Noms  propis  (I)

by

Jordi Argelaguet  “Aquests resultats no es poden agafar com si fos el referèndum”, assegurava aquest matí  el director del CEO Jordi Argelaguet Els resultats a que feia referència eren : El 46,8% dels catalans contesten “no” a la pregunta: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?”. Per contra, el 45,3% contesta que “sí”. El 4,6% no ho sap i el 3,2% no contesta.

Per tant El sí no guanyaria el referèndum sobre la independència que pretén convocar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al setembre de l’any 2017, segons l’enquesta sobre context polític que ha fet pública aquest dijous el Centre d’Estudis d’Opinió.

Doncs sí el resultat no es poden agafar com si fos el referèndum perquè pregunten  per això.

I encara ha afegit un matís als resultats,  ha explicat que es detecta que els favorables a la independència són menys reticents a expressar-ho a obertament mentre que és entre els partidaris del “no” on les xifres “oscil·len més” entre el vot contrari i la indefinició. El veredicte, si es compleix el full de ruta, arribarà amb el referèndum del 2017.

Però ja sabem que els enquestes en els darrers temps no són massa creïbles,  ni massa fiables, per tant cal posar en quarantena les xifres i les deduccions que es fan. Curar-se amb salut és una bon manera de no ensopegar un cop més en la distància que hi ha entre els supòsits i la realitat contrastada amb els vots.

Però el cert és que mig put amunt, mig punt avall el corrent de fons és una divisió molt clar del cos electoral. Un empat tècnic i els indecisos cada cop són menys i la forquilla s’estreny o s’eixampla en funció del col·lectiu que va decidint.

Allò de que les decisions de l’estat són una màquina de fer nous independentistes no sembla pas que sigui cert amb els resultat que anem trobant a les enquestes.

Però potser només són això enquestes i ja sabem que aquetes no l’encerten gaire.

Marta Rovira. portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, ha assenyalat en una entrevista a Europa Press que la norma que fa referència a la transitoritat jurídica que encara no és coneix, més enllà d ela declaració de que “Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”. és “inimpugnable”. Rovira assegura que el mandat democràtic sorgit del 27-S legitima la majoria independentista -en escons- de la cambra per tirar endavant el marc legal de transitorietat

 “A nosaltres ens sembla un exercici democràtic impecable. Bevem d’una font que és un mandat democràtic i legal. Utilitzem tots els instruments democràtics que tenim al nostre abast per tornar a posar les urnes”.

Naturalment la Sra. Rovira pot opinar el que vulgui però això no vol dir que tingui tota l raó o que al seva raó no sigui compatible amb altres raons.

Si els grups de l’oposició consideren impugnable la llei suposo que tindran la mateixa versemblança de la que té Rovira.

Perquè vejam el nostre marc jurídic no es fonamenta en l’estatut, aprovat i votat per la ciutadania. Es deroga aquets marc? Es modifica? Què passa amb aquesta legalitat aprovada en un referèndum , s’elimina abans d’un altre referèndum,? En fi que per mot que digui la Sra. Rovira  dependrà de la posició d el grups per impugnar-la o no. Si per modificar ,l’actual legislació , Estatut, calen els dos terços de la cambra n’hi ha prou amb la majoria absoluta per canviar l’estatus legal actual?

La resposta més exagerada ha vingut de l’altra extrem, de  Societat Civil Catalana (SCC) que considera que l’acord a què han arribat Junts pel Sí i la CUP sobre la llei de transitorietat jurídica és l'”explicitació d’un cop d’estat” perquè tracten de substituir l’ordenament constitucional vigent per una nova autoritat que busca “imposar-se per la via del fet” i “apropiar-se” de les institucions d’autogovern .Els ciutadans han de tenir la seguretat que els seus drets i llibertats seran garantits i que no es permetran actuacions que amenacen el nostre estat de dret”.

En fi entre uns i altres acabem marejant-nos. Ni inimpugnable ni cop d’estat, de moment paraules i poca cosa més…

 

Fàtima Bañez.  La Ministra de Treball i responsable de els pensions ha guanyat tost els semàfors vermells i totes les fletxes descendents. Les pensions enguany pujaran un 0,25 % després de que el PP canviés la llei que augmentava automàticament  les pensions sempre amb l’ IPC quan era superior  a 0. La inflació enguany s’ha  tancat  en l’1,5%. És el seu major ritme des de 2013. En comparació a fa un any, quan l’any va culminar amb un IPC del 0%. Alguns estudis expliquen al pèrdua de capacitat de les pensions en els darrers anys aixi ho explicita l’índex IPC Sènior, adaptat a les necessitats dels pensionistes i elaborat per IDEA, des de 2009 les pensions s’han revaloritzat el 5,14%, mentre que l’IPC Sènior ho ha fet en un 9,36%, per la qual cosa la pèrdua adquisitiva des de fa set anys és del 4,22%.

I enguany això seguirà essent així, perdent poder adquisitiu. Ja que el Govern pujarà les pensions el mínim estipulat per llei: un 0,25%. Perden un 1,25% de poder adquisitiu res més arrencar l’any. Aquest any, la meitat dels pensionistes cobraran menys del Salari Mínim (707,6 euros).

El Congrés de Diputats va aprovar una resolució que instava al govern a fer una pujada de les pensions per damunt del 0,25 i com a mínim es situés en la xifra de l’ inflació. El PP però s’hi ha negat argüit que les conseqüències econòmiques de la  moció superava el sostre de  despesa del pressupost.

Un cop més les retallades del govern – i perdre quatre punts de poder adquisitiu, és una gran retallada- les patiran els sectors més febles de la societat.

I hom pensa com és que no va ser possible un govern progressista.

  1. eix el xoc de trens.

La situació és realment apassionant. Puc afirmar que no hagués pensat mai que haguéssim arribat fins aquí. Però un cop aquí la sensació de que uns i altres estan enrocats fa pensar que la sortida no estar gens clara.

2017.Tot just comença i si hem acabat el 2016 i s’ha qualificat com un any d’incerteses i de canvis el 2017 es presenta també com un any carregat de temors incerteses i canvis importants. El nou President el EEUU és una incògnita que més aviat fa esparverar però encara l’any 2017 ens pot portar sorpreses desagradables. Eleccions a Holanda. Alemanya i França i l’ultradreta amb possibilitats de guanyar-les. Els populismes poden capgirar el poc que encara queda d’aquella Europa social que ens havien promès.

I a casa nostra veurem si es produeix el xoc de trens.

La situació és realment apassionant. Puc afirmar que no hagués pensat mai que haguéssim arribat fins aquí. Però un cop aquí la sensació de que uns i altres estan enrocats fa pensar que la sortida no estar gens clara.

  1. Bon any. Esperançat i il·lusionat.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: