que es digna de tot respecte ,valoració  i consideració però el paper polític que ha jugat no sembla que sigui el més adequat per seguir al capdavant del socialisme al Penedès. Hi hauria moltes raons però n’ hi ha tres que són prou clares i evidents.

No es pot discutir que en aquest mandat de les direccions socialistes els ha tocat viure  moments molts difícils, possiblement els més difícils de la història del partit. Però quan un primer secretari ha perdut cinc eleccions consecutives i en alguna d’elles ha estat cap de llista amb una pèrdua més que notable de regidors  potser que es pensi si a part del problema general del partit la seva percepció política i lideratge  està com a mínim qüestionat per l’electorat.

És una mala notícia que es vulgui seguir amb la mateixa direcció perquè la Federació del PSC al Garraf Penedès està òrfena d’una estratègia pel territori. Avui el PSC és irrellevant en la presa de decisions que afecten al Territori i al seu desenvolupament .El socialisme ha perdut al capacitat de ser un interlocutor amb possibilitats de transformar oportunitats.

I més enllà de tenir una pomposa Secretaria d’estratègia i projecció i un inoperant “fòrum estratègic” la realitat és que han esta incapaços de bastir un discurs penedesenc amb una certa projecció en el territori.

I encara més els socialistes penedesencs han tingut al llarg dels darrers cinc anys una direcció que ha menystingut el factor democràtic del control sobre la gestió de la  mateixa executiva. Els preceptius informes han estat eliminats i per tant impedir l’anàlisi i la crítica a l‘acció política fonamental per exercir democràticament el poder. Tant és així que els socialistes del Penedès Garraf han finalment apostat per la Vegueria del Penedès després de molts anys de negar-la i la paradoxa és que els mateixos que ho negaven són avui els apòstols del Penedès i donen arguments als diputats de la comissió que tracta al Parlament de la modificació de la llei de Vegueries. . Fantàstic però hagués estat bé que la decisió fos degudament debatuda on correspon, no ha estat així i per tant segurament la “conversió” no deixa de ser un moviment estrictament tàctic.

En fi  modestament opino que si els socialistes del Penedès volen tenir de nou paper al territori caldria canviar ( crear perquè de moment no en tenen cap) no només les estratègies sinó també, naturalment, fer canvis notables en la direcció.

En fi ja s’ho faran.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: