A Cubelles: anada i tornada per camins.

by

A Cubelles pels vells camins que constituïen la base de la comunicació entre els pobles i masies de la contrada i encara servien per connectar amb els camins rals i les carrerades que portaven els ramats ben lluny.

La sortida pròpiament el comencem el Parc de la Torre d’Enveja , a la mateixa torre .La construcció del parc va eliminar part del camí antic. Encara en queden però alguns marges i murs que fan una traça en mig de l’urbanització.
Parc que sembla tocat per l’abandó, era difícil fer una estructura verda en un espai que venia ja predeterminat per alguns elements com són el torrent de Sant Joan o la pròpia capella i l’antiga masia. Tot i així el parc s’ha a anat millorant ara només faltaria que el respecte dels usos i normes cíviques per part del propietaris de gossos es complissin. A aquella hora del matí  els gossos sense anar lligats com correspon per els ordenances és el més habituals.

Passem pels horts ecològics urbans. No sé si produeixen massa però ara hi veiem planats tot una grapat de mates de boixacs amb un color taronja  intens donen un contrapunt al verd més o menys intens de les plantes que van creixent als horts.

I també contrasta amb la capa , fina cap blanca de rosada gebrada  que cobreix bona part de l’herba de els diverses zones verdes que anem travessant a la Collada.

Una zona verda que ha estat indret per una plantada d’arbres, alguns d’ells encara porten el nom d ela nena “  Carmen” que el va plantar.

Potser d’aquí un temps creixerà una zona arbrada prou gran.

Fa fred.

Sortim de la Collada  , a la plaça dels Sis Camins agafem el vell camí de Rocacrespa. Passem per darrera del Mas Palau, les terres estan sense treballar, Més endavant una zona de regadiu i algun tractor que llaurant les vinyes , poques, que queden en aquest indret.

El camí es va tornant molt pedregós , alguns marges es van desconjuntant , potser caldria fer alguna campanya des de les administracions per fer una bona recuperació dels camins i els marges que els limiten. Patrimoni ! Una mica més endavant  arribarem a   una cruïlla que no està senyalada però la intuïció ja va veure que si seguim el ramal de l’esquerra anirem cap a Cubelles. Així ho fem. El camí passa prop de diverses granges i en algun punt té una marges alts i molt ben construïts i conservats . El camí es va acostant a l’autopista, la remor dels cotxes que van passant es fa més intensa. Arribem darrera mateix de l’àrea de Servei de Cubelles. Aquí el  camí decanta  decididament en direcció cap a mar i ben aviat trobem ja la zona urbanitzada que porta el nom d’Avinguda del Terme. I és així ben bé , a una banda del carrer és Vilanova i a l’altra vorera ja és Cubelles.

Aquest coincidència ha portat en ocasions conflicte pels serveis entre els dues ciutats.

El camí ha passat per darrera la muntanya en que hi ha l’urbanització d e Santa Maria a cavall entre les dues poblacions. L’Avinguda del Terme és una zona carregada de xalets i cases que volen teri una certa prestància.

Algunes d’elles semblen allò del voler i no poder o d’arquitectura ben estranya , algunes blasonades amb escuts de lleons i columnes de capitell corinti, Ja em direu!

Destaca però una en que davant de  la seva porta hi ha un lleó de dimensions diria que reals , lleó fet d’e pedra artificial d’aquets que venen a  peu de carretera en aquesta mena de supermercats de figures de jardí, sobretot “nans”.

Tenir un lleó i un àguila junts a la porta de casa et deu fer pujar l’autoestima….

L’Avinguda amb lògica en porta fins a la Fita del terme. I aquí mengen una mica de fruita i quatre galetes i tornem pel camí vell de Vilanova  ( o de Cubelles segons com s’agafi)  o també batejat  carrer de Sant Antoni. Passem pel costat de la riera de Sant Maria que marca també el límit del terme.

El vell camí ja ho vam comentar en algun altre text s’ha convertit en una via secundària amb molta circulació. T’estalvies alguns semàfors i en dies de congestió del transit és una via d’escapatòria per arribar a  Cubelles o a Vilanova. Entre altres coses constatem un inusual i desconegut bosc de xiprers. És ben curiós perquè deuria ser una plantació amb algun objectiu que ens és desconegut. També aquí els marges s‘enfonsen més d’un pedaç de paret s’ha esllavissat.

Seguim fins el final del camí que mor a la Plaça dels Ocells ja en mig de l’urbanització de l’Aragai i just on comença el pont que va  a parar al Fons de Sumella , Des d’allà cap a la vila passant pel tennis i els franciscans.

Recorregut entre vells camins que aviat potser ja hauran perdut el seu sentit però que romandran com uns espai de memòria

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: