Noms propis (IV)

by

Oriol Junqueras. Abans de les eleccions i la conformació de govern la presència de Junqueras en els mitjans de comunicació i era habitual, gairebé continuada, tant podia parlar de la política del Vaticà, fins a determinada història del país i naturalment feia apostolat sobre l’ independència i ho feia amb molta dosi d’optimisme però a vegades amb poca consistència. Ara feia temps que Junqueras guardava silenci, deixava que es desgastessin altres en la batalla diària de parlar als mitjans i per posar-te també en  la línia de foc de els crítiques.

Potser el fet de no haver superat l’examen del pressupost de l’any passat i haver de marxar amb al cua entre cames l‘ha fet reflexionar sobre el que és governar i no xerrar a tor i a  dret.

El silenci ha estat una de les seves virtuts entenc jo en aquests darrers temps mentre anava treballant . Ara es troba però que tampoc les xifres que pregona no sembla que agradin  als us hipotètics socis de govern i de recorregut.

Però de les seves darreres intervencions  se’n ha destacat la frase amb al que volia definir el que els seus interlocutors en deien  el junquerisme. El “junquerisme és amor”. La frase no està  malament però  segurament és més una frase d’un “reality” que no pas de la política .

I segurament una prova del seu “amor” deuen ser aquest pressupostos dels que no para de dir que són els més socials de la història. Si realment això és així que déu o qui sigui ens agafi confessats perquè ho passarem malament.

Això sí et collaran amb amor junquerí que ja és molt.

Teresa Cunillera  La Tere Cunillera sembla la persona del PSC que farà cap a al Gestora del PSOE. Quan es va formar la gestora no hi va haver representació del PSC ja que llavors estava immers en el procés congressual i de primàries, però també va quedar mig parlat ,que resolt el Congrés, algú del PSC s’incorporaria a l’òrgan de gestió de la crisi del PSOE.

Ara sona el nom de la Teresa Cunillera, veterana dirigent de les terres de Lleida. Té una llarga trajectòria al Congrés de diputats des de l’any 1979 i ho va deixar en els eleccions del desembre de l’any 2016 i curiosament el PSC no va obtenir representació a la Circumscripció de Lleida per sempre s’havia presentat Cunillera . Cunillera l’has ha vist de tots colors i coneix bé el rerefons de la política espanyola i sobretot el que es cou a Madrid. Ara al no ser diputada  i per tant lluny de les decisions que s’hagin de prendre al grup parlamentari la situa en bones condicions i sense implicacions directes en el sentit del vot dels socialistes catalans, la seva experiència, coneixements i dedicació la fa una molt bona representant en la gestora  – al marge de la consideració de si cal que hi hagi o no gestora . Això era el que vam escriure al mes de Novembre, ara aquesta opció s’ha concretat i Tere Cunillera entrarà a formar part de la Gestora que ah de conduir el PSOE fins al Congrés del mes de juny i alhora ha de clarificar el marc de relació entre el PSC i el PSOE, tasca gent fàcil donada la situació de discrepància que s’està vivint.

Cunillera, molt coneguda i coneixedora de Ferraz, ha explicat a la premsa que ha rebut l’encàrrec conscient de la “responsabilitat” que suposa i amb la voluntat de “col·laborar” perquè l’entesa entre els dos partits es mantingui intacta. De fet, no contempla, afirma, un escenari en el qual el PSC no pugui participar en les primàries per escollir el secretari general del PSOE.

Cunillera és una persona de la màxima confiança d’Iceta  i per tant la seva veu serà escoltada com si fos la del primer secretari.

No ho tindrà fàcil però experiència en té de sobra per saber desempallegar-se en ambients contraris.

El digital Nació Digital comenta la notícia afirma :   “Conscient del repte que té al davant, Cunillera assegura que els tres membres del PSC encarregats de negociar amb el PSOE en la comissió mixta -Salvador Illa, Antonio Balmón i Meritxell Batet- ho estan fent “molt bé” i que ella aspira a contribuir en aquest clima de bona negociació. La dirigent lleidetana, que va defensar el no a la investidura de Mariano Rajoy, confia que, si s’ha de revisar el protocol de relacions, es faci amb els retocs mínims.”

En veurem el resultat

Inés Arrimadas. Que el president Puigdemont no anés a la conferència de Presidents que va tenir lloc la setmana passada pot ser interpretada de moltes maneres. Però  com passa en aquests temes, per una banda el govern ho justifica dient que no serveix per res ja que Catalunya ja està en un altre pla  i des de l’oposició lamenten que es deixi la cadira de Catalunya buida i per tant les legítimes reivindicacions no seran ni exposades ni escoltades.

Aprofitant el moment la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha anunciat que demanarà una reunió amb el Govern espanyol després que Carles Puigdemont no hagi assistit a la Conferència de Presidents. “La cadira que deixa buida no és de CDC, és de tots els catalans“,

I ha afegit demanaré una reunió amb el Govern d’Espanya” per donar resposta als problemes reals dels catalans”.

I insisteix en la crítica afirmant que  : Ha deixat tirat a aturats, a gent que espera habitació en un hospital, als professors que donen classes en barracons i als autònoms“.

Més enllà de la consideració que es pugui tenir per les seves opinions la voluntat d’ocupar la cadira del President o almenys explicar-li a Rajoy la seva visió  del país pot quedar molt bé a nivell de compareixença mediàtica però a nivell polític o deixa de semblar d’un oportunisme innecessari i inútil.

La visió d’Arrimadas no deixa  de ser tant sectària o  fraccionada com la de Puigdemont ( que no hauria de ser així en aquest cas)  amb la diferència que Puigdemont és el President i ella, encara no.

Bon intent de protagonisme però efímer i sense cap mena de realisme polític.

 Donald Trump: “Buscarem amistats amb d’altres nacions del Món, Però vet aquí que ho farem  entenent que el dret de tota nació és Posar els seus  interessos per davant. No buscarem imposar nostre estil de vida a ningú, sinó brillar com un exemple a seguir. Enfortirem velles aliances i en formarem noves, i unirem al món civilitzat contra el terrorisme islàmic, que serà completament eradicat de la faç de la Terra”.

Aquest és un fragment del discurs de presa de possessió de la presidència dels Estats Units d’Amèrica.

Pot sonar a música celestial.

Quina amistat pot tenir amb Mèxic, o amb la Xina o amb tants altres països als que al llarg de la seva campanya els ha llençat alguna amenaça.

En fi veurem com va fent amics.

Per fer-ho li caldrà temperar-se una mica en la seva verborrea exaltada i insultant   i sobretot baixar un o més graus la seva arrogància.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: