Noms propis XLVI

by

José Maria Aznar. Un cop més l’expresidnet ens ha soprés i aquest cop per via d’una carat breu, ha dit que deixa de s er el Presidnet d’Honor del PP: i també ha parlat amb Mariano Rajoy  per telèfon, per comentar breument al jugada i dir-li mantindrà la seva condició de militant

En la missiva dirigida a Rajoy, que ah fet pública també a través de la seva WEB , expressa la seva gratitud i afecte als militants per la dedicació i servei a Espanya. “Em sento molt orgullós de ser un més d’ells”, detalla en la carta.  En la conversa que  Aznar ha mantingut  amb Rajoy i li ha traslladat  també que no participarà en el pròxim congrés del PP que la formació celebrarà aquest febrer a Madrid.

Fa temps que Aznar va distanciant-se del PP , sobretot de Rajoy, ell deuria suposar que posant a  dit a Rajoy com a successor seguiria manant i marcant els línies estratègiques i ideològiques i no ha estat així. S’ha trobat que Rajoy ha pres al seva direcció – costa saber quina- i s’ha carregat a qui ha calgut per tal de tirar endavant.

L’últim episodi d’una relació plena de desavinences, desencontres, comunicats, manifestacions  amb la cúpula popular va produir-se a finals de novembre, quan l’expresident espanyol va renovar el patronat de FAES, la fundació que presideix i que havia estat el braç ideològic del PP. En va deixar fora els dirigents populars en actiu, en virtut de l’acord rubricat a finals de setembre, pel qual la fundació es desvinculava del partit tant econòmicament com orgànica.

S’especula ara amb al possibilitat de que Aznar vulgui tornarà  a la política activa en primera línia.

La seva posició ad cop s’ha anat esbiaixant més cap a  al dreta més liberal i amb un enduriment en la posició respecte al fet “autonòmic”  amb opinions de recentralització pura i dura.

Els experts consideren que el retorn d’Aznar no seria massa esplendorós però no cal refiar-se que l’extrema dreta europea no té representació encara aquí. En el moment d’uns populismes dretans exacerbats la figura d’ Aznar podria tenir el seu paper protagonista.
Dolors Montserrat la nova ministra de Sanitat ha anunciat una mena de pla Erasmus a dins del territori espanyol amb el nom de Cervantes  amb la finalitat de” l’objectiu és estrènyer la cohesió cultural entre els diferents territoris d’Espanya”

I en aquets sentit ha posat un exemple del que podria ser el pla : “Per exemple, que un estudiant de l’IES Escola Intermunicipal del Penedès pugui anar a l’IES Santa Catalina de Burgo de Osma i que sigui acollit per una família que tingui un fill en aquest centre”.

El Pla està pensat per l’alumnat entre 14 i 18 anys de ‘ESO i el Batxillerat. “El programa Erasmus ha fet molt per la construcció i la cohesió europea, i per tant considerem que a través del programa Cervantes podrem fomentar la cohesió territorial, a més d’afavorir la mobilitat dels nostres estudiants”,

La mesura no és nova, ja fa temps que els escoles tenen relacions amb altres escoles i es fan intercanvis. Ara però el pla fa un pas més i estableix la possibilitat de fer un any acadèmic fora de la teva població i anar a una altra  comunitat del territori espanyol.

Sense  voler desmerèixer el pla  però per cohesionar culturalment els territoris cal que primer hi hagi un esforç per part de l’estat per potenciar la cultura i prendre mesures per la popularització de la creació i la difusió cultural,

No hi ha dubte que l’alumnat pot  aprendre i comprendre altres territoris més enllà del seu propi, però cal potser començar perquè la cohesió es doni a cada territoris i per això caldria invertir molt més en l’educació.

I possiblement si comentéssim amb els professionals la mesura ben segur que no la posarien en el primer lloc de les necessitats.

Malgrat tot, benvinguda sigui i sobretot que no acabi essent un succedani d’aquella mesura estrella del ministre Werd, la voluntat d’espanyolitzar l’alumnat català

 

Ramon Espadaler l’encara líder d’Unió Democràtica  que està  punt de desaparèixer no guanya per ensurts. La impossibilitat de la renegociació del deute amb el bancs ha abocat al aquest històric partit a  la seva desaparició. Però mentre no acabi desapareixent encara hauria de tenir  un paper dintre del context de la política catalana ni que fos per la seva trajectòria històrica i de servei al país. Aquest paper però sembla que li ha negat el President Puigdemont quan no els ha convocat a la reunió del Pacte pel Referèndum. Espadaler ha manifesta el seu enuig dient  que : “vam fer saber al vostre gabinet la nostra voluntat de participar a la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir”. Malauradament, però, ens assabentem a través dels mitjans de comunicació que no compteu amb Unió per a aquesta reunió. Aquesta decisió deixa en el terreny de la cantarella buida de contingut totes aquelles proclames que tant vos, com les forces polítiques independentistes acostumeu a fer respecte a la voluntat d’eixamplar les bases del procés. Ho lamentem”,

Ramon  Espadaler ha  defensat sempre  que el referèndum “només és concebible a l’empara de la legalitat”,  ja que considera que és “l’únic itinerari realment viable”.

No sabem si aquesta posició enfrontada amb Puigdemont ha esta el motiu del menysteniment  del president a UDC.

Espadaler sembla que tampoc ho sap i en la carta enviada l President di diu:
“No sé, President, si aquestes són les raons per les quals heu exclòs Unió de la propera reunió. El que si sabem és que, dins o fora del Pacte, continuarem essent coherents en la defensa de les nostres idees al servei del país”

Tot plegat una mala manera de treure’s del damunt un antic ex-soci potser avui incòmode.

 

Maite Arqué, Jaume Bosch, Itziar González, Francesc de Dalmases, Carme Porta, Francesc Pané, Joan Ignasi Elena i Carme Laura Gil. Aquestes són les persones que el President Puigdemont ha triat per tirar endavant i per coordinar el Pacte Nacional pel Referèndum, plataforma que a partir d’ara  substituiria el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, del qual estava al capdavant Joan Rigol que sembla que ja ha complert la seva feina. Entre les tasques que se’ls  encomanarà hi ha la redacció del manifest sobre el referèndum i tot el treball relacionat amb projectar la consulta a Espanya i al món a fi  i efecte de trobar adhesions al projecte.

No hi ha cap desconegut tots i totes tenen una trajectòria polítics molt definida , llarga i interessant tanmateix , no diré que no em sorprengui la presència de ex-,militants socialistes sobretot perquè la seva conversió al dret a decidir no ve de massa lluny en algun  dels i les anomenades   però potser per això, per la fe del convers que sempre va una mica més enllà del que cal els han triat . Sigui com sigui esperem que a partir d’ara les coses s’expliquin millor, sens embuts, sense giragonses i sense metàfores que poden quedar molt bé però que ningú acaba entenent i  ningú sap  on som i on anem.

Bona feina!!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: